María Lucuy: “El concepte de violència s’ha ampliat en la percepció de la joventut boliviana”

  • María Lucuy

    María Lucuy, responsable del projecte - Font: Joan Rosinach

  • Protesta estudiants bolivians

    El projecte Apareix com una necessitat de treballar la prevenció de la violència en l’àmbit escolar - Font: CESME

  • Brigades estudiantils Bolívia

    Un grup d’adolescents han rebut la certificació per part de la Defensoría del Pueblo de Bolívia - Font: CESME

  • Protesta estudiants bolivians

    El 60% d'estudiants confirmen haver rebut algun tipus de violència - Font: CESME

  • Activitats aula Bolívia

    S’han elaborat uns recursos per al professorat - Font: CESME

Parlem amb la responsable de programes educatius de CEMSE, una organització boliviana que amb altres entitats han posat en marxa un projecte pioner en la prevenció de la violència des de les aules.

La Fundació InteRed, juntament amb l'organització local CEMSE i el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament treballen per la implementació d'una proposta coeducativa integral per a la prevenció de la violència en les comunitats escolars. María Lucuy, una de les responsables del projecte, ens en parla en aquesta entrevista.

Ens pots explicar, a grans trets, què és CEMSE?

Centro de Multiservicios Educativos (CEMSE) és una organització boliviana que depèn de la Companyia de Jesús dels Jesuïtes. Fa més de 35 anys que tractem temes d’educació i salut, després de néixer com a resposta a les necessitats educatives de les poblacions que es troben al voltant del centre de La Paz, on s’hi torben moltes escoles amb particularitats i carències.

Per tant, us podríeu definir com una complementació a l’educació formal?

Exacte! Volíem ser un complement educatiu dels centres de La Paz i ho continuem sent, tot i que ara ja ens hem expandit en altres zones del país.

Un dels projectes és ‘Niñas, niños y adolescentes conviven en escuelas seguras ejerciendo su derecho a una vida libre de violencia en La Paz, El Alto, Sucre y Cochabamba’. En què consisteix?

Apareix com una necessitat de treballar la prevenció de la violència en l’àmbit escolar. Si bé existeix una normativa i diverses instàncies que treballen en prevenció de violència envers la dona, aquesta realitat no figura en l’àmbit escolar. Les persones educadores coneixen el tema però no s’hi involucren, el miren des de fora.

Arran d’aquest projecte es publica el document ‘Diagnóstico de la situación de violencia en las comunidades educativas’. Com es va dur a terme aquesta anàlisi?

El que pretén és comparar el resultat de la nostra tasca. Així, al final d’aquest any 2017 es tornarà a realitzar l’estudi per veure quin és l’abast de la nostra intervenció. Pel que fa al contingut, hem dissenyat tot l’estudi de manera interna amb el nostre propi equip i l’assessorament d’organitzacions especialitzades per a l’alçament de la mostra.

I el diagnòstic de necessitats, què mostra?

Evidencia com darrere d’aquesta problemàtica hi ha unes deficiències molt fortes. A partir d’aquí, es va proposar una estratègia d’intervenció que té la finalitat de treballar de manera harmònica amb totes les persones membres de la comunitat educativa.

Quins han estat els majors consecucions de l’execució de la primera etapa del projecte?

Un dels grans triomfs és haver estat capaços de formar un grup d’adolescents que han rebut la certificació per part de la Defensoría del Pueblo de Bolívia. Aquests joves han creat una mena de brigada estudiantil i actuen com a persones referents aportant orientació en els diversos tipus de denúncia. Tant és així que, fins a dia d’avui, s’ha investit 42 defensores i defensors d’estudiants de 12 unitats educatives amb l'objectiu de treballar en la prevenció de les violències en l'àmbit escolar i impulsar accions orientades a promocionar el respecte dels drets humans.

I pel que fa a les principals conclusions de l’estudi, què ens pots dir?

La principal conclusió, fins al moment, és que els i les estudiants, abans, només identificaven la violència física. En canvi, després de dur a terme aquesta primera part del projecte, ja parlen de violència sexual i psicològica.

Apareixen algunes dades rellevants sobre aquest canvi de mentalitat?

Sí. La més clara és que, en un principi, el 40% confirmaven haver rebut algun tipus de violència. Després de l’estudi, el percentatge ha arribat al 60%. Això no és perquè no es treballi bé a les aules aquesta problemàtica, sinó perquè el concepte de violència s’ha ampliat en la percepció de la joventut.

A partir d’ara, quines línies d’actuació preteneu posar en marxa?

A partir d’aquest diagnosi, s’entra en una estratègia de major intervenció. S’han elaborat uns recursos per al professorat per a què coneguin la llei, les institucions i persones de referència per tal que tinguin consciència de quines actuacions han de seguir quan l’alumnat els trasllada aquesta problemàtica. També s’ha dissenyat un pla de formació per a estudiants amb accions lúdiques i participatives que promoguin l’orientació d’aquests joves. A més, s’ha creat una xarxa de treball conjunt de prevenció de la violència entre diverses organitzacions i institucions de tot el territori.

Per acabar, algun objectiu marcat a llarg termini?

Fins a finals de 2017 pretenem ajustar els processos amb tots els agents implicats per acabar creant un únic model de passos a seguir en la comunitat educativa. A posteriori, si això dóna resultats, pretenem a més llarg termini traslladar-ho en altres contexts. 

Afegeix un comentari nou