Lorena Zárate: "Les ciutats actuals són el clar reflex de la creixent desigualtat i violència que pateixen les nostres societats"

F Pere Tarrés
Autor/a: 
Josep Carbonell
Lorena Zárate durant la conferència inaugural del VI Congrés del Tercer Sector Social.
Lorena Zárate, presidenta de l'Habitat International Coalition.
Lorena Zárate, presidenta de l'Habitat International Coalition.
Lorena Zárate i Milagros Pérez Oliva durant la conferència inaugural del VI Congrés del Tercer Sector Social.

Lorena Zárate: "Les ciutats actuals són el clar reflex de la creixent desigualtat i violència que pateixen les nostres societats"

Autor/a: 
Josep Carbonell
F Pere Tarrés

Resum: 

Parlem amb la presidenta de l'Habitat International Coalition sobre els reptes globals en l'àmbit de la justícia social i els drets a l'hàbitat.

Lorena Zárate és professora d'història i actual presidenta de l'organització Habitat International Coalition a la ciutat de Mèxic. Avui ha estat la protagonista de la conferència inaugural del VI Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya on ha fet un balanç de la situació global al món en matèria de justícia social i drets a l'hàbitat. Hem pogut parlar amb ella una estona i aquest és el resultat.

Parlem de justícia social i drets a l'hàbitat. En quina situació ens trobem des d’una perspectiva global?

Les ciutats que tenim són una clara expressió de la creixent desigualtat i violència que pateixen les nostres societats, on el benefici i l’especulació econòmica estan per sobre del benestar, la dignitat, les necessitats i els drets de les persones i la naturalesa.

La concentració del poder econòmic i polític és un fenomen d’explotació, exclusió i discriminació que es fa visible en: ciutats duals de luxe i misèria; processos de gentrificació que desplacen poblacions tradicionals i de pocs ingressos, milions d’edificis buits mentre hi ha persones sense llar,...

L’acumulació i concentració de riquesa sense límits condemna a més de la meitat de la població mundial a viure sota el llindar de la pobresa, mentre les desigualtats entre rics i pobres no deixen de créixer en totes les regions del planeta.

Davant d’aquesta realitat, quins creus que són els problemes als que haurem de fer front en les properes dècades?

Aquesta segregació espacial i les desigualtats socials estan creant les condicions materials i simbòliques per a la reproducció de la marginació i la situació de desavantatge d’amplis sectors de la població, amb especial èmfasi en el cas de les dones i els infants. Els barris precaris són la llar d’almenys un terç dels habitants en els països del sud mentre que en la majoria de països africans i del sud-est asiàtic el percentatge pot arribar al 60%. Serà en aquests barris on es donarà el gran creixement urbà en les properes dues dècades.

No tenir una llar reconeguda porta també a la negació d’altres drets com l’educació, la salut, el treball, el dret a vot, a la informació i a la participació, entre d’altres. Quina classe de ciutadania i de democràcia estem produint en aquest model de ciutats dividides?

Quin paper hi pot jugar el canvi climàtic?

La crisi ambiental i el canvi climàtic són altres factors que ajuden a incrementar aquest escenari de desigualtats. El nombre de persones refugiades per motius mediambientals no deixa de créixer degut a l’impacte cada vegada més extrem dels fenòmens naturals, i amb ell, l’estigmatització i la xenofòbia que creen societats encara més polaritzades, egoistes i porugues. Cal doncs, una revisió dels patrons de producció, distribució i consum que ens permetin garantir principis de justícia social i ambiental.

Aquestes dificultats afecten tot el planeta o és un mal endèmic de regions i estats concrets?

Tot i que l’abast i l’impacte depèn de cada regió, es pot afirmar que és un fenomen global, que afecta en major o menor mesura, a tota la població.

Què s'està fent per fer front a aquesta situació tan delicada?

És evident que cada vegada tenim més consciència col·lectiva de les dimensions d’aquestes problemàtiques i s’estan duent a terme accions importants.

A nivell local és on les propostes ciutadanes es fan sentir amb més força per construir i defensar ciutats més democràtiques i sostenibles. En són un exemple la lluita per ampliar espais d’equipaments públics i comunitaris en contraposició a la privatització o l’abandonament i iniciatives de remunicipalització de serveis privatitzats.

En un segon bloc, trobem les iniciatives de defensa del dret de l’habitatge amb els sindicats de llogaters i llogateres que estan ressorgint amb força en diverses ciutats, la promoció d’habitatges públics i socials o d’altres opcions de protecció i gestió de les llars com ara cooperatives.

A nivell ambiental, existeix una major consciència del reciclatge i de la importància de disminuir el consum, així com campanyes a favor del transport públic i espais més equitatius per a vianants i bicicletes apostant pel transport sostenible, col·lectiu i no motoritzat per recuperar les ciutats per a la gent.

Anem doncs pel bon camí?

Bé, també veiem tendències que es mouen en el sentit invers, vinculades a l’especulació, la concentració de riquesa i l’arribada de grans capitals que alimenten el procés de gentrificació descontrolat en algunes ciutats.

D’altra banda, també trobem retrocessos preocupants en el nivell de democràcia i de les seves institucions, amb una tendència a la concentració i centralització del poder i a impulsar polítiques d’intolerància, xenofòbia, violència, homofòbia i misogínia que tenen un impacte directe en la vida de la gent.

El VI Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya porta per títol ‘Desigualtats socials, solucions locals’. Estàs d’acord amb aquesta afirmació? La situació necessita més de solucions locals que no pas globals?

Els reptes als que ens enfrontem en aquest segle XXI tenen múltiples dimensions interconnectades, per tant, les solucions han d’arribar de diverses esferes i actors a la vegada, i de manera coordinada. La ciutadania mobilitzada i els governs locals estan jugant un paper clau impulsant innovacions i transformacions de fons en molts indrets i enfrontant-se a interessos polítics i econòmics aferrats a protegir els privilegis d’uns pocs a costa del benestar col·lectiu i la viabilitat del planeta.

Què pot fer la ciutadania en el seu dia a dia per lluitar contra la injustícia social i defensar els drets a l’hàbitat?

Informar-se i conèixer els seus drets. Saber que no està sol/a i involucrar-se en la seva comunitat. No ser indiferent als problemes que afecten a d’altres col·lectius i en concret, a les persones en situació de vulnerabilitat. D’altra banda, també han d’exigir transparència i rendició de comptes a les institucions públiques i privades, locals, nacionals i internacionals.

Què esperes del VI Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya?

És la primera vegada que participo en aquest congrés i tinc moltes expectatives posades en intercanviar reflexions i aprenentatges amb les persones assistents. El sector social compta amb una llarga i rica tradició en aquesta regió, que ha estat referent i inspiració per a processos en altres llocs del món.

Sé que avui en dia s’estan impulsant iniciatives i polítiques molt rellevants des de diversos municipis i estic molt interessada en conèixer els detalls més a fons per veure com podem contribuir a alimentar diàlegs i experiències des d’una perspectiva llatinoamericana i global.