Com posar en marxa una campanya de sensibilització ciutadana

Algunes entitats es dediquen a la incidència política, això és intentar convèncer a les autoritats públiques perquè realitzin una determinada política, o bé al parlament perquè legisli en una determinada direcció. En canvi, quan parlem de sensibilització ciutadana no ens estem dirigint a les administracions, sinó que des de les entitats volem posar un tema sobre la taula al conjunt de la societat. Intentem que la ciutadania es conscienciï sobre un problema i en percebi la gravetat. Volem, en definitiva, arribar a les consciències de la gent.

Estem parlant de cridar l'atenció sobre una malaltia minoritària, un problema ambiental, una situació de micromasclism, una situació de desigulatat, un ecosistema en perill o qualsevol tema relacionat amb l'àmbit d'actuació de la nostra entitat. Es tracta de donar a conèixer un problema, de visibilitzar-lo, de conscienciar sobre la gravetat d’un tema i, si és el cas, denunciar una situació concreta.

En alguns casos es pot tractar de donar a conèixer la feina de l’entitat en un àmbit però també, per exemple, de suggerir canviar els hàbits de la població animant a fer reciclatge de residus o animant a introduir criteris ètics en la compra diària, evitar el malbaratament alimentari. Animant a comprometre’s de manera concreta en una causa. Per tant, l’objectiu no és recaptar fons, sinó que el màxim de persones coneguin aquella situació i, si hi estan d’acord, la denunciïn o, en el cas que es demani recolzament, hi donin suport.

Hi ha entitats que es dediquen a la sensibilització de manera prioritària, mentre d’altres només ho fan esporàdicament. Són entitats que es dediquen a fer activitats, però de tant en tant poden fer una campanya de sensibilització. Imaginem una entitat que es dedica oferir recursos a persones sense llar com a tasca prioritària. La seva principal missió és ajudar a aquestes persones però això no vol dir que també dediqui esforços puntualment a denunciar la situació social que permet que això passi i a conscienciar a la ciutadania sobre la gravetat del problema.

A qui volem sensibilitzar? al gran públic? al nostre entorn? a la gent del barri? En qualsevol cas, campanyes n’hi ha moltes i el que no aconseguirem pas és que després de la campanya tothom estigui sensibilitzat. De fet, vivim amb un excés d'informació i una campanya més no vol dir que arribi a tothom immediatament. 

Si ens volem dirigir a una comunitat concreta serà més fàcil. Però si és un tema més global caldrà fer una campanya de molt més abast i amb molts mitjans ja que, sinó, tindria un efecte molt limitat. En tot cas, caldrà dissenyar una campanya que en un temps molt acotat pugui fer arribar de manera intensa un missatge i que tingui un impacte. Us proposem algunes recomanacions: 

• Ha de quedar clar quin és el missatge que volem fer arribar, que sigui comprensible i que més enllà de disposar de dades i informacions, el titular de la campanya ha de poder ser resumit en poques paraules.
• El missatge principal de la campanya podria ser cridaner o fins i tot un joc de paraules, però en tot cas ha de remetre directament al tema central de la campanya. 
• El missatge ha d’anar acompanyat d’un argumentari que inclogui dades.
• Cal anar alerta en no caure en el paternalisme ni en la prepotència, o la superioritat moral dels que saben què s’ha de fer i han d’ensenyar als altres que “encara no són prou conscients” de la gravetat de les situacions.  
• Sempre és útil relacionar amb vivències personals, històries de vida i, si pot ser, amb noms i cognoms de persones que han patit les situacions que denunciem.

Cal tenir en compte que aquestes campanyes pretenen que durant uns dies o setmanes moltes persones es fixin en un tema determinat. Pot ser senzill avaluar l'impacte de la campanya des del punt de vista de l'abast aconseguit als mitjans i a les xarxes, però serà complicat saber si realment hi ha hagut un impacte a les consciències de les persones. Una campanya potser no canvia el món, però si canvia la manera en què algunes persones se'l miren, ja s'ha fet un primer pas! 

Es tracta, en aquest cas, d’organitzar un esdeveniment o acció en què participin persones i que s’aprofiti la presència de persones assistents per sensibilitzar sobre una el contingut de la campanya tot fent-les partíceps de la situacions que es denuncien. 

Pot ser, o bé un acte tipus concert  o sopar, on assisteixen els espectadors o bé un acte més de tipus col·laboratiu com ara curses o caminades, en què s’emplaça als assistents a participar activament i, també sovint, a aconseguir algun repte. Aquests tipus d’esdeveniment han anat proliferat molt els darrers anys i sovint ho fan en el marc de la captació de fons. Però el que volem remarcar és que més enllà de reunir gent i captar fons, durant l’acte es fan accions de sensibilització amb les persones assistents.

Així, per exemple, en els casos de la cursa Trail Walker d’Intermón Oxfam, de la caminada solidària Màgic line de Sant Joan de Déu o el Mulla’t per l’esclerosi múltiple, durant el desenvolupament de l’activitat o repte, s'aprofita per  recordar amb dades i eslògans el motiu pel qual la gent està allà i es van oferint dades concretes i vivències personals relacionades amb el tema que s’està fomentant.

Les xarxes socials poden ser el centre d'una campanya de sensibilització o bé hi poden donar suport. En moltes ocasions, les campanyes es centren en la difusió de continguts com poden ser vídeos, infografies, fotografies amb missatges que es llancen a les xarxes amb l'objectiu que es facin virals i arribin a molta gent. 

Per aconseguir aquest efecte viral, és difícil que el contingut sigui fresc, sorprenent, tingui "ganxo" i que alguna de la gent que el rebi, se n’enamori i el reenvií per les xarxes. També podem animar des de l’entitat a enviar-ho a les persones properes però la clau de la viralitat és que el contingut sigui prou bo perquè es multipliqui tot sol. 

Hi ha molts vídeos de conscienciació que han triomfat a les xarxes, alguns molt elaborats i d'altres de més senzills. Sovint parlen d'històries personals i situacions concretes quotidianes, en què es toquen els sentiments o potser hi ha unes pinzellades d'humor.

Val la pena reforçar el missatge dels continguts que es difonguin amb una campanya de promoció a les xarxes, utilitzant hashtags, per exemple, i sobretot intentar concentrar els esforços d’una campanya en el moment de la seva obertura, per exemple demanant a persones properes a l’entitat que facin de preescriptors i aconseguint que el logo de la campanya arribi a ser durant unes hores Trending Topic a les xarxes.

Per a més informació sobre campanyes, podeu consultar la guia 'Campañas para la mobilización social'. 

Una altra eina habitual per a les campanyes de sensibilització és l'elaboració d’un estudi o un informe que posi en valor dades i tregui conclusions sobre aquella situació que estem denunciant o volem fer aflorar. Aquest informe ha d’estar ben fet i ha de ser honest, elaborat amb dades contrastables i verificable acadèmicament. El més recomanables és encarregar-lo a personal expert extern en la matèria. 

L’estudi, que és objectiu, no fa la denúncia sinó que exposa unes dades. És l’entitat que aprofita les dades per interpretar-les i fer propostes de millora. És en aquest moment és important presentar l’estudi amb un o diversos titulars que puguin tenir un bon reclam periodístic.

Aquests tipus d'estudis normalment es presenten en roda de premsa, però el més important es fer-ne un resum executiu en format de presentació per la premsa, per exemple en format PPT, que sigui fàcilment enviable a tots els mitjans, més enllà de l’informe complet on hi constaran les dades i la metodologia d'elaboració.

Són moltes les entitat que fan servir aquesta tècnica. Algunes fan informes regulars tipus “observatori” i cada any fan un estudi sobre l’estat de la qüestió del seu tema. Seria el cas de l'Informe anual sobre la llengua catalana de la Plataforma per la Llengua o l'Informe de la realitat social de Càritas per denunciar la pobresa. Altres entitats fan estudis especials per denunciar situacions concretes. Una manera de fer-lo és comparar les dades del que passa a Catalunya amb d'altres països propers i així les dades es poden interpretar millor i sovint "parlen soles". És el cas d'aquest estudi de la Fundació Jaume Bofill en que s'alerta sobre l'alt nivell de fracàs escolar.

La clau d’aquests tipus d’estudis és sobretot que tinguin impacte a la premsa, això vol dir propaganda gratuïta perquè després arribi a molta gent i, amb una mica de sort, es generi un debat als mitjans sobre les dades i fets exposats.