Quan el temps s’atura

STOP Font: Pexels.com

Quan el temps s’atura

Resum: 

L'agost és el mes festiu per antonomàsia on sembla que la voràgine de l'estiu ens arrossegui. Però ho és per a tothom?

 Font:

Josep Carbonell

Periodista i humanista. Cap de redacció de Xarxanet.org i del portal en anglès Nonprofit.

més articles de Josep Carbonell

Som a finals de juliol i, un any més, el tan clamat ‘Que arribi l’agost!’ és a punt de fer-se realitat. Durant aquest preuat mes, sembla que el temps s’aturi. Els despertadors s’obliden de sonar, les televisions recuperen clàssics per omplir la graella, l’actualitat deixa de ser-ho i les xancletes i les bermudes s’obren pas entre les corbates i les americanes. És agost i la voràgine de l’estiu ens arrossega.

Però dins d’aquest corrent social que atorga a l’agost l'honorífic títol de mes ‘no hàbil’, hi ha persones per a qui el temps no sembla detenir-se. Penso en les persones sense llar que dia rere dia lluiten per sobreviure, en les persones dependents que tenen les mateixes necessitats a l’agost que qualsevol altre mes de l’any, la gent gran que veu com, amb l’arribada de l’estiu, la soledat no fa més que incrementar-se i tants i tants ciutadans i ciutadanes que es veuen forçats a desmarcar dels seus calendaris les setmanes i els dies festius.

Col·lectius que en major o menor mesura es veuen beneficiats diàriament per la tasca incansable d’entitats i persones voluntàries que dediquen els seus esforços en fer-los la vida una mica més fàcil, i que per la rellevància de la seva feina, no poden permetre’s el luxe de tancar per vacances.

Aturar-se i gaudir d’un període de descans és un dret necessari que tota persona mereix. És per aquest motiu, que ara que per al gran públic arriben les tan merescudes vacances, és un bon moment per no oblidar, agrair i posar en valor la voluntat d’aquelles persones que dediquen una part del seu temps de descans a vetllar per aquells col·lectius que més ho necessiten o per dur a terme una tasca voluntària a la natura, en un camp de treball, en espectacles culturals o allà on se’ls necessita.

Carregar amb orgull amb un passat marcat per ‘foulards’, centres d’interès i l’educació en valors em porta també a tenir un record per aquells joves que al llarg i ample del nostre territori fan possible, any rere any, que infants i adolescents puguin gaudir de les festes estiuenques en campaments i rutes d’estiu mentre posen el seu gra de sorra per forjar una societat més justa i, de retruc, un món millor.

I és que encara que el ‘modus operandi’ de l’estiu ens porti a aturar-nos i per molt que ens ho diguin els nostres entranyables amics de Constantí amb aquell: ‘que arribi l’agost, feixuc i mandrós, que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc’, hi ha molta gent per a qui a l’agost, el temps no s’atura ni passa a poc a poc.

Afegeix un comentari nou