Ecologistes en Acció, en suport a les lluites pageses, va publicar el 2020 el ‘Mapa d’explotacions porcines industrials i moviments veïnals’, un interactiu que ofereix informació sobre els conflictes socials i ambientals que genera la ramaderia industrial.

És un document que l’entitat ha creat amb l’esperit de visualitzar i donar suport a les lluites contra aquest model ramader que tenen lloc a pràcticament tot l’estat espanyol i que provoquen contaminació d’aigües, despoblació i greus problemes de salut.

Ecologies en Acció vol reivindicar així la producció agrícola i ramadera a petita escala, entenent-lo com un sistema que dona suport a l’economia local i permet a les persones productores viure dignament i sense dependre de corporacions. Daniel González, portaveu de l’entitat i coordinador de Stop Ramaderia Industrial en parla així: “volem valorar el treball de les persones que es dediquen a l’agricultura i la ramaderia sostenibles i que produeixen aliments saludables”.

El mapa s’actualitza constantment, i qualsevol persona pot proposar un nou punt d’informació que després és valorat per l’equip i incorporat si s’escau.

Aquest manifest va ser escrit de forma col·laborativa per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), el teixit d'Economia Social i Solidària (ESS) i la base social de la XES als territoris rurals el març de 2020. És un document que reflexiona i dona suport a les protestes de la pagesia, i posa sobre la taula les problemàtiques del sistema agroindustrial.

La lectura contextualitza històricament les dificultats del camp en l’anomenada ‘Revolució Verda’ del segle passat, una transformació a nivell global del model agrari en què s’implementà la mecanització de tasques, un alt consum d’aigua, adob, herbicides i pesticides, i la concentració de la terra en grans monocultius, tot amb la finalitat d’incrementar la productivitat.

Fou una revolució, diu el manifest, que “a banda d’enriquir les monstruoses multinacionals”, va resultar en gravíssimes conseqüències pel sistema agrari: “una gran pèrdua de biodiversitat agrària, el desapoderament de la pagesia, una producció petrodependent i molt contaminant, la sobreexplotació dels sistemes hídrics i els aqüífers, i l’empobriment dels sòls agrícoles”. I aquest canvi de model va ser heretat pel sistema agroindustrial actual.

Les protestes de la pagesia provenen precisament de les conseqüències d’aquesta implementació. Específicament a Catalunya, el manifest clama contra les desigualtats rurals derivades de l’augment constant dels costos de producció, provocats per l’oligopoli de la gran distribució que en controla els preus.

El manifest també declara el seu suport a les iniciatives rurals de foment del relleu generacional i canvi de model agrari, i es reafirma en la necessitat de practicar l’economia social i solidària i lluitar per la sobirania alimentària, que “proposen una transició agroecològica cap a un model agroalimentari més just i sostenible”.

Finalment, la XES demana una presa de consciència per a equilibrar les diferències entre camp i ciutat, deixant d’explotar els territoris rurals com a mers exportadors de béns i recursos per a les zones urbanes.