Maldita Migración, la plataforma que combat el racisme desmentint rumors

Suport Associatiu
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Yuly Jara, periodista de dades i coordinadora del portal Maldita Migración.
Yuly Jara, periodista de dades i coordinadora del portal Maldita Migración. Font: Parlament Basc.
Julio Montes i Clara Jiménez, els fundadors de Maldita.es.
Julio Montes i Clara Jiménez, els fundadors de Maldita.es. Font: Maldita.es.
Maldita Migración ha nascut aquest gener per desmentir rumors que s'escampen per les xarxes.
Maldita Migración ha nascut aquest gener per desmentir rumors que s'escampen per les xarxes. Font: Maldita Migración.

Maldita Migración, la plataforma que combat el racisme desmentint rumors

Autor/a: 
Júlia Hinojo
Suport Associatiu

Resum: 

Un de cada tres possibles rumors que circulen per les xarxes són mentides sobre persones immigrants i refugiades.

Cada vegada ens acostumem més a rebre cadenes de Whatsapp amb informació susceptible de ser falsa.

"Es alucinante, casi 7.000 inmigrantes en el listado, con una paga que nadie tendremos en la jubilación, a pesar de trabajar 40 años. Difundirlo si os parece bien, se tiene que enterar muchísima gente, algo hay que hacer".

Aquest missatge, acompanyat d’un PDF amb el suposat llistat oficial de les persones beneficiàries de les ajudes de lloguer de la Comunitat de Madrid, ha estat desmentit per l’equip d’investigació de Maldita Migración, una plataforma que ha nascut aquest gener amb l’objectiu d'analitzar la veracitat dels rumors que circulen per les xarxes sobre migració i refugi.

La desena de periodistes de dades que formen Maldita Migración han comprovat que és fals que 7.000 immigrants hagin rebut la citada ajuda econòmica. De fet, de les 6.900 persones admeses per rebre-la, 4.439 tenen nacionalitat espanyola i 2.622, estrangera. A més, també van confirmar que les ajudes de lloguer no s’assignen en funció de l’origen de qui les sol·licita sinó de la renda i el nombre de membres de la unitat familiar.

Informació veraç en un any d’eleccions

“A Maldita Migración fem periodisme perquè no ens la colin”. Així descriu la seva feina Yuly Jara, periodista de dades i coordinadora de la iniciativa. Maldita Migración és una branca del portal Maldita.es, un projecte periodístic independent i sense ànim de lucre que lluita contra les ‘fake news’ (notícies falses) que s’aboquen a Internet o monitoritzen el discurs polític. “Hem de combatre l’odi i la mentida amb dades”, afegeix la periodista.

“En un any electoral, l’opinió pública necessita informació contrastada per poder prendre decisions informades. Comptem amb eines que ens permeten respondre i interactuar en mitjans tradicionals, xarxes i serveis de missatgeria”, apunta Clara Jiménez, cofundadora de Maldita.es, juntament amb Julio Montes. La iniciativa compta amb el suport d’Oxfam Intermón i de ‘ElDiario.es’.

Entre 200 i 300 missatges

Els i les professionals de Maldita Migración animen la ciutadania a enviar al seu Whatsapp (655 198 538) tot contingut que sembli poc fiable i que s’estigui estenent per Internet. De moment, segons Jara, ja reben entre 200 i 300 missatges de possibles rumors escampats per l’Estat espanyol.

Per comprovar la veracitat dels continguts (ja siguin textos com àudios), s’utilitza la metodologia de verificació anomenada ‘fact-checking’.

Quan els arriba un text susceptible de ser un rumor, l’analitzen de dalt a baix. Miren si hi ha referències temporals o si mencionen algun estudi. Utilitzen la caixa d’eines que hi ha al web per veure a quines altres webs i països s’ha publicat el mateix contingut i es comprova cada fet que s’afirmi en el contingut en qüestió.

“Quan ho tenim tot analitzat, enviem la conclusió al grup de Telegram de Maldita Migración. Cal que tothom hi estigui d’acord. Només que hi hagi una persona que veta l’anàlisi, no tirem endavant la difusió del contingut desmentit”, explica Jara.

“Volem que el contingut desmentit es faci encara més viral que el rumor”, apunta la coordinadora de Maldita Migración. Per aquesta raó, els continguts es publiquen sota una llicència ‘copyleft’. Així, qualsevol mitjà de comunicació pot reproduir els escrits de la web, sempre que se citi la font.

Quins són els rumors més freqüents?

Un de cada tres possibles rumors que hi ha a les xarxes és sobre persones immigrants i refugiades”, assegura Jara. “Últimament rebem molts Whatsapps en què s’assegura que les persones estrangeres reben més ajudes que les espanyoles. Hem mirat un per un cada registre i hem comprovat que és una mentida”, explica la periodista. El més habitual és que un mateix rumor es comparteixi a diferents llocs i amb algun matís diferent.

La salut i la nutrició són els altres temes estrella dels rumors, com també les declaracions de polítics/ques. Aquestes dades s’analitzen en altres àmbits de Maldita.es, com Maldito Bulo, Maldito Dato o Maldita Ciencia. L’apartat més conegut, potser perquè va ser el pioner del projecte, és Maldita Hemeroteca. La secció deixa en evidència diverses figures de la política espanyola. Mostra les contradiccions d’alguns membres de la política, comparant declaracions actuals amb d’altres de més antigues.


Per on circulen?

Els rumors es mouen per totes les xarxes: Facebook, Twitter, Instagram i, cada vegada més, Whatsapp. “El que hi ha a Facebook o Twitter pot ser només la punta de l’iceberg del que es mou per Whatsapp”, argumenta Jara.

Pel que fa al format dels continguts, la majoria són missatges textuals, però cada vegada es reben més notes de veu. “Són persones que graven àudios i expliquen algun fet que suposadament li ha passat a una persona propera. Són perillosos, perquè amb una veu et pots arribar a creure un rumor molt més fàcilment”, apunta Jara.

Què fer si rebo un rumor?

De fet, Jara deixa clar que “tot el món és susceptible de caure en un rumor”. Per això s’ha de fer pedagogia i informar sobre què fer davant un possible rumor.

El més important és no compartir els missatges d’escassa fiabilitat. S’ha de dubtar del contingut quan no se cita cap font oficial ni cap estudi, i si no s’ha publicat a cap mitjà de comunicació més o menys conegut. “Si surt d’una web que ha sorgit del no res i mai n’has sentit a parlar, és possible que no siguin fets reals”, destaca Jara.

Els receptors/es dels rumors poden pujar el vídeo, la imatge o el text sospitós al cercador de Maldita.es. “Si el buscador t’indica que el contingut s’ha compartit en altres països, se l'ha de posar en dubte ”, aclareix la periodista.

Objectiu: convertir-se en fundació i ampliar plantilla

Maldita.es ha engegat una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Goteo amb l’objectiu de recaptar 75.000 euros. De moment, ja sumen gairebé 60.000 euros.

Els diners serviran per costejar els 30.000 euros que suposa constituir una fundació a l’Estat espanyol i per contractar més periodistes i enginyers/es. “Ser més perquè ens enganyin menys”, tal com expliquen al projecte.

Per què convertir-se en fundació?

L’equip de Maldita.es no vol que la iniciativa sigui una empresa, ni que l’objectiu sigui tenir beneficis i repartir-los entre l’accionariat. “Volem ser un projecte sense ànim de lucre i que els ingressos serveixin per millorar el projecte”, detallen a la descripció de la campanya. Volen ser una fundació perquè “és mes transparent” i requereix un “rigorós control de comptes”.

En definitiva, treballen perquè Maldita.es no sigui propietat de ningú, sinó de la societat civil.

Afegeix un comentari nou