La comunicació a les entitats: llengua i redacció

La nota de premsa és el document bàsic que enviem a institucions, entitats o mitjans de comunicació per donar a conèixer una notícia relativa a la nostra entitat amb la voluntat que sigui reproduïda per a la seva màxima difusió.

En aquest sentit, convé conèixer-ne les característiques fonamentals i les parts que l’han d’integrar.

La Plataforma del Voluntariat d’Espanya proposa, en una guia dedicada específicament a la redacció de notes de premsa, una estructura que conté els següents apartats:

• Capçalera amb el logotip de l’entitat o les entitats que envien la nota de premsa.
• Data de l’enviament.
• Títol atractiu.
• Entradeta que sintetitzi el contingut, responent a les preguntes bàsiques del periodisme: què, qui, on, quan, com i per què?
• Cos: desenvolupament de la informació.
• Avís d’annex on indicaríem si adjuntem una imatge, estudi o dossier de premsa, especificant-ne l’extensió, autoria i qualitat.

La guia dóna, a més, consells sobre el contingut que han de tenir així com la seva forma o la periodicitat amb què és recomanable enviar-les.

Més enllà de la nota de premsa però dedicant-li un capítol específic, podem consultar també la guia de l’antic Ministeri de Treball i Assumptes Socials: Cómo mejorar e incrementar nuestra presencia en los medios de comunicación. Guía práctica para ONG.

Per al disseny de projectes, podem prendre nota de les recomanacions del recurs de Xarxanet dedicat al tema. L’Ajuntament de Mataró també ens deixa una sèrie d’indicacions amb una bibliografia recomanada per a la redacció de projectes.

D'altra banda, la Guia bàsica de subvencions del Centre de Recerca per a les Associacions Juvenils de Barcelona també inclou un capítol sobre el disseny de projectes, on ens proposen una estructura que contingui els apartats següents:

• Portada amb títol del projecte i el nom de l’entitat.
• Dades identificatives de l’entitat.
• Dades descriptives del projecte, amb el títol del projecte, el seu àmbit territorial, un resum i altres dades com ara el partenariat, si s’escau, o els responsables del projecte.
• Descripció del projecte:
  • Justificació.
  • Objectius generals i específics.
  • Beneficiaris.
  • Ubicació.
  • Activitats.
  • Metodologia.
  • Formes de difusió.
  • Resultats esperats.
  • Sistemes d’avaluació previstos.
  • Recursos necessaris: humans, tècnics, materials i infraestructurals.
  • Viabilitat del projecte.
• Pressupost de despeses i ingressos previstos.

Per més interessant que sigui el nostre missatge, podem dificultar la seva difusió si no emprem la llengua amb correcció.

Per resoldre els nostres dubtes, tenim al nostre abast una diversitat d’eines gratuïtes que ens poden ajudar a redactar els nostres textos amb més correcció.

D’entrada, podem consultar els diccionaris en línia de l’Enciclopèdia Catalana o bé el de l'Institut d'Estudis Catalans així com el diccionari multilingüe per traduir paraules entre les llengües catalana, castellana, anglesa, francesa i alemanya.

Malgrat tot, hi ha dubtes que difícilment podem resoldre únicament amb un diccionari. Per això, podem consultar alguns webs que recullen els dubtes lingüístics més freqüents o els errors que solem cometre a l’hora d’escriure en català. En aquest sentit, podem accedir als serveis lingüístics de la UOC o els de la UB, per exemple.

Finalment, la Secretaria de Política Lingüística ens ofereix OPTIMOT, un cercador d'informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana. Només caldrà que introduïm al cercador la paraula sobre la qual tenim dubtes per obtenir tota una sèrie de resultats relacionats amb ella i classificats segons la font d’origen de l’explicació.

Si ens cal més ajut, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ofereix un servei d’assessorament lingüístic per facilitar suport tècnic temporal a les persones usuàries “perquè arribin a ser autosuficients en matèria lingüística”.

Pel que fa a la documentació administrativa, també comptem amb recursos que ens poden servir a l’hora de redactar cartes, actes de les reunions, invitacions, convenis, etc. Per obtenir indicacions per a la redacció d’aquests i altres documents, podem accedir a Documentació jurídica i administrativa, obra editada pel Consorci per a la Normalització Lingüística.

La Universitat Pompeu Fabra ens ofereix, a més, un seguit de models de documents administratius incloent-hi exemples, fraseologia i fórmules útils per a cada comunicació. Els serveis lingüístics de la UOC també dediquen un apartat al llenguatge administratiu incorporant-hi una secció sobre el correu electrònic, amb consells sobre l’ús que n’hauríem de fer.

Podríem definir el llenguatge no sexista com aquell que abandona l’ús discriminatori de la llengua pel que fa a la visió androcèntrica que tot sovint encara s’imposa en la comunicació.

La Secretaria de Política Lingüística ens indica que el català és una llengua de gènere, la qual cosa vol dir que els substantius, articles, adjectius, etc. varien segons el gènere, masculí o femení.

Tradicionalment, el masculí s’ha usat amb un valor genèric quan, gairebé sempre, pot ser substituït per expressions realment neutres. Per exemple, en lloc dels “treballadors” podem parlar del “personal” i en lloc dels “alumnes” ens podem referir a l’”alumnat”.

En aquest sentit, disposem d’eines i publicacions que ens poden donar bones orientacions, com ara la guia de llenguatge no sexista de la Secretaria de Política Lingüística: Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua.

SURT, Fundació de Dones per a la Inserció Laboral va treballar també, fa uns anys, una guia per evitar el sexisme a la llengua on ens recorden que el llenguatge no és sexista per ell mateix sinó que reflecteix la nostra manera de veure, entendre i analitzar la realitat que ens envolta.

Per tenir un altre exemple, podem consultar la guia de la UAB sobre la igualtat de gènere a la llengua.

No obstant això, no hem de tenir cura únicament d’eliminar l’ús discriminatori de la llengua per raó de gènere sinó que podem evitar usos excloents envers altres col·lectius.

En general, les entitats del Tercer Sector són molt curoses a l’hora de fugir d’estereotips però, precisament pel seu rol d’exemple en aquesta matèria, convé disposar d’eines que ens ajudin a adoptar i difondre l’ús del llenguatge no discriminatori.

Amb aquesta voluntat, el mes de maig d'enguany es va publicar la Guía de Estilo para Periodistas: Mira a las Personas sin Hogar. El seu objectiu és el de proporcionar eines als professionals de la comunicació per apropar-se a la complexa realitat de les persones sense llar, evitant l’ús d’estereotips.

Les discapacitats també són objecte d’anàlisi pel que fa a l'ús del llenguatge. Així, podem consultar, per exemple, la Guia per un ús no discriminatori del llenguatge a l’entorn de la discapacitat que, entre d’altres, conté una sèrie de dinàmiques per treballar els conceptes que es presenten dins la guia mateixa.