Han de fer política les entitats? I tant que sí!. Parlem de política en sentit ample, en la idea d'implicar-nos en la transformació i millora del nostre entorn.
Politòleg. Professor de la Universitat Ramon Llull i consultor en participació i tercer sector a la Fundació Pere Tarrés.
Però en aquest article no vull entrar a fons en el com es fa aquesta incidència, sinó fins a quin punt les entitats han de dedicar esforços a aquesta incidència. Així d’entrada, podríem distingir tres tipus d’entitats.
En primer lloc hi ha les entitats que la seva principal raó de ser és precisament fer incidència política. Hi ha entitats com les associacions de veïns, les associacions de consumidors, entitats de defensa del territori que són essencialment reivindicatives. Es a dir, que s'han creat sobretot per poder fer incidència política i fer sentir unes determinades demandes. Aquí podríem situar entitats com la Plataforma per la Llengua, Òmnium, AICE-ADICAE o Depana.
En segon lloc trobem les entitats que tenen com a missió principal la realització d’activitats per als seus membres o prestar serveis, però a la vegada han decidit que una part de la seva actuació anirà a fer política. Es el cas de moltes entitats d’acció social que han decidit que a part de prestar assistència a persones que pateixen necessitats, també faran pressió social per denunciar la seva situació. Una entitat que vetlli pels drets dels sense sostre o contra l’exclusió social, potser dedicarà la part més important de la seva activitat a gestionar equipaments o a atendre persones però també sovint un percentatge de pressupost i esforços a la incidència política.
Això es tradueix en campanyes a favor de la pobresa zero, a favor de l’accessibilitat de les persones amb diversitat funcional o moltíssimes més. Un bon exemple és el de Càritas que té la funció principal d'atenció a les persones però que a la vegada publica anualment l’informe FOESSA on denuncia les desigualtats i la pobresa.
Finalment hi ha les entitats que no fan habitualment incidència política però de sobte alguna circumstància excepcional fa que n’hagin de fer. És el cas de les colles de cultura popular. No està en la seva missió fer sensibilització ni incidència. Recordem el sonat cas dels diables i les bèsties de foc que es van trobar en canvis en la normativa europea del foc, pensada per buròcrates de països on els divertiments al carrer els organitzen professionals a manca de vigor associatiu. En aquell cas, els diables i bestiari van fer política de la bona, recollint signatures, reunint-se amb els eurodiputats i fent una gran concentració a Berga.
Hi ha entitats que en els seus moments inicials no pensen en fer política però amb el pas dels anys, per canvis en el context o perquè els seus socis ho demanen, acaben donant més importància a la incidència. Fins a quin punt una entitat ha de dedicar esforços a la sensibilització social i a la pressió politica és una part molt rellevant de la reflexió estratègica d'una entitat. No cal que tothom faci política ni està prohibit fer-ne, només que quan ens aturem per fer reflexió estratègica ens preguntem si és això és al que ens hem de dedicar i quants esforços hi volem destinar.
Afegeix un nou comentari