Cristina Martín: “El dret a l'habitatge no es pot deslligar de l’educació”

La Cristina Martín és docent a l’Institut Lluís Domènech i Montaner de Barcelona i és membre de la Plataforma Docents 080. El col·lectiu docent viu dos punts de vista diferents pel que fa a l’habitatge: les i els docents que volen viure bé i l’impacte de la crisi en l’alumnat. 

Viure i aprendre és inherent a l’ésser humà, desvincular l’aprenentatge del sostre significa desfer un nus que no es pot trencar. 

Com afecta la crisi d’habitatge a l’alumnat?

L’emergència d’habitatge i la preocupació per cobrir les necessitats bàsiques són factors que incrementen el risc de patir problemes de salut mental. Reduir la quantitat de menjar o de saltar-se àpats per motius econòmics augmenta en un 12% els problemes de salut mental. Segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona, el 90% de les persones en inseguretat residencial pateixen problemes de salut.

Tot això, evidentment, no es pot deslligar de l'educació i en vulnera clarament el dret. L'alumnat que viu en risc de pobresa i ha de fer front a aquestes situacions, veu també afectat el seu rendiment acadèmic. Augmenta, per exemple, la desconcentració i l'absentisme en alguns casos.

La comunitat docent com pot actuar davant de les dificultats de l’alumnat?

No podem quedar-nos de braços plegats amb una situació que cada cop es fa més palesa. Hem d'acompanyar l'alumnat en aquests processos tan durs. Com a mesura de xoc ja hi ha docents que estan demanant permisos a les direccions, o troben fórmules per poder anar a aturar desnonaments.

Si vols la samarreta "Prou desnonaments! Sense casa no hi ha educació", vine a la 3a assemblea de @docents080 i porta 5€. #proudesnonamemts #sensecasanohihaeducacio pic.twitter.com/V8NfEj28hO

— Docents 080 (@docents080) March 19, 2025

Com s'acompanya, si és que hi ha protocol, als menors que també seran desnonats?

No hi ha protocols efectius per poder acompanyar aquestes situacions, i els recursos que tenim també són molt limitats amb l'augment dels casos dels darrers anys. Però també cal fer un acompanyament emocional i de la situació. 

Cal animar a les famílies a perdre el sentiment de vergonya i de culpabilitat, que vegin l'escola o l'institut com un espai on confiar aquesta problemàtica per poder acompanyar i derivar a serveis i sindicats d'habitatge. D’aquesta manera, també es pot ajudar a combatre i fer front a la situació.

Penses que se’n parla prou?

Cada cop se'n parla més, fruit de l'agreujament d'aquest conflicte de l'habitatge. I precisament aquest és un dels objectius de Docents 080: que es pugui parlar i treure aquests temes als claustres per donar visibilitat a una situació que no podem normalitzar. També perquè les famílies vegin que poden confiar i explicar aquestes situacions als docents.

Una altra línia de treball de Docents 080 és poder quantificar aquests casos, ja que costa molt tenir dades exactes sobre quina és la situació d'infrahabitatge de menors. Per això, hem creat un formulari que hem enviat als centres, per tal d'organitzar-nos, recollir les dades i fer-les visibles per evidenciar encara més aquesta crisi.

Les desigualtats socials com afecten en el desenvolupament d’una classe?

En condicions de pobresa i d'infrahabitatge, no hi ha igualtat d'oportunitats. No té el mateix dret a l'educació un alumne que pot viure en un espai segur i tenir una habitació amb una taula per fer els deures, que un alumne que viu a una habitació amb tota la seva família, o viu en una pensió. Aquests alumnes no tenen unes condicions per poder fer front als estudis.

També hi ha alumnes que han de fer trajectes llarguíssims per arribar als centres. Quan es desnona i es reubica la família, l'alumne vol mantenir l'escola o l'institut perquè és on tenen els referents i les amistats. Això fa que triguin molt més a arribar-hi i s'hagin de llevar molt abans. El dret a l'habitatge no es pot deslligar de l’educació.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de L’altra ciutat (@laltraciutat)

Haver de viure lluny de la feina o els estudis per obligació és normal?

No és normal. Els docents, com els alumnes, han de poder treballar prop de casa i no haver de desplaçar-se lluny per poder treballar. A més a més, el fet de viure prop d'on treballes et permet conèixer la realitat del territori i poder fer xarxa amb col·lectius o sindicats que poden ajudar a combatre aquesta situació.

El col·lectiu docent també pateix el problema d’accés a l’habitatge?

Aquesta part no l'abordem com a Docents 080 perquè ens centrem en els menors, però el problema de l’habitatge és evident que ens afecta a tothom i el col·lectiu docent no se n'escapa d'aquesta realitat. 

Com ja he dit, aquestes situacions d'infrahabitatge afecten la salut física i mental i això pot repercutir en el desenvolupament de les classes. Els docents en aquestes situacions de risc no tenen les mateixes condicions per preparar les classes ni per afrontar el dia a dia a les aules. Tot això, fa precària la nostra feina.

Un docent de l’escola pública catalana pot viure bé a Barcelona? 

El poder adquisitiu a Barcelona ha baixat molt en els darrers anys i s'ha vist agreujat indubtablement pel conflicte de l'habitatge. Avui, un docent ha d’invertir el 50% del seu sou a pagar l’habitatge, el 45% restant a la criança i altres elements que impossibiliten l’estalvi i ens instal·len en la precarietat.