En plena crisi habitacional i enfortiment del moviment cooperatiu i de l'economia social a Catalunya ha emergit amb força el cooperativisme d'usuàries d'habitatge.
Urbanista, membre de La Dinamo Fundació i soci de la cooperativa d'arquitectes Lacol, entitats que treballen en el camp de les polítiques d'habitatge i, especialment, en l'impuls del cooperativisme d'usuàries d'habitatge a Catalunya.
Els darrers anys, en plena crisi habitacional i enfortiment del moviment cooperatiu i de l'economia social a Catalunya ha emergit amb força el cooperativisme d'usuàries d'habitatge.
Cal cases, La Borda, Princesa o La Diversa, són les primeres experiències en fase de convivència, i a dia d'avui, es comptabilitzen com a mínim 13 projectes més en curs, que sumen un total de 280 habitatges cooperatius arreu del territori català.
Aquest model, impulsat especialment en el marc de la sectorial d'habitatge cooperatiu i transformador de la Xarxa d'Economia Solidària (XES), es defineix per cinc aspectes principals que el doten d'interès públic: l'absència de lucre i la preservació de la propietat col·lectiva dels habitatges, la cerca de l'assequibilitat i inclusivitat dels projectes, el foment de l'autogestió i la construcció de comunitat, el compromís dels projectes amb el creixement del model, i la corresponsabilitat amb l'entorn i el dret a l'habitatge.
Un dels aspectes fonamentals que ha contribuït a l'aparició dels primers projectes, com La Borda o Princesa ha estat la possibilitat d'accedir a sòl públic mitjançant un contracte de dret de superfície que preserva la titularitat pública del sòl però en cedeix el vol a la cooperativa.
Destaquen en aquest camp, l'actuació pionera duta a terme per l'Ajuntament de Barcelona, amb la cessió de dos solars el mandat 2011-2015, i la sistematització d'una política pública de mobilització de sòl específicament per a projectes cooperatius mitjançant licitació pública el mandat 2015-2019. Aquesta iniciativa ha fet possible l'aparició de sis nous projectes d'habitatge cooperatiu d'usuàries a la ciutat en règim d'HPO.
Tot i l'interès creixent pel model tant per part de la ciutadania com de les administracions, trobem certes dificultats que limiten l'aparició de nous projectes assequibles i inclusius al territori. Davant aquest fet ens preguntem com podem avançar en l'escalabilitat d'un model que garanteixi les condicions d'assequibilitat i inclusivitat dels projectes i esdevingui una alternativa generalitzable per al conjunt de les classes populars?
Experiències com la uruguaia o danesa en que el cooperativisme d'usuàries d'habitatge ha aconseguit generar un parc assequible i inclusiu destacable en el conjunt del parc d'habitatge, ens ajuden a identificar dos aspectes fonamentals per a l'extensió del model: l'existència d'una regulació que el defineixi i el doti d'interès públic, i la generació de polítiques públiques potents que en garanteixin l'assequibilitat.
Per aquesta raó, aquest curs 2018-2019, des de La Dinamo Fundació i la cooperativa d'arquitectes Lacol amb el suport de la Direcció General d'Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l'Autoempresa, hem treballat en l'impuls d'una proposta de regulació del model en la legislació cooperativa així com en la sistematització d'eines de política pública que contribueixin al foment d'un model assequible i inclusiu.
Seguir avançant per aquest camí, juntes, el sector cooperatiu i el sector públic, ens ha de permetre construir aquesta aliança que permeti anar vestint una política pública cooperativa d'accés a l'habitatge a Catalunya.
Afegeix un nou comentari