RSE i coherència. Una crítica i una autocrítica

Un dels aspectes que resulta fonamental quan s’aborda la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) és la coherència, tant interna com externa. Les empreses han de guanyar diners i les persones que hi inverteixen volen un retorn econòmic. Però això no pot ser a qualsevol preu ni despreocupant-se de com les companyies obtenen aquests ingressos.

Aquesta reflexió em porta a fer una crítica al sector empresarial i una autocrítica a les nostres organitzacions del Tercer Sector.
 

Una crítica al sector empresarial

L'RSE afecta tot el que es fa dins de les empreses i a totes les seves àrees. Ha de ser transversal i coherent i ha d’existir el compromís de la direcció i dels accionistes per poder canviar la forma en com es fan les coses.

No és coherent omplir-se la boca amb tots els acords de col·laboració que una empresa té amb entitats socials i desprès establir la seu en un paradís fiscal.

No és coherent tenir un pla de voluntariat corporatiu i desprès no preocupar-se per la formació de la pròpia plantilla o no pagar els excessos de jornada.

No és coherent plantar un arbre per cada vehicle venut  o complir l'ISO de gestió ambiental si després es modifiquen els sistemes per mesurar la contaminació dels cotxes que venem.

No és coherent que una empresa ajudi una entitat de barri amb donacions econòmiques o d’estocs de productes si després no es preocupa pel seu entorn més immediat o per fer servir la llengua del lloc on està implantada.

No és coherent crear una línia de roba ecològica i desprès no preocupar-se per les condicions dels proveïdors de les altres línies de roba que s’estan produint a països del Sud sense garantir els drets humans.

No és coherent preocupar-se molt pel medi ambient i no pel consum que la companyia fa de paper, llum o aigua, o de l’origen de la fusta del mobiliari de les oficines.

La crítica no significa que les empreses deixin de portar a terme aquestes accions socials, o de fer voluntariat corporatiu, o de millorar les polítiques d’estalvi de consum energètic, per posar alguns exemples. Al contrari, hem d’animar-les a continuar implantant polítiques d'RSE però de forma coherent i amb una perspectiva global des de totes les àrees. Estic convençut que amb l'RSE i la transparència hem iniciat un camí sense marxa enrere.

Autocrítica des del Tercer Sector

Les entitats del Tercer Sector i d’economia social també hem d’apostar per aplicar la Responsabilitat Social Empresarial.

Sovint, quan parlem d’aquest tema amb associacions i fundacions, moltes mantenen el vell discurs que, només pel fet de ser una entitat no lucrativa i perseguir finalitats d’interès general, ja porten tatuada l'RSE en totes les seves activitats.

És cert que tenim una part del camí ja feta però també és cert que, de vegades, ens emparem en la crítica fàcil a les empreses sense tenir en compte les qüestions que tenim pendents.

No és coherent que em senti legitimat per criticar polítics, administracions i empreses per la seva gestió i sigui incapaç de convocar una assemblea o una reunió per donar veu a les persones associades o al voluntariat de la meva organització.

No és coherent que com entitat dediqui tots els meus esforços a canviar el meu entorn i transformar la realitat però sigui incapaç de treballar en xarxa amb altres organitzacions properes.

No és coherent que sigui una entitat del Tercer Sector i no em preocupi si els meus proveïdors també són entitats d’economia social amb polítiques i finalitats semblants a les meves.

No és coherent que demani transparència a les empreses i administracions i no sigui capaç d’explicar com faig les coses i l’impacte que té la meva acció. O no pugui passar una auditoria econòmica.

No és coherent que vulguem promoure l’esport o la salut o defensar la infància i desprès tinguem les persones que col·laboren o treballen amb nosaltres sense contractar i pagant-los en negre amb falsos convenis de voluntariat.

Demanem a les empreses que facin més enllà del mínim legal, només faltaria! Però hi ha moltes entitats que estan en igual o pitjor situació que moltes de les companyies que critiquen.

La mida de les nostres entitats és una dificultat important per poder ser coherents ja que no disposem d'estructures ni recursos suficients, però això també els hi passa a les pimes i micropimes.

No vull acabar sense reconèixer la meva falta de coherència pròpia en alguns d’aquests temes. L'RSE no és un punt d’arribada sinó un camí, una forma de fer les coses de manera diferent. Hem de començar a millorar a poc a poc, amb coherència,  i amb una visió global de les nostres entitats.