La mentoria social, una proposta exigent cada vegada més estesa

La mentoria (o mentoring, si es prefereix) és una metodologia que ha agafat protagonisme a casa nostra de fa uns anys ençà, segurament per la seva cada vegada més coneguda vàlua i segurament, també, perquè en l’àmbit de la intervenció social, com en la resta, no ens escapem de la influència anglosaxona.

Tanmateix, tant l’etimologia com la mateixa pràctica ens expliquen que la mentoria ve de lluny i que la transferència de coneixement fonamentada en una relació personal no és res nou. Les relacions entre els pensadors clàssics i els seus deixebles o entre els mestres artesanats i els seus aprenents no són altra cosa que relacions de mentoria natural. Relacions en les quals hi ha transferència de coneixement, però en les quals també hi ha vincle, intercanvi, suport i construcció de confiança.

De fet, en entorns no vulnerables, aquestes relacions es donen encara avui de manera no planificada i és a través de les mateixes que aprenem, construïm seguretat en moments difícils i ampliem la nostra xarxa de contactes. Però malauradament aquest fet no es dona arreu ni de forma equitativa. A diferència del que per la majoria és habitual, en entorns vulnerables l’accés a mentors/ores naturals es redueix a la meitat i, per tant, les oportunitats que se’n deriven desapareixen. Ni aprenentatge, ni suport, ni ampliació de xarxa.

És per això que des del 2012 nosaltres treballem per a garantir que aquest recurs estigui a l’abast d’aquelles persones que no hi accedeixen de manera fortuïta i, per tant, fomentem que la mentoria es posi al servei de col·lectius en risc d’exclusió social. Parlem de mentoria SOCIAL perquè parlem d’una intervenció educativa, planificada i intencionada en l’àmbit de l’acció social en la qual el vincle entre mentor/a i mentorat/ada és la matèria prima sobre la qual es construeix l’èxit de cada projecte.

Així, des de les múltiples entitats que formen part de la Coordinadora de Mentoria Social hem desenvolupat projectes amb diferents col·lectius com joves en procés de recerca de feina, infants nouvinguts amb dificultats en l’àmbit educatiu o joves extutalats en procés d’emancipació.  I ara, de la mà de la Secretaria d’Igualtat Migracions i Ciutadania, també amb famílies de persones refugiades a través del PCR (Programa Català de Refugi).

En aquest sentit, creiem que és un encert que des de la Generalitat es faci una aposta per la mentoria com la metodologia adequada per acompanyar a les persones refugiades en el seu procés d’assentament i incorporació a la nostra societat. Persones que es veuen obligades a marxar dels seus països, carregant amb elles una motxilla de dol i frustració, i que a la seva arribada es troben amb un camí ple d’entrebancs i de reptes que han de superar. La reduïda xarxa social al país d’acollida i el desconeixement de la llengua i l'entorn fa difícil que de manera natural puguin coincidir amb persones que les acompanyin i ajudin en el seu procés d’integració i assoliment de la plena autonomia. Les persones refugiades que han participat al programa confirmen la utilitat i eficàcia de la mentoria per assolir aquests objectius i, per tant, ens refermen en la idea que la mentoria pot esdevenir una eina clau per a complementar els programes d'acollida existents.

Però la mentoria no és únicament una eina útil per a la inclusió. La mentoria és també una metodologia que permet reforçar el paper de la ciutadania en les polítiques d’acollida, que actua com antídot a la xenofòbia i que afavoreix la cohesió social. I això, al nostre entendre, són elements clau de polítiques públiques.

Però alerta que no n’hi ha prou en parlar de mentoria social. No n’hi ha prou en utilitzar el concepte si no el dotem de contingut. La mateixa influència anglosaxona que ha fet arribar la paraula mentoring al sud d’Europa ens explica que cal ser rigorosos en la forma com l’apliquem. La investigació internacional (especialment americana) afirma que la mentoria és una eina poderosa però que «mal aplicada» pot generar efectes adversos que desemboquin en situacions d'empitjorament de l'autoestima, desconfiança o desinterès, que es poden traduir, en definitiva, en situacions de major vulnerabilitat.

Així doncs, la nostra feina és fer que cada nou programa de mentoria social pugui implantar-se amb criteris de qualitat metodològica, que en garanteixin un resultat positiu. De manera més concreta, en els darrers dos anys hem fet un treball de sistematització d'indicadors a partir de les propostes de les organitzacions MENTOR i Mentoring and Befriending Foundation, referents americana i anglesa respectivament, que ens ha permès assentar les bases d’allò que anomenem “mentoria de qualitat” i que recollim en el nostre Segell MC.

En aquest sentit, el PCR també ens ha permès incorporar una visió més àmplia de la mentoria, especialment pel factor grupal. Dit d’una altra manera, el PCR ha fet que poguéssim incorporar elements innovadors en el sistema d’indicadors del nostre segell per a que aquest fos una eina no només vàlida pels projectes de mentoria ú a ú, sinó també pels projectes de mentoria grupal.

Així doncs, esperem que això sigui només el principi d’una llarga història des d’on poder fer créixer la ja extensa tradició de voluntariat. La mentoria no és altra cosa que un voluntariat d’alta intensitat i això, en un país compromès com el nostre, no pot fer altra cosa que funcionar.