Els noms del barraquisme

Des de principis del segle passat fins poc abans dels Jocs Olímpics a Barcelona es va esdevenir un fenòmen urbà que encara ara perdura en la memòria de molts ciutadans i ciutadanes que el van viure. Fins a 20.000 barraques durant els anys 60 van dibuixar un escenari de ciutat ben diferent al que coneixem avui: el Somorrostro, el Camp de la Bota, els barris de Pequín i de Francisco Alegre, la Perona,... són alguns dels noms del barraquisme.

El Turó de la Rovira va ser de les últimes barriades de barraques que es van enderrocar cap a l'any 1990. La memòria del barraquisme es conserva en documents i fotografies, exposicions i documentals... i encara avui en els records de moltes persones que van viure-hi la seva infantesa. Barriades avui desaparegudes i que ja sigui pel reconeixement dels veïns i veïnes que hi van habitar o per poder transmetre la realitat de la història de Barcelona a les noves generacions, la ciutadania vol mantenir vives en la memòria històrica de Barcelona.

Amb aquest propòsit la setmana passada es va lliurar una petició ciutadana a l'Ajuntament de Barcelona per tal de recuperar la memòria històrica del barraquisme i senyalizar els barris on havien existit barraques fa menys de 100 anys.

De fet, aquesta petició va nèixer de les inquietuds d'una de les 30.000 persones que van habitar a les barraques. És el cas de Julia Aceituno que va crèixer al Somorrostro i que ja fa temps que demana situar una senyalizació a la platja de la Barceloneta que informi sobre l'antiga existència d'una de les barriades de barraques de Barcelona. Segons ella: “No quieren recordar que aquí estuvo el Somorrostro. Pues estuvo. Y estuvo muchos años, de sufrimiento, de penuria...". Ella és també un dels testimonis dels documentals "Sense ficció: Barraques la ciutat oblidada" i "Barcelona, l'altra ciutat" (podeu veure'ls més a baix).

Així doncs, la lluita de Julia Aceituno ha tingut un gran ressó i s'ha convertit en una petició ciutadana recolzada per 51 entitats, entre les quals la FAVB (Federació d'associacions de veïns i veïnes de Barcelona) i la CONFAVC (Confederació d'associacions de veïns i veïnes de Catalunya) i més de 700 persones, també periodistes i escriptors com Juan Marsé, Lluís Permanyer, Javier Cercas, Jaume Fabre, Joan Margarit, Joan de Segarra o Jordi Puntí, gent del món acadèmic com Mercè Tatjer o Francesc Muñoz, moltes associacions de veïns, historiadors, directors d'arxius i de museus, cineastes com Llorenç Soler.

Documental 1: "Barcelona, l'altra ciutat"

Documental 2: "Sense ficció: la ciutat oblidada"

Més informació:

Etiquetes