Quan fa gairebé quatre dècades que s’està impulsant projectes de cooperació al desenvolupament, és un bon moment de fer balanç i encarar nous reptes de futur. Precisament fa un parell de mesos presentàvem, des de la Coordinadora d’ONG Solidàries, una diagnosi del treball municipal fet en cooperació al desenvolupament i el titular va ser clar: la majoria d’ajuntaments gironins s’hauran de posar les piles.

Els orígens de la cooperació gironina cal buscar-los a la solidaritat internacional amb diferents moviments polítics d’emancipació nacional o grups de pau i antimilitarisme. Una cooperació basada en el compromís altruista amb la solidaritat internacional entre els pobles, de comunitat a comunitat, de persona a persona, i sobretot, una cooperació sostenible en el temps i que ha sabut superar les crisis econòmiques, ja que va més enllà del paradigma donant-receptor que perpetua la dependència.

En aquests quaranta anys de treball en els àmbits de la cooperació i la solidaritat s’ha evolucionat d’acord a les circumstàncies del mateix ajut oficial al desenvolupament (AOD), passant de models més assistencials a d’altres més transformadors. I amb enfocaments de gènere basats ens els drets humans, que incideixen políticament en les causes de les desigualtats. Les societats dels països empobrits han passat de ser de simples receptores d’ajut a ser les protagonistes i el motor del canvi de la transformació social. I aquesta execució de projectes de cooperació al desenvolupament, ha anat acompanyada de campanyes de sensibilització, denúncia i educació global, perquè la cooperació al desenvolupament no s’entén sense explicar i denunciar quines són les causes de les desigualtats globals i locals i qui hi ha al darrere.

Revisant l’evolució de la solidaritat i la cooperació des d’una perspectiva gironina, i associada de manera obligada a l’evolució de l’AOD en el nostre país, veiem però, que ens queden algunes assignatures pendents. La més important, que la Generalitat de Catalunya i la majoria d’administracions públiques assoleixin la dedicació del 0,7% dels pressupostos a AODL i que es vetlli perquè aquests recursos no disminueixin en períodes de recessió.

I encara un altre desafiament: garantir una distribució equitativa en tot el territori català dels recursos que destina la Generalitat de Catalunya a l’AOD. No té sentit parlar de la cooperació catalana si després els recursos i els mecanismes utilitzats exclouen una part important de les entitats i ONG del territori. En aquest sentit, primer cal revertir la desconnexió entre la Generalitat i els ens locals gironins perquè segons la diagnosi de la Coordinadora no hi ha espais de coordinació entre aquestes administracions, i això provoca un gran desconeixement de les línies estratègiques i els enfocaments marcats per la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament.

La fotografia de la Coordinadora d'ONG Solidàries mostra un territori amb un teixit associatiu solidari molt actiu que no es veu recolzat -per motius econòmics, tècnics, o per la pròpia dimensió del municipi- pels seus propis ajuntaments. També a municipis més grans com Figueres i Girona, amb certa estructura tècnica en l’àrea de cooperació, necesiten millorar en planificació estratègica, participació, etc. El marge de millora en cooperació al desenvolupament a nivell municipal és molt ampli i esperançador, ja que compta amb el vist-i-plau de la ciutadania segons una enquesta del Fons Català de Desenvolupament: el 76% de les persones enquestades considera important destinar recursos a la solidaritat amb els països empobrits. Som-hi!