Eduardo Izquierdo: “Es pot liderar gràcies a la personalitat, però també a les teves capacitats”

Eduardo Izquierdo Cabrera ha aconseguit un alt grau de formació i experiència en el desenvolupament de persones i lideratge d’equips al tercer sector. A més de la seva expertesa en temes laborals i jurídics, els últims anys s’ha especialitzat en igualtat de gènere i perspectiva feminista a les entitats sense ànim de lucre.

Parafrasejant el guitarrista dels Rolling Stones, Keith Richards, assegura que “si quelcom es torna avorrit, si ja no t’aporta res, millor deixar-ho”. En aquest sentit, reconeix que la seva vida gira al voltant de la passió.

Què és un/a líder?

Un o una líder és una persona que ha d’aconseguir uns objectius treballant amb un equip. Etimològicament és simplement algú que encapçala un grup o un moviment, però afortunadament s’ha anat prenent consciència què és molt més que això. D’aquí que els estils de lideratge estiguin en constant evolució i siguin un objecte d’estudi molt important pel nostre dia a dia.

Quin tipus de competències creus que ha de tenir?

Aquí hi ha tantes com teories del lideratge. Pensa que hi ha líders que neixen i d’altres que es fan. Hi ha gent amb un carisma especial i gent que no el té, però que també pot liderar. Mira el cas de Messi, per exemple. No era un líder per la seva forma de ser, sinó per les seves habilitats. Es pot liderar gràcies a la teva personalitat, però també per les teves capacitats.

Per no respondre amb tòpics com ‘empatia’ i ‘assertivitat’, diria dues coses: un líder ha de saber escoltar i observar. La informació és poder, això s’ha dit per activa i per passiva. És essencial conèixer bé al teu equip, les seves circumstàncies personals (fins on et deixin i respectant l’espai de cadascú), el que pensen de l’entitat, de la seva feina o de tu mateix.

Com és d’important la intel·ligència emocional per a una persona que lidera equips?

Molt, perquè treballes amb persones, i això no ho pots oblidar. Ser empàtic és una cosa que tothom diu que és, però en el fons ho és molt poca gent. S’ha de treballar en saber ser empàtic. És molt fàcil dir “jo em se posar al lloc dels  altres”, però fer-ho realment no ho és tant. Cometem errades com donar consells, per exemple, quan a vegades la persona només necessita que l’escoltis. Has de saber percebre quan algú ve a tu buscant ajuda o simplement necessita suport.

Eduardo Izquierdo: “Cometem errades com donar consells, quan a vegades la persona només necessita que l’escoltis”.

I aprofitant que parlem d’intel·ligència, hi ha una altra que a mi m’interessa molt i que crec que hauria de tenir tothom, però especialment el líder: la intel·ligència organitzacional. És a dir, saber moure’t dins d’una organització. Això tampoc és gens fàcil, especialment per persones que lideren equips, però que no són els màxims líders d’una entitat.

Quins tipus de lideratges diries que existeixen?

Tants com vulguis, perquè la clau d’un bon lideratge és ser capaç d’adaptar-te a les situacions tant de les persones com d’allò que t’envolta. El lideratge ha de ser necessàriament canviant perquè cada persona és diferent i perquè tothom evoluciona.

S’ha parlat d’estils autoritaris, participatius, laissez-faire, paternalistes... Al final, la clau és barrejar-los i que siguin útils pel teu equip i les teves circumstàncies.

Quines serien les claus per fer créixer les altres persones?

Creure en elles. Tu has de transmetre que les coses es poden fer. A vegades les persones dubten de les seves pròpies capacitats, tot dir que ho amaguen perquè és difícil dir-li al teu cap que no saps o no pots fer alguna cosa. Com a líder has de detectar-ho i transmetre la teva convicció de que sí que ho poden fer.

S’ha de trencar amb la jerarquia, o és essencial que quedi clara d’alguna manera?

Potser la paraula no és jerarquia, però les persones necessitem cert ordre. De totes maneres, aquesta jerarquia es pot entendre de diverses formes. Últimament es parla molt de lideratges compartits o xarxarquia, que són dos conceptes que no aposten pel líder únic i tradicional de tota la vida, sinó per compartir aquestes tasques entre diverses persones. La veritat és que les experiències en aquest sentit estan funcionat força bé.

Com pot abordar un o una líder la coherència entre els valors d’una entitat i la sostenibilitat financera?

Tenint-la present. No oblidant mai el lloc on estàs. En els cursos que fem de lideratge per a entitats del sector hi ha una gràfica molt clara que explica que, com a líders, no podem aconseguir els objectius de qualsevol manera, a diferència de les empreses mercantils... Vas pujant una espècie d’escala, però d’una determinada forma.

Eduardo Izquierdo: “No t’han de veure com un problema, sinó com una solució”.

Quins consells donaries per a una bona comunicació interpersonal?

Intentar escoltar sense idees preconcebudes, deixar parlar, intentar abandonar tots els teus judicis previs abans d’entrar per la porta i parlar amb la gent de manera natural i honesta. No t’han de veure com un problema, sinó com una solució.