La “bona educació” demana tractar els altres amb respecte i consideració. La violència és tot el contrari, és una forma de relació caracteritzada per la falta absoluta de respecte.
President de FundiPau, és professor, ara jubilat, i activista per la pau i la no-violència. Des dels anys 70 que ha militat en diversos grups pacifistes, no-violents i objectors de consciència. Ha participat en nombroses conferències i cursos sobre pau, conflictes i educació per la pau, i és autor de diversos articles i llibres.
D’aquí a pocs dies es compliran els 50 anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides. Era l’acte de presentació de l’Himne que Pau Casals havia escrit per a aquella institució i en la qual, el Secretari General U Thant li va concedir la Medalla de la Pau. Em sembla que el moviment per la pau, en general, ha reivindicat poc la figura del gran mestre català, un exemple de compromís constant per la pau. Aquests dies, amb motiu d’aquest aniversari, n’hem sentit a parlar i encara en sentirem més, espero.
Entre les moltes coses que Pau Casals ha dit sobre la pau, hi ha una frase que em sembla especialment brillant i adequada al tema que tractem en aquest breu escrit. Diu així: “Els esperits ben educats no disparen trets”. Difícil dir en menys paraules tantes coses sobre la importància d’educar per la pau.
Efectivament, si considerem que donar una mala resposta, o insultar, o parlar de forma grollera és una mostra de mala educació, com hauríem de considerar la violència, o el disparar trets? La “bona educació” demana tractar els altres amb respecte i consideració. La violència és tot el contrari, és una forma de relació caracteritzada per la falta absoluta de respecte. L’adversari deixa de ser un subjecte i esdevé un obstacle per als meus desigs que he d’apartar o eliminar. És el màxim exponent de la mala educació.
La Pau és una qüestió d’educació. Sabem que, per molt bé que fem les coses, de conflictes en van sorgint, ja que la vida és evolució i les necessitats canviants poden interferir amb les necessitats o desigs d’altres. Saber relacionar-se adequadament amb els altres, aprendre a gestionar de forma creativa i constructiva les friccions, conflictes o tensions, és vital i no és fàcil. És cosa d’educació, d’Educació per la Pau.
La pau, com la violència, és una qüestió de formes. No només de formes, però també de formes. I les formes cal educar-les. Perquè les formes no sorgeixen espontàniament, sinó que són fruit d’unes conviccions ben arrelades. Una finalitat noble defensada a trets ens converteix en assassins i perd tota la noblesa. L’Educació per la Pau ens ha d’ensenyar a escollir objectius nobles i justos i a defensar-los amb mitjans nobles i justos. Justícia i respecte, dos elements que han de ser inseparables per no perdre’s.
La justícia sense respecte ens pot convertir en justiciers cruels i per tant injustos. El respecte que s’inhibeix de la defensa de la justícia és una falta elemental de respecte. Aprendre a fer-los inseparables, aquest és l’objectiu fonamental de l’Educació per la Pau, o potser podríem dir simplement de l’educació. Ser persones ben educades per no disparar trets.
Un apunt final: No són els infants qui més necessiten aquesta educació, sinó, sobretot els adults. Són els adults els que construeixen les armes i les disparen; els que preparen exèrcits i decideixen que entrin en guerra; els que porten els exèrcits als Salons d’Ensenyament, els que, per tant eduquen els infants en l’ús de la violència.
Siguem ben educats, eduquem-nos en la Pau.
Afegeix un nou comentari