‘Aprendre a mirar. Trencant murs invisibles’

Kathy, Houseine, Rokhaya, Sebas i Martín. Cinc noms. Cinc països. Un projecte. Així comença aquesta història. ‘Aprendre a mirar. Trencant murs invisibles’ veu la llum aquest mes de juny amb una exposició que recorrerà diversos espais de la ciutat de Barcelona. De moment, es podrà visitar al Casal de Barri Pou de la Figuera. Més tard viatjarà cap a la Casa Orlandai i a l’Espai Jove La Fontana. Hi haurà temps, doncs, per no perdre’s cap dels 40 panells amb què alumnes de 4t d’ESO de diversos centres de La Salle expliquen la història d’aquestes cinc persones immigrades.

“Volíem que l’alumnat conegués de primera mà la vida d'una persona immigrada”, així ho afirma David Ortiz, director de Fundació Proide, l’entitat promotora d’aquest treball fotoperiodístic que neix a la primavera del 2016 amb la col·laboració d’Anna Achon, Oscar Dhooge i Xavier Satorra, professionals del món audiovisual. “El contacte inicial amb les persones immigrades va venir donat a través de la Fundació Comtal, la Fundació Privada Bayt al-Thaqafa i el projecte Invisibles.cat", comenta el David. Un any després, ‘Aprendre a mirar. Trencant murs invisibles’ sembla que ha aconseguit el seu propòsit, trencar amb els estereotips que envolten les persones nouvingudes.

Així es dedueix de les paraules de la Inés, alumna participant, quan explica que “totes les experiències ens donen a entendre millor la situació actual” i afegeix que considera com a més impactant “el valor i l'esforç que han hagut d’afrontar per arribar on es troben a dia d’avui”. En aquesta línia, Roshane, alumna de La Salle Comtal, no dubta en afirmar que “hem aprés les diferències entre una persona immigrant, emigrant i una refugiada”, alhora que es mostra convençuda de l’aportació personal que ha significat realitzar aquest projecte.

“Les persones immigrades, coneixedores del projecte, des del primer moment estaven predisposades a col·laborar i a explicar la seva història”, comenta David Ortiz, qüestionat per la resposta que havien obtingut de les persones entrevistades. D’aquesta manera, cada grup d’estudiants ha anat treballant al llarg d’aquests mesos amb la persona assignada fins a assolir el resultat final. “Hem après tot el que pot arribar a comunicar una fotografia i com ho hem de fer per a què transmetin un missatge”, finalitza la Roshane.

A l’exposició s’hi reflecteixen també les conclusions i els coneixements que ha adquirit l’alumnat durant tot aquest temps. Un grup de joves que ha tombat barreres amb el simple fet d’observar i escoltar. Sens dubte, una molt bona manera de seguir aprenent. I és que, com bé diu la Inés, “cada persona immigrada té alguna cosa a explicar i a mostrar al món, només falta tenir el valor de fer-ho”. La Kathy, el Houseine, la Rokhaya, el Sebas i el Martín l’han tingut. Cinc persones. Cinc vides. Un futur. Així acaba aquesta història. O potser, en el fons, no ha fet res més que començar.