Teixim memòria: La gent gran com a generadora de cultura per transformar imaginaris

Tanca els ulls i imagina una persona gran. Què està fent? Com va vestida? Com té els cabells? Com es mou? Quan fem aquest exercici amb infants en algun dels nostres tallers, la majoria de respostes descriuen a una persona que es mou amb dificultat, que porta bastó i que té els cabells blancs. Quan demanes a aquesta mateixa canalla com són les seves àvies i avis, l'estereotip s'esmicola: la diversitat de models de vellesa és immensa, en la majoria dels casos són persones actives, amb aparences i tarannàs heterogenis i una agenda plena d'activitats...

Aquest desajust entre la percepció i la realitat configura l'imaginari col·lectiu, condicionant la comprensió i construcció que ens fem del món. Aquesta visió s'alimenta constantment de les representacions presents als mitjans de comunicació, la publicitat i les manifestacions culturals que són alhora reflex i ferment de la nostra societat.

El sistema en què vivim privilegia allò que entén com a poderós, funcional, productiu i rendible i minoritza i discrimina a aquells subjectes que no s'ajusten a aquest patró: infants i joves, dones i col·lectiu LGTBIQ+, treballadores, migrants i persones racialitzades i... gent gran. L'edatisme i la manca d'una cultura de l'envelliment en la nostra societat fomenta l'exclusió de les persones grans de la vida pública i social, la qual cosa comporta, al seu torn, un empobriment de l'activitat cultural, reflexiva i creativa d'aquestes persones. Al mateix temps, això suposa una pèrdua per al conjunt de la societat que resta privada de la perspectiva, experiència, coneixement, capacitats i aportacions d'aquesta part de la població.

Aquests estereotips vinculats a la gent gran limiten les expectatives sobre el que poden fer i aconseguir, mentre que l'envelliment actiu busca trencar amb aquestes idees preconcebudes i fomentar una vida plena i participativa en aquesta etapa vital. En aquest sentit, l'accés a l'art i la cultura i a l'espai públic s'erigeixen en activitats generadores de benestar i només poden ser enteses com a drets. Tanmateix, com passa amb altres col·lectius minoritzats, no n'hi ha prou amb fer més accessible la cultura a la gent gran, sinó que cal garantir el seu dret a formar-se i cultivar una perspectiva crítica i a participar del debat cultural. I encara més, cal afavorir que les persones grans s'autoorganitzin col·lectivament i esdevinguin creadores de cultura per tal de mostrar una realitat que sorgeixi de la mirada del propi col·lectiu i que transcendeixi les representacions alienes, generalment produïdes per subjectes dominants i amb una perspectiva edatista.

L'envelliment actiu pretén millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que ens fem grans. Des de Trama, ens alineem amb aquest paradigma posant el focus en el reconeixement, les aportacions i la participació de la gent gran en la vida comunitària, cultural i política del territori amb visites culturals, processos comunitaris de recuperació de la memòria oral, projectes de creació col·lectiva i activitats amb continguts que enriqueixen les lectures de la vellesa. És important generar activitats i projectes de sensibilització i creació cultural per visibilitzar i reivindicar a la gent gran com agents actius i creatius en la construcció d'una societat més justa amb tots i totes, a partir de la transmissió dels seus sabers, alhora que es construeix xarxa de suport entre les participants.

Pensem que és molt valuós especialment generar processos de recuperació de la memòria oral i recollir les experiències, vivències i reflexions del col·lectiu de persones grans, perquè per la seva llarga trajectòria vital, poden aportar un punt de vista específic i establir connexions amb altres períodes de crisi que segurament han viscut al llarg de la seva vida. Sense les aportacions de les persones grans, com a societat perdem sabers, experiències, espais i la memòria oral del que van significar. Perdem un passat que és present perquè ens configura. Tenir cura del passat per viure en plenitud el present i construir un futur millor. La memòria és de totes: de la gent gran que l’ha cultivada; de la gent jove, que en necessita els fruits.

Començàvem aquest article dient que les manifestacions culturals tendeixen a ignorar i discriminar les persones grans. Sovint se les relega a papers menors i, moltes vegades, amb una forta càrrega negativa que alimenta l’estereotip. De la mateixa manera, l'art, la cultura també són agents transformadors, amb el poder de fomentar una societat més justa i equitativa que celebri la diversitat. La necessitat de representacions reals esdevé urgent, ja que la cultura actua com a mirall de la nostra manera de viure i influeix en la nostra interpretació de la realitat. Allò que no es representa, no existeix. D’aquí la importància de transformar imaginaris i destruir prejudicis.

Sense la participació, reconeixement, visibilitat i interacció amb la gent gran no trencarem amb l’edatisme i canviaran els imaginaris socials. Aquesta participació i implicació cultural, social i política no només és important per a un envelliment actiu sinó que és necessària i beneficiosa pel conjunt de la societat.