L’estat del Tercer Sector Social a Catalunya (2011)

Amb l’objectiu de copsar el discurs de les organitzacions que integren el Tercer Sector Social i complementar les dades quantitatives recollides a l’edició del 2009 entorn la dimensió del sector, l’Anuari 2011 del Tercer Sector Social s’ha realitzat principalment seguint una metodologia qualitatives que ha permet copsar la veu d’aquestes entitats en un moment de canvi de cicle.

En concret, durant el treball de camp s’han realitzat més de vint grups de discussió arreu del país, en els quals han participat més de 200 persones representats d’entitats socials de tots els àmbits de treball i de tots els territoris catalans.

Aquesta metodologia també ha permès detectar i analitzar quins són els reptes i les necessitats que les entitats del Tercer Sector Social hauran de fer front en els propers anys, marcats per un canvi d’escenari.

A continuació, us mostrem un breu resum de la presentació del projecte amb el plantejament general de la recerca, el calendari de treball i alguns aspectes metodològics.

L’abast del Tercer Sector Social ha anat creixent i incrementant de manera destacable el seu pes i la seva rellevància tant a nivell social, com polític i econòmic durant dues dècades. I les dades recollides a l’edició del 2009 així ho confirmaven.

• Nombre d’entitats: al voltant de 7.500
• Nombre de persones contractades: més de 100.000
• Nombre de voluntàries: més de 245.000 persones
• Nombre de persones destinatàries: més d’1.700.000
• Volum econòmic: el 2,8% del PIB català

Les dimensions d’aquestes xifres convidaven a deixar de parlar del Tercer Sector Social com un sector emergent i a encetar una etapa de consolidació i estabilització a través de la incorporació d’eines específiques de gestió i funcionament organitzatiu com és un model de finançament adequat i estable, un marc laboral adequat al fet no lucratiu i el desenvolupament de mecanismes per a la potenciació del treball conjunt amb l’administració. Però, l’arribada de la crisis econòmica ha comportat un canvi d’escenari, alterant aquest procés de consolidació i millora.

En concret, la crisi ha posat sobre la taula un augment de les necessitats socials (fort augment de l’atur i de les persones en situació de risc d’exclusió) que les entitats -sobretot les que treballen dins l’àmbit de la inserció social i laboral, quart món i pobresa, joventut i infància i immigració- han hagut d’entomar amb una limitació dels recursos econòmics, amb el risc que això suposa. En aquest sentit, les entitats s’han vist amb la necessitat de replantejar-se la seva dimensió i prioritzar les activitats i els col·lectius més directament vinculats amb la seva missió i raó de ser.

Aquest nou escenari fa que les entitats de Tercer Sector Social es plantegin no només millorar el seu funcionament i gestió, sinó enfortir, també, la seva estructura i gestió econòmica, augmentar la col·laboració entre aquestes i caminar cap a la creativitat i innovació.

L’essència de les entitats del Tercer Sector, i en concret del Tercer Sector Social, són les persones, aquestes són les que donen sentit a la seva existència. Però, dins de les organitzacions acostumen a conviure diferents col·lectius amb motivacions diverses (persones sòcies, persones voluntàries, persones remunerades i persones beneficiàries), cosa que suposa un repte a l’hora que tothom se sentin identificat i implicat amb els objectius de l’entitat.

Una base social- entesa com tots els col·lectius que integren una organització - activa i participativa no només permet la transformació social, sinó que també aporta altres elements:

• Dóna legitimitat social a les actuacions de l’entitat.
• Visibilitza socialment la causa per la qual treballa l’entitat.
• Aporta recursos econòmics vinculats a la missió de l’entitat, i no tant a projectes concrets.
• Dóna suport a les activitats amb voluntariat.
• Expressa la coresponsabilitat.
• Fa que les accions d’incidència siguin més efectives.
• Manifesta la importància del compromís de la ciutadania amb el seu entorn i amb la societat.

Valors i aportacions del Tercer Sector Social

Les entitats socials tenen en la seva missió la raó de ser, sent aquesta el motor i l’eix al voltant del qual gira tota l’organització. Tant les activitats que es porten a terme, així com els serveis, persones, qüestions econòmiques, financeres o de comunicació estan influïdes per la missió i adreçades cap al seu compliment.

En aquest sentit, és important tenir present que la raó de ser de les organitzacions socials està vinculada a les persones, a la voluntat de canvi i transformació i a valors com la solidaritat, la humilitat, la responsabilitat social, la independència, la manca d’ ànim de lucre, la voluntarietat, etc. (Anuari 2011, pàg. 64). I, només quan aquestes aconsegueixen definir, expressar els valors i la missió i fer que sigui compartits per tots els col·lectius que la integren, desenvolupen una tasca de transformació tant de les persones involucrades com del global de la societat cap a la millora de la convivència. 

Algunes d’aquestes “raons de ser” són:

• La promoció de les persones i de la ciutadania.
• El desenvolupament del capital social.
• L’articulació de la vinculació comunitària.
• L’afavoriment de la cohesió i inclusió social.

L’acció social i la prestació de serveis

La prestació de serveis per part de les organitzacions socials va més enllà de les necessària contraprestació econòmica, és un via per a l’acompliment de la missió. El Tercer Sector Social aporta un valor afegit en el desenvolupament dels serveis d’atenció a les persones basat en el compromís, proximitat, vocació i tracte personalitzat.

Però, les entitats socials han vist com les empreses privades han accedit a l’àmbit dels serveis a les persones des d’una lògica del benefici i orientades cap a l’optimització de costos. Aquesta situació fa que el sector es mostri preocupat per l’adjudicació dels serveis públics seguint únicament criteris de preu mínim, amb el risc que això comporta tant per al sector com per a les persones beneficiàries d’aquests serveis.

Des del Tercer Sector Social, s’han fet esforços per donar conèixer aquest valor afegit i sensibilitzar a l’Administració pública sobre la importància que aquesta tingui a les entitats com a principals aliats en la prestació del serveis. De fet, la inclusió de les clàusules socials en la contractació ha comportat un avenç cap a aquest reconeixement, però cal continuar progressant, especialment pel que al disseny i el desenvolupament de serveis més eficients.

La incidència política

La incidència política és cabdal per al Tercer Sector Social, ja que li permet fer arribar a la ciutadania noves vies per fer front a les necessitats socials des del valors intrínsecs d’aquest. I, tant les entitats de base com les entitats de segon i tercer nivell han avançant en aquest terreny.

Però, són especialment les entitats de segon i tercer nivell les que més han desenvolupat aquest rol gràcies a que:

• Forma part de la seva raó de ser.
• Tenen una visió panoràmica i articulen un discurs col·lectiu.
• No tenen la dificultat de gestionar aquesta activitat amb la prestació de serveis.
• Se’ls reconeix més fàcilment la legitimitat per realitzar aquesta incidència.

Tot i aquest avenç, cal continuar lluitant per a què el Tercer Sector Social sigui reconegut com actor social i interlocutor del temes propis del sector, especialment en aquest moment de retallades. De fet, les entitats consideren que els dos temes que han de marcar l’agenda de la incidència política en els propers any són:

• El reconeixement dels drets socials.
• El finançament dels serveis socials.

Gestió i funcionament de les entitats

El creixement que ha viscut el Tercer Sector Social en els darrers anys ha fet augmentar la complexitat de les entitats que el conformen. Aquesta situació ha comportat que les organitzacions és vegin amb la necessitat d’introduir eines de gestió i de millora del funcionament, així com perfils de professionals amb major expertesa en aquests temes, tradicionalment allunyats del sector.

A la vegada, aquest canvi d’escenari ha fet que un gran nombre d’entitats es trobin amb la necessitat de realitzar un procés de reflexió estratègica entorn la raó de ser, les activitats que es desenvolupen, la trajectòria, cap on es vol anar i els passos que s’han de fer per aconseguir-ho.

Així mateix, el creixement del sector també ha anat acompanyat d’un augment de la rellevància social. Actualment, hi ha una major demanda d’ informació de la societat envers les organitzacions socials i aquestes es veuen en la necessitat de millorar els mecanismes per explicar a la ciutadania què fan i com ho fan.

De fet, la incorporació de la transparència i la rendició de comptes en la cultura organitzativa ha millorat la comunicació de les entitats i ha permès una millora de la confiança social envers el Tercer Sector Social. Tot i que, cal continuar amb aquesta línia per millorar la legitimitat del sector.

L’establiment de processos sistematitzats que facilitin l’enregistrament de la informació -especialment eines que facilitin mesurar l ’impacte social de les accions desenvolupades- és un dels reptes que el sector ha de fer front en els propers anys.

L’estructura econòmica i financera

La davallada en el finançament, tant públic com privat, està fent que hi hagi un replantejament de les fórmules de gestió econòmica i financera a les entitats socials.

Les organitzacions es veuen en la necessitat de cercar noves fórmules de finançament més estables, especialment en relació a l’Administració, com són els convenis pluriennals, contractes o concerts per als serveis de caràcter públic i permanent.

A més, posen de relleu que la situació de crisi pot fer que l’Administració i, en menor mesura, les entitats financeres deixin de ser una garantia vàlida. Així, les entitats socials destaquen que cal avançar en la diversificació del finançament i desenvolupar altres fórmules com són la banca ètica, el cofinançament per part de la persona beneficiària o la implicació econòmica per part de la base social.

Durant els darrers anys, el Tercer Sector Social ha avançant de manera destacable cap a l’estructuració i vertebració de les entitats que l’integren gràcies a:

• La consolidació de les organitzacions segon i tercer nivell.
• El desenvolupament d’actituds i espais de col·laboració entre les entitats de base i entre les entitats de segon i tercer nivell.

Aquesta col·laboració ha permès a les organitzacions, entre altres coses:

• Sumar esforços.
• Compartir recursos,serveis i estructures.
• Ampliar l’àmbit d’actuació.
• Augmentar l’ impacte de les accions.
• Generar coneixement sobre la situació del sector.
• Construir un discurs col·lectiu de cara a la incidència política i social.

Tot i això, el sector ha de continuar avançant en el reconeixement i el desplegament del treball en xarxa com a metodologia d’intervenció.

El Tercer Sector Social i l’Administració pública

En aquests anys, també hi ha hagut una major proximitat entre el Tercer Sector Social  i l’Administració pública, a la vegada necessària. Però, encara queda camí per recórrer.

Es tracta de dos agents que comparteixen la preocupació pels afers públics i, com a tals, necessiten que hi hagi un reconeixement del paper que desenvolupen cadascú i una relació de col·laboració i confiança mútua basada en la coresponsabilitat. Només d’aquesta manera tots dos poden donar resposta a les necessitats socials de la ciutadania.

A continuació es detallen algunes de les propostes de millora per facilitar l’establiment d’aquest marc de relacions entre el Tercer Sector Social i l’Administració pública, recollides durant la recerca:

• La simplificació dels processos administratius i burocràtics.
• El treball des del partenariat.
• La consideració de l’aportació de valor social.
• L’estabilitat del finançament i l’afavoriment de la diversificació de les fonts d’ingressos.
• El reconeixement del Tercer Sector Social com agent social.
• La participació del Tercer Sector Social en els òrgans consultius de l’Administració.

La relació amb l’empresa

Tot i que el 67% de les entitats socials mantenen algun tipus de relació amb les empreses (Anuari del 2009), aquestes continuen sent dos móns allunyats que necessiten cercar punts de trobada, deixar de banda els estereotips i reconèixer-se com actors socials rellevants.

Més enllà de l’aportació econòmica, les empreses són actors que poden ajudar a les entitats a treballar per la seva missió. Per la seva part, el Tercer Sector Social pot acompanyar el món empresarial en la seva evolució cap a la responsabilitat social corporativa.

En aquest sentit, la construcció d’espais comuns per a l’aportació de valor mutu, juntament amb la creació d’un marc fiscal que l’incentivés la col·laboració de les empreses i el desenvolupament d’iniciatives que evidenciessin la tasca que porten a terme les entitats social, facilitaria la millora de les relacions.

Finalment, a la publicació s’han detallat els diferents reptes identificats al llarg de la recerca a cadascú dels quatre eixos analitzats.

Reptes en un entorn de crisis

• Prioritzar i escollir els principals camps d’actuació d’acord amb la missió i la raó de ser.
• Afrontar la limitació de recursos i les dificultats financeres.
• Reforçar el treball en xarxa entre les entitats.
• Donar visibilitat a les noves necessitats socials mitjançant la incidència política.

Reptes en la gestió i el desenvolupament de les persones

• Augmentar la implicació de la base social de les organitzacions en la missió i els valors de l’organització.
• Integrar nous perfils de voluntariat.
• Millorar el funcionament dels òrgans de govern.
• Oferir carreres professionals atractives.
• Desenvolupar un marc de relacions laborals específic de Tercer Sector Social.

Reptes organitzatius

• Enfortir l’estructura econòmica i financera de les entitats del Tercer Sector Social.
• Apostar per incorporar criteris de gestió, per millorar l’eficàcia i l’eficiència de les entitats.
• Mesurar l’impacte i evidenciar el valor afegit del sector.
• Impulsar la cultura de la transparència i la rendició de comptes.

Reptes en l’àmbit relacional

• Impulsar la col·laboració entre entitats.
• Consolidar les estructures de segon i tercer nivell.
• Evolucionar les relacions amb l’Administració pública, amb un enfocament de confiança.
• Construir ponts de relació amb l’empresa privada.

A més, l’equip de treball que ha desenvolupat l’estudi ha identificat cinc temes claus per a la millora del Tercer Sector Social. Es tracta de cinc elements tranversals que el sector ha d’abordar de manera prioritària per tal de fer front a la situació actual.

• Desenvolupament de les eines i capacitats de gestió.
• Creació de capacitat d’inversió al Tercer Sector Social.
• Impuls de la col·laboració i la integració per guanyar dimensió a l’actuació.
• Creixement de la base social, la seva implicació i compromís econòmic.
• Procés de reconeixement com actor social rellevant.

Només donant resposta a aquestes qüestions es podrà començar a parlar del Tercer Sector Social com a sector consolidat..