Un 8 d’abril amb mirada de dona

El 8 d’abril es commemora el Dia internacional del Poble Gitano. Arreu del món, milions de persones pertanyents a aquesta minoria –la més majoritària d’Europa- duen a terme, des de 1971, diversos actes en record i memòria de la història del Poble Gitano i, també,  accions de reconeixement i reivindicació de la identitat i cultura d’aquest poble mil·lenari. El Pla integral del Poble Gitano, des del seu inici, recolza i participa en tots el actes que s’organitzen arreu del territori amb motiu d’aquest important dia.

Enguany, la pandèmia del COVID-19 ha impossibilitat les commemoracions col·lectives, precisament en un any especialment dur per aquesta població, degut a l’especial vulnerabilitat que presenta en molts àmbits.

Amb aquest petit article us vull presentar l’Andrea, una noia gitana de la Masia de Ca n’Espinós, que, amb poques paraules i amb els seus pocs anys de vida, representa tot allò per lo que lluitem cada dia les persones del meu equip i jo mateix. L’Andrea va néixer en una societat on el fet de ser dona, gitana i d’un barri tan desafavorit, suposaria múltiples barreres pel seu accés a unes condicions de vida igualitàries. Però amb la seva valentia, el seu talent, la seva família i una miqueta de la nostra part com a administració hem demostrat que es poden transformar les dificultats en possibilitats, que la nostra feina és útil i que moltes dones i homes gitanos ara estan transformant la seva vida, la vida dels seus, la d’altres gitanos que els miren i, per últim, una societat que cada vegada que veu a una Andrea fa un pas endavant en la superació de l’antigitanisme.

Sense més, us deixo amb ella…

Carta a altres nois i noies gitanos, com jo

Hola sóc Andrea Fernández Fernández, tinc 20 anys, estic estudiant psicologia, sóc dona i sóc gitana.

Recordo com si fos ahir el dia que vaig decidir apostar per un futur diferent i ple de noves oportunitats. A l'igual que recordo totes aquelles inseguretats que sentia dins meu, ja que era una cosa nova i diferent. No diré que el camí és fàcil, cal fer front a molts prejudicis de tot el que t'envolta, tant fora com dins; et tocarà escoltar molts comentaris desagradables i fer front a situacions en què et facin sentir inferior o diferent, a més hauràs de fer front a tots aquestes desavantatges amb què partim de base i fins i tot en alguns moments et sentiràs sol. Però, avui puc dir amb total convenciment que tornaria a fer batxillerat i a entrar a la universitat, ja que prendre aquesta decisió ha canviat la meva vida i la dels meus. Mai vaig pensar que el fet que jo donés el pas, faria que el meu germà avui estigui a batxillerat i la meva mare, després de 30 anys sense estudiar, estigui intentant entrar a la universitat. Tampoc mai vaig imaginar que podria convertir-me en una referent per a algú i avui sé que hi ha nenes darrere meu, que es veuen reflexades en mi, i estant seguint els meus passos. M’he convertit, sense adonar-me en una referent per a elles.

Vull dir molt alt que no és que no vulguem estar, és que no sabem que tot això existeix, no és que no sapiguem, és que no sabem què aprendre. Però això s'ha acabat, ara tenim qui ens ensenyi i en qui fixar-nos i això es convertirà en una equació exponencial. Els límits ens els posem nosaltres mateixos, no deixem que ningú ho posi per nosaltres. Acabem amb tots aquests prejudicis. Estudiar és de gitanos i els gitanos i les gitanes podem ser metges/metgesses, infermers/infermeres, psicòlegs/gues, periodistes, historiadors, físics, matemàtics ... podem ser el que vulguem. Així que, endavant!!! i recorda que ja no estàs sol, ara estem aquí amb tu.

El futur està per veure i el nostre serà gran; el que ens mereixem.