Opinió

Reptes del transport públic

Interior d'un d'autobús.

A l’inici de la nova legislatura, fem un repàs sobre els reptes que tindrem en matèria de transport públic durant la propera legislatura

Sobre l'autor/a:
Carles Garcia

Carles Garcia

Tècnic de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). 

Som a setembre, i el curs comença amb un canvi substancial al govern de la Generalitat. En aquest context, quins reptes de transport públic tenim per davant al nostre país?

D’entrada, el primer repte que hem de plantejar-nos és l’increment de l’oferta de transport públic. En un context de records de validació, en part motivades per la política de descomptes al transport públic, necessitem donar més capacitat a la xarxa, sobretot pel que fa als modes ferroviaris, per tal que el sistema pugui mantenir un procés de creixement sostingut sense col·lapsar. En aquest sentit, són moltes les iniciatives que ja van començar amb l’anterior govern i que han de mantenir-se: la connexió dels tramvies per la Diagonal, la finalització de la L9 o nous trens per a Rodalies i metro.

Un segon repte que cal perseguir durant aquesta nova legislatura passa per pensar el transport públic més enllà de l’Àrea Metropolitana. L’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner de l’any 2023, publicat el passat juliol, ho determina: dins de l’AMB tenim una quota del TP del 21,4%, mentre que a la Resta de la RMB és només del 10,4%. Per tant, un segon repte passa per millorar el transport públic fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. I això es pot aconseguir per l’impuls de noves infraestructures de transport públic, com ara el Tramcamp i d’altres iniciatives per implementar el tren-tramvia al Bages, Girona o el Delta de l’Ebre, però també noves parades i estacions d’autobusos 

En aquest sentit, cal parlar també de l’escenari 2028: com quedaran els serveis de transport públic per carretera, quan caduquin les actuals concessions? Segurament serà un altre dels cavalls de batalla dels propers anys, i esperem que la resolució resolgui les limitacions que l’actual sistema imposa. Molt lligat amb aquest tema hi tenim també el finançament del transport públic i els canvis a la política tarifària que suposen el desplegament de la T-mobilitat a tot Catalunya, que de ben segur serà una revolució, tal i com ho va ser la integració tarifària de tots els sistemes de transport públic a l’Àrea de Barcelona fa més de 20 anys.

Per altra banda, no podem oblidar un dels temes més recurrents als mitjans de comunicació relacionat amb el transport públic: el traspàs de rodalies. Des de la PTP ens mantenim ferms amb el que hem dit sempre: entenem que una gestió del servei vist des del territori hauria de ser beneficiós per l’usuari, però ha de ser un traspàs que es faci de manera responsable i amb garanties que el canvi serveixi per a millorar la mobilitat de la ciutadania, sense perjudicar l’esforç inversor que des del govern central s’està realitzant actualment en el marc del Pla de Rodalies, que l’any que ve arribarà al seu equador.

En definitiva, tots els reptes plantejats han d’anar encarats a millorar la percepció de la ciutadania cap al transport públic, i això passa per millorar la comoditat, fiabilitat, temps de viatge i amplitud horària. En resum, millorar l’experiència de l’usuari d’aquest servei públic.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari