Rosa Pàmies: “Donem suport psicològic a pacients i familiars, a partir de la informació rebuda de professionals mèdics”

Mare, iaia i 25 anys des que va rebre un trasplantament cardíac. Aquesta és la Rosa, qui afirma sentir-se “orgullosa d’haver pogut ser trasplantada, impulsora, fundadora, presidenta i voluntària de l'Associació Trasplantats Cardíacs Corsnous”. Hem pogut passar una estona amb ella i, entre l’agraïment i l’entusiasme que brollen de les seves paraules, n’hem tret aquesta conversa.

Com va néixer l'Associació Trasplantats Cardíacs Corsnous?

Va néixer arran del trasplantament cardíac que vaig rebre l'any 1993. Després d’estar 3 mesos ingressada a la Unitat Coronària, encara no tenia notícia de cap altra persona que hagués passat per la mateixa situació i desitjava saber d’algú. Li vaig proposar al cardiòleg de trasplantament de l’Hospital Universitari de Bellvitge poder conèixer els demés pacients organitzant un dinar i, tant ell com el seu equip, em van donar tot el suport per tirar-ho endavant.

Així que tot va començar amb la teva inquietud i un dinar...

Exacte! L’any 1994 vam posar l’associació en marxa i, des de llavors, ja portem més de 24 anys donant serveis i ajuda a les persones que esperen un trasplantament, o bé l'han rebut, i als seus familiars.

Acompanyeu tant a les persones trasplantades com també als seus familiars oi...?

Donat que sempre hi  ha un pacient molt greu ingressat a l’hospital a qui l’acompanya, com a mínim, una persona desplaçada que sovint no pot estar totes les hores al seu costat, ni dormir a la mateixa habitació, intentem també compartir temps amb ella. Per això, l’Associació també compta amb un pis d’acollida molt a prop de l’hospital per donar suport a les persones acompanyants i intentar facilitar-los la vida en moments tan complicats.

Corsnous compta només amb persones que hagi rebut un trasplantament de cor?

L'Associació esta formada per persones associades que pateixen insuficiència cardíaca, trasplantats cardíacs i també associats col·laboradors, que poden ser tant familiars com amics o coneguts dels pacients. També hi ha persones que, voluntàriament, ens ajuden a través d’una donació econòmica.

Una de les vostres activitats és el ‘Voluntariat hospitalari i testimonial’, en què consisteix?

Aquesta és una de les activitats més importants que duem a terme. Consisteix, sobretot, en visitar a pacients quan estan ingressats, abans del trasplantament cardíac, i els hi fan el "Protocol de Trasplantament", un conjunt de proves que han d’assegurar que aquella persona és apta per rebre un trasplantament. En aquelles circumstàncies, les persones voluntàries, que hem passat pel mateix, donem suport moral i psicològic als pacients i familiars, a partir de la informació que rebem dels professionals de l’hospital.

I un cop passada la intervenció de la persona trasplantada...

Després de rebre un trasplantament, seguim donant molta informació tant a les persones trasplantades com als seus familiars. Ja sigui sobre la medicació, l’exercici físic, les pautes alimentàries, els hàbits saludables,...

Per donar tota aquesta informació, us deveu formar prèviament...

Sí. Tenim un conveni amb l'Hospital Universitari de Bellvitge que ens permet rebre formació per estar preparats psicològicament. Tot per poder realitzar una bona tasca d’escolta activa i adquirir altres aptituds que són imprescindibles per fer un bon acompanyament.

A part, també feu actes de divulgació sobre què comporta ser una persona trasplantada cardíaca?

Realitzem xerrades sobre nutrició, sexe, psicologia, exercicis amb psicoteràpia,... En definitiva, tot allò que ajudi a la recuperació total de la persona trasplantada.

Una persona que es fa donant, es podria considerar voluntària de per vida?

Quan una persona es fa donant en vida, crec que es podria considerar voluntària de per vida, tot i que la prestació la farà quan arribi la seva mort i no podrà gaudir de l’alegria i la satisfacció que dona ser voluntària i assaborir-ho cada dia.

Per acabar, què és allò que més us omple d’orgull d’aquests gairebé 25 anys d’història de l’entitat?

Allò que més ens omple d'alegria és, primerament, tenir l’oportunitat de tornar néixer i haver format entre totes i tots una nova família, incloent també als familiars i a l’equip mèdic que ens visita i controlarà contínuament la nostra salut tota la vida.