Si bé totes les entitats han pecat alguna vegada de bonisme en pensar que a una persona voluntària no se li pot negar la participació, aquesta és una mala praxi que convé evitar.
Biòleg i Educador Social. Coordinador del Sector Social dels Jesuïtes a Catalunya.
Catalunya és terra de persones voluntàries, persones que lliuren gratuïtament i generosa el seu temps a les causes més diverses: des d’acompanyar infants en situació de vulnerabilitat a repintar les marques dels camins de muntanya, passant pel suport tècnic a entitats o fer música en els nostres hospitals públics. Només la Federació Catalana de Voluntariat Social compta amb prop de 340 entitats censades, el que representa un total de 80.000 persones voluntàries. Aquesta dada està lluny de ser la real, ja que hi manquen les entitats ambientals i culturals, entre d’altres, que apleguen a milers de persones més del nostre país.
Molt possiblement, tots i totes tenim coneixement de persones que realitzen una tasca en alguna entitat, una tarda a la setmana, un cop al mes o una vegada a l’any, com les milers que participen en la Marató. Les motivacions de totes les persones voluntàries seran diferents, des del desig de transformar la realitat social fins a la necessitat d’omplir el temps. Qualsevol motivació sembla vàlida, sempre que parteixi des de la ferma voluntat de servir gratuïtament per tal de construir una societat més forta, participativa i plural.
Selecció i reconeixement, aspectes clau
Segons el cicle de voluntariat, les entitats hauríem de pensar en oferir 4 fases en la “gestió” de les persones voluntàries: acollida, incorporació, reconeixement i desvinculació. Existeixen, també, dues fases prèvies que són internes de la pròpia entitat; preparació i definició.
Sense menystenir la resta, podem afirmar que la fase d’acollida és d’elevada importància ja que determinarà el recorregut de la persona en l’entitat. Podem seleccionar a les persones voluntàries? Podem descartar perfils? És possible establir criteris de selecció? La resposta a aquestes preguntes ha de ser necessàriament sí. La tasca voluntària no és menys important ni estratègica que la de les possibles persones remunerades que hi hagi en una entitat. La correcta selecció i incorporació permet iniciar el treball (ja sigui voluntari o remunerat) amb una base sòlida que permetrà un desenvolupament exitós. Si bé totes les entitats han pecat alguna vegada de bonisme en pensar que a una persona voluntària no se li pot negar la participació, aquesta és una mala praxi que convé evitar. El mateix passa amb les accions de reconeixement, però en sentit invers. És a dir, es té la temptació de no reconèixer la tasca dels voluntaris i voluntàries en tant que “ho fan perquè volen”. Ser acompanyat i deixar-se acompanyar hauria de ser un dret i un deure de qualsevol entitat que pretengui impulsar el treball voluntari.
Molt camí per recórrer
La Llei 25/2015, del 30 de juliol detalla funcions, marc general, drets i deures i d’altres aspectes relacionats amb el voluntariat a Catalunya. A més, estableix tres elements per garantir la relació entitats Administració, que són el Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya, el Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya i el Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya. Seria bo estudiar i discutir quina incidència tenen aquests elements en la vida quotidiana del voluntariat en el nostre país ja que, possiblement, la immensa majoria de persones que conformen les entitats socials no en coneixen la seva existència. Sense aquest coneixement serà impossible que la Llei pugui arribar als horitzons que planteja i permetre generar un marc jurídic comprensible i segur per a les persones voluntàries i les seves entitats.
El voluntariat és un element vertebrador de la societat catalana. Cuidar-lo és clau per consolidar una cultura de servei, solidaritat i veïnatge. Preocupar-nos del nostre país, a través de la preocupació per la seva gent, cultura, medi ambient..., és un repte compartit entre entitats i Administració. Només aconseguirem superar el repte si cadascun dels agents implicats assumeix la necessitat de treballar per una cultura del voluntariat més arrelada i transparent. Així doncs, ens caldrà allunyar-nos de pràctiques paternalistes a la vegada que fem útils i propers els instruments públics i legals.
Afegeix un nou comentari