La manca coneixement i experiència en comunicació amb persones LGBTI de professionals de diversos col·lectius pot portar a l’ús d’un llenguatge estigmatitzant o massa mèdic, en el cas del personal de salut. Per exemple, homosexual en lloc de gai, o disfòria de gènere en lloc de persona trans*, i pronoms incorrectes per a persones trans i intersexuals. Fer servir aquest llenguatge pot afectar de forma considerable en la comunicació entre pacient i professional.

En cas de fer servir el nom o pronom incorrecte de la persona que s’està atenent, es pot reconduir la conversa, demanar disculpes i reconèixer que es poden cometre errors. Incloure un llenguatge sensible en la pràctica clínica, com en qualsevol àmbit d’intervenció, és un procés d’aprenentatge i, per tant, és habitual i entra dins la lògica cometre errors. En qualsevol cas, demanar disculpes i corregir-se és una acció que serà valorada per les persones LGBTI.

Si una persona fa ús de termes o pràctiques que no són coneguts per a professionals de l’atenció sanitària o social, és important demanar de forma respectuosa i sense jutjar-ho, un aclariment. Una altra estratègia pot ser repetir què ha dit la persona usuària o pacient amb altres paraules per assegurar una bona comunicació. El llenguatge ha de ser fluid i reflectir l’obertura i la sensibilitat per crear espais per a la pluralitat i la diversitat.

Algunes persones professionals de la salut i de l’atenció poden tenir curiositat per saber què vol dir ser homosexual, intersex o trans*, i volen fer preguntes per satisfer la seva pròpia curiositat. En cas de dubte, és clau considerar el següent: És necessària la pregunta per a proporcionar una atenció adequada? Quina informació prèvia tinc? Què he de saber? Com puc demanar-ho d’una manera sensible?