Persones corrents² × Infants extraordinaris = 1⁄2 Drets dels Infants

La vida quotidiana que circula en l’espai on els infants passen el major nombre d’hores diàries (desperts i actius), és a dir, l’escola, esdevé quelcom extraordinari i, molt probablement, ens serveix com a petita mostra de la nostra societat. A tall d’exemple, una escola de l’àrea metropolitana de Barcelona amb una població tan diversa com interessant: 400 alumnes amb famílies algunes treballadores; algunes sense feina; algunes nascudes aquí; algunes acabades d’aterrar d’altres països; alguns alumnes que ara reben el nom de NESE; alguns altres alumnes amb d’altres etiquetes socials, culturals, ... DIVERSITAT en la seva més autèntica expressió.

La veritat és que serà la diversitat la que ens doni, inevitablement, una nova mirada vers els Drets dels Infants respecte al que viuen dins i fora de l’escola en el seu dia a dia. Aquesta mirada ens porta a afirmar que no existeix millor Pla de Convivència que la pròpia vida que flueix entre tots els agents del que denominem Comunitat Educativa que comparteixen el dia a dia amb tot allò de bo i de menys bo.

Les següents “pinzellades de realitat” ens poden ajudar a visualitzar un trosset de la vida d’infants del nostre país sense haver de marxar massa lluny per a analitzar l’acompliment dels seus drets, així com per a reflexionar respecte a la nostra responsabilitat com a adults.

• El 15 d’octubre, poc més d’un mes després de començar el curs, és la data que s’acostuma a posar la Direcció de l’escola per a garantir que tots els seus alumnes puguin disposar de dinar, llibres i material escolar. Per aconseguir-ho, es mobilitza la xarxa i, especialment, s’activa la bona voluntat de la comunitat. Els recursos públics de l’Administració, la col·laboració de les persones que gestionen el servei del menjador, el bon criteri de les treballadores de Serveis Socials que analitzen cas per cas (fins a 100) amb la Direcció de l’escola amb implicació i responsabilitat, esdevenen elements indispensables per aconseguir la fita.
• Per altra banda, no oblidem com és de complicat garantir l’accés dels infants en contextos més vulnerables a activitats de lleure, extraescolars i inclús a les excursions de l’escola. Cal assenyalar aquí la bona predisposició del món del lleure a obrir les seves portes a tothom. L’escola acaba de cedir els seus espais cada dissabte a un esplai de la ciutat que retorna el favor acollint nens i nenes del centre escolar.
• Aquest curs s’ha iniciat amb quatre nous desnonaments a l’escola. Què difícil deu ser per un infant entendre que ha de marxar de casa i deixar enrere el seu espai, la seva curta vida carregada dels seus pocs i molts records. Les famílies amb fills acaben en pisos i apartaments socials de forma temporal.
• A l’escola, a més, hi ha moltes famílies que comparteixen espai en el que es denominen “pisos patera”. Què complex és que qualsevol alumne pugui arribar a classe a l’endemà havent estudiat o havent fent els deures a sobre del llit on dormen tots i a la mateixa habitació de 15 metres on també cuinen i intenten viure ...
• Una mare de les desnonades viu sola amb tres fills (la més petita té 3 anys) i transporta la seva vida en bosses de plàstic que mou des d’un petit espai que li han deixat i un apartament social que comparteix. Un dia no fa gaire es va oblidar una d’aquestes bosses a l’escola i en tornar a recollir-la es va trobar a la senyora que s’encarrega de la neteja a qui li va explicar desesperada la difícil tasca amb els seus fills per a explicar-los-hi la situació que estan vivint. Es va desfogar i la senyora de la neteja simplement la va escoltar, la va consolar i la va ajudar a marxar més animada. Ara de tant en tant passa per l’escola i col·labora venent berenars amb les famílies de l’AMPA.
• Una mare sola amb dues filles que fa pocs anys que estan aquí i que tot just també han perdut la casa s’esforça per trobar feina i anar fent poc a poc amb molt d’esforç. Una nena de la classe d’una de les filles, un bon dia li pregunta a la seva mare el perquè la seva amiga no pot anar mai d’excursió. D’aquí uns dies hi ha una sortida molt especial i la mare d’aquesta petita decideix passar per l’escola a pagar de forma anònima per aquelles dues nenes.
• Una nova família en aquesta història que es troba en situació d’embargament però que encara no ha estat desnonada. El pare es troba en una situació anímica greu i la mare és una lluitadora amb ganes de treballar; junts han educat a tres fills extraordinaris amb uns valors familiars ben sòlids malgrat totes les dificultats que tenen. Cada dia passen pel despatx de Direcció on troben una bossa amb menjar que els hi resoldrà el sopar. El pare col·labora en tasques de manteniment a l’escola i aporta allò que sap fer (que és gairebé de tot), fet que li fa sentir molt millor, a més d’ajudar moltíssim al centre escolar.
• Una senyora gran que ajuda a aprendre castellà i una mica de català a les mares marroquines i, si convé, participa de la seva alfabetització; unes mares que es fan càrrec dels fills d’altres mares; un senyor taxista que hi col·labora per a transportar el que sigui; ...

Una COMUNITAT, una veritable XARXA que ajuda, que acompanya, que estima als altres i els hi fa la vida més fàcil, on cadascú aporta el que és i el que pot per sumar i construir, generant un efecte multiplicador a mode de “cadena de favors” en la que es realment canvia el món encara que sigui a petita escala.

Certament, l’Administració ofereix recursos per a resoldre situacions socials crítiques, de pobresa, d’habitatge o educatives, vetllant alhora per la prevenció i la protecció dels infants i els seus drets, però la pròpia Administració, així com la societat civil, reconeixen les mancances del sistema per a poder garantir un acompliment real d’allò que proclama la Convenció en defensa dels nens i nenes. Per aquest motiu, podem afirmar que és gràcies a les organitzacions del Tercer Sector, al voluntariat, a la bona voluntat i gran implicació de les persones corrents que s’aconsegueix que el món sigui una mica millor i més càlid. Les persones corrents esdevenen petits grans superherois i superheroïnes que vetllen i acompanyen a infants extraordinaris per a fer realitat els seus drets.

Hem parlat d’habitatge, hem parlat d’alimentació, hem parlat d’educació, hem parlat de lleure ... Aquests són només alguns dels drets fonamentals dels nostres infants pels que ens cal seguir treballant i lluitant, doncs ens queda encara molta feina a fer per tal de garantir-ne aquests i tots els drets d’una forma íntegra i real.