6 consells pràctics per evitar la discriminació LGTBI

El col·lectiu LGBTI s’enfronta sovint a determinades desigualtats que poden no ser tan habituals per a la gent cisgènere i heterosexual. Entre d’altres, quan s’adrecen a un centre de salut. Hi ha professionals que tenen molt bona formació amb relació a la diversitat sexual i de gènere, però n’hi ha d’altres que tenen poc o gens de coneixement sobre aquesta qüestió. Quan això ocorre, es presenta un repte tant per a la professionals com per a pacients o persones usuàries, la qual cosa pot comportar problemes de comprensió i barreres per a un tractament òptim.

Intentar reconèixer la identitat de gènere, les característiques sexuals o l’orientació sexual d’algú en funció del seu nom, aparença o fins i tot el to de veu no és possible. L’ús d’un pronom, un nom, un gènere o una falsa assumpció sobre l’orientació sexual pot causar vergonya i humiliació a qualsevol. Per tant, sempre és millor no fer cap suposició sobre l’orientació sexual, la identitat de gènere o les característiques sexuals d’algú basant-se només en el seu aspecte.

A l’hora de dirigir-se a una persona, és important evitar pensar que tothom és heterosexual o cisgènere i per això, és important fer preguntes amb naturalitat i no donar per suposades algunes hipòtesis majoritàries. Aquestes qüestions, no només permeten obtenir informació més precisa relacionada amb la persona que s’està atenent, sinó que també evidencien una mostra del suport i l’acceptació de la diversitat sexual.

La manca coneixement i experiència en comunicació amb persones LGBTI de professionals de diversos col·lectius pot portar a l’ús d’un llenguatge estigmatitzant o massa mèdic, en el cas del personal de salut. Per exemple, homosexual en lloc de gai, o disfòria de gènere en lloc de persona trans*, i pronoms incorrectes per a persones trans i intersexuals. Fer servir aquest llenguatge pot afectar de forma considerable en la comunicació entre pacient i professional.

En cas de fer servir el nom o pronom incorrecte de la persona que s’està atenent, es pot reconduir la conversa, demanar disculpes i reconèixer que es poden cometre errors. Incloure un llenguatge sensible en la pràctica clínica, com en qualsevol àmbit d’intervenció, és un procés d’aprenentatge i, per tant, és habitual i entra dins la lògica cometre errors. En qualsevol cas, demanar disculpes i corregir-se és una acció que serà valorada per les persones LGBTI.

Si una persona fa ús de termes o pràctiques que no són coneguts per a professionals de l’atenció sanitària o social, és important demanar de forma respectuosa i sense jutjar-ho, un aclariment. Una altra estratègia pot ser repetir què ha dit la persona usuària o pacient amb altres paraules per assegurar una bona comunicació. El llenguatge ha de ser fluid i reflectir l’obertura i la sensibilitat per crear espais per a la pluralitat i la diversitat.

Molts formularis de registre no donen resposta a totes les qüestions de gènere i només unes identitats sexuals determinades. De la mateixa manera, si una persona trans* no ha canviat encara el seu gènere i nom sentit als seus documents d’identitat, no apareixeran en cap registre. Una opció per millorar-ho és redactar a les observacions de la fitxa compartida el gènere i nom que la pacient o persona usuària utilitza, de manera que qualsevol professional que hi accedeixi s’hi pugui dirigir amb el nom i pronoms correctes.

Algunes persones professionals de la salut i de l’atenció poden tenir curiositat per saber què vol dir ser homosexual, intersex o trans*, i volen fer preguntes per satisfer la seva pròpia curiositat. En cas de dubte, és clau considerar el següent: És necessària la pregunta per a proporcionar una atenció adequada? Quina informació prèvia tinc? Què he de saber? Com puc demanar-ho d’una manera sensible?

Únicament s’ha de parlar de l’orientació sexual, la identitat de gènere o les característiques corporals amb aquelles persones que ho necessitin saber per proporcionar una atenció adequada. Això és compatible amb les polítiques de privadesa de totes les persones pacients i usuàries.