L'Estat està exercint violència estructural i sistemàtica sobre les dones i les seves criatures, incomplint amb la seva obligació de garantir una vida lliure de violències masclistes i d'actuar amb diligència deguda.
Periodista especialitzada en estudis de gènere. Almena Cooperativa Feminista.
Fa mesos que els mitjans de comunicació i les xarxes socials s'omplen de notícies sobre el cas Errejón. El pic de la cobertura va arribar fa unes setmanes quan es va produir la filtració del vídeo de l'interrogatori a l'exportaveu parlamentari i a l'actriu Elisa Mouliaá. No hi ha dubtes que aquesta publicació ha suposat una clara vulneració de l'article 68 de la llei d'enjudiciament criminal, que protegeix la intimitat de les víctimes d'agressió sexual. Ara bé, tampoc podem negar que la mateixa ha posat sobre la taula una realitat estructural i sistemàtica sobre les dones que, molt sovint, passa desapercebuda, no ocupa grans portades i, a més, és conscientment silenciada: la violència institucional masclista.
Entenem per violència institucional masclista tota aquella forma de discriminació, abús o tracte desigual que patim les dones, adolescències i infàncies, per part de les institucions públiques i que es manifesta en pràctiques, polítiques o normatives que reforcen la desigualtat de gènere, perpetuen estereotips i obstaculitzen l'accés a drets fonamentals. Casos com el de la Juana Rivas, on el dret del pare es percep per damunt per damunt de l'interès superior de les persones menors d'edat, són un bon exemple.
El primer Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM) a l'Estat espanyol ha nascut amb l'objectiu de ser una via que sumi al necessari reconeixement social, jurídic i polític de les violències institucionals masclistes. Un espai des del qual denunciar i visibilitzar els patrons sistemàtics que conformen aquestes violències. Sabem que la responsabilitat última és de l'Estat i les seves institucions públiques, les quals no només han de formar i conscienciar els i les professionals, sinó establir protocols per prevenir, identificar i corregir les violències institucionals masclistes. Així i tot, des de l'OVIM creiem fonamental impulsar estratègies de defensa social i política i espais de rendició de comptes amb les institucions per tal que es garanteixi el nostre dret a una vida lliure de violències masclistes i la reparació de les víctimes.
No és sotil remarcar que, des del març de 2024, portem 156 casos enregistrats al canal de denúncia col·lectiva. Evidentment, aquests són només una petita mostra, la punta de l'iceberg, d'una realitat que impregna totes les comunitats i tots els serveis públics de l'Estat espanyol (judicial, seguretat, sanitari, social, educatiu…). Establir aliances nacionals i internacionals, i treballar en xarxa com a entitats i organitzacions de base que som, és imprescindible per conèixer la magnitud del problema i combatre-ho eficaçment. I és que, casos mediàtics com el de l'Elisa Mouliaá o la Juana Rivas, no deixen de ser el paradigma del que succeeix a moltes dones quan, en aquest cas, s'animen a denunciar.
En aquest sentit, l'OVIM es presenta com una plataforma de la societat civil que vol visibilitzar la diversitat dels casos de violència institucional masclista a través del seu canal de denúncia col·lectiva. Ha estat impulsat per l'Associació Hèlia i Almena Cooperativa Feminista, juntament amb més de vint entitats de tot el país i cinc expertes a títol individual. Ara, estem a punt de publicar el primer informe de violències institucionals masclistes a l'Estat, que serà presentat a la ciutat de Barcelona el divendres 9 de maig. No compartirem cap dada personal sobre cap de les denúncies enregistrades perquè aquestes són anònimes, però exposarem l'anàlisi feta a partir de la recol·lecció i sistematització dels relats compartits. Per primer cop, posarem fil a l'agulla a la violència institucional masclista i és que, com sempre passa amb les violències envers les dones, aquestes se sostenen gràcies al silenci que les envolta.
Afegeix un nou comentari