Amb la celebració de la Revetlla de Sant Joan, el conjunt del territori de parla catalana comença a celebrar el que anomenem les Festes Majors, la festa gran per excel·lència de cada poble. Totes aquestes festes requereixen una organització i una planificació prèvia de molts mesos. Avui en dia hi ha tècnics municipals que treballen pel cicle festiu i per l’organització de la festa. Però dins d’aquest ecosistema festiu, també hi trobem les entitats, associacions i fundacions, que tenen un paper cabdal en el desenvolupament festiu.

Tot aquest ecosistema no és de fa quatre dies. A l’edat mitjana, la societat catalana s’organitzava en gremis i confraries. Els gremis els formaven petits comerciants i treballadors del mateix sector. Aquestes entitats tenien reglaments i treballaven per a promocionar el seu propi ofici i defensar els seus propis interessos. També existien confraries religioses que confessaven devoció per una imatge religiosa o passatge de la Bíblia. Estructurades sota el paraigua de l’església, aquestes confraries dedicaven el seu temps a la conservació de retaules, imatgeries o petites capelles.

Tant els gremis com les confraries, també organitzaven, celebraven i participaven en diferents festes populars. Des de les diades en honor a un sant o una santa, el corpus i les festes majors. En algunes poblacions, aquestes, eren els responsables de peces de bestiari festiu com els dracs, àligues, gegants o nans i també de danses com els balls de bastons, balls de diables o balls de cintes. Totes aquestes figures i danses, han anat configurant el que avui coneixem la cercavila o el seguici d’una festa major.

Aquesta organització al llarg dels anys ha anat evolucionant o desapareixent. Per exemple, la dictadura franquista prohibia la lliure creació d’entitats, i deixava l’organització de la festa pels ajuntaments o per la mateixa església. Aquest fet va canviar amb l’arribada de la democràcia a l’estat espanyol. Amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya, el territori de parla catalana va viure un ressorgiment de la cultura popular. A tots els pobles, jovent i gent gran recuperaven els balls i peces que havien format el seguici festiu del seu poble. De mica en mica van anar creant entitats, associacions, coordinadores, federacions i fundacions, que donen un suport legal, estructural i econòmic.

Actualment, darrere de colles castelleres, balls de diables o grups de foc festiu hi ha associacions sense ànim de lucre. Aquestes colles també s’agrupen en federacions o coordinadores. I algunes festes majors, com la del barri de Gràcia de Barcelona o Vilafranca del Penedès, s’organitzen mitjançant una fundació sense ànim de lucre. Aquestes entitats són fonamentals per al desenvolupament festiu del territori. Però no només serveixen per demanar subvencions o per aprofitar-se de beneficis fiscals en cas de donacions.

Mitjançant la creació d’aquestes entitats, les persones, poden prendre part d’elles, participar-hi, respectar les normatives, proposar, dialogar i treballar col·lectivament perquè la festa sigui un èxit. Formar part d’una entitat festiva, significa molta feina i responsabilitat. Sens dubte el model associatiu festiu és una bona escola per formar persones i construir una societat molt més justa.