Reflexions per plantejar-se un programa de voluntariat corporatiu

  • RSC. Font: Kaset (flickr)

    RSC. Font: Kaset (flickr)

  • RSC. Font. Tom Raftery (flickr)

    RSC. Font. Tom Raftery (flickr)

  • Voluntariat corporatiu. Font: Arrels Fundació (flickr)

    Voluntariat corporatiu. Font: Arrels Fundació (flickr)

Cada any són més les empreses de tot tipus que volen col·laborar amb entitats i que els seus treballadors destinin unes hores a fer voluntariat. A continuació plantegem algunes reflexions, interrogants i aspectes crítics que han de tenir present les organitzacions no lucratives abans d’iniciar aquesta relació.

  1. Objectiu del voluntariat
  2. Dedicació dels voluntaris
  3. Enquadrament
  4. Impacte de la intervenció voluntària
  5. Potencial de la relació empresa – entitat

1. Objectiu del voluntariat

Una primera consideració podria fer referència al propi origen del terme voluntariat corporatiu. Sorgeix de la necessitat d’uns beneficiaris i canalitzat per una entitat o correspon a una necessitat de la pròpia empresa? L’empresa es pot plantejar una millora de la pròpia imatge, contribuir a la cohesió interna i al desenvolupament dels propis treballadors amb aquesta pràctica. Evidentment, és plenament legítim aquest plantejament però correspon a la visió tradicional del voluntariat com una acció altruista?  L’acció voluntària s’ha de centrar en les persones beneficiàries i és l’entitat la que articula el programa, promou el voluntariat i marca les pautes. Fins a quin punt no es desplaça el centre d’interès cap a l’empresa i els voluntaris corporatius?

Per altra part és significatiu que les accions de voluntariat corporatiu no solen prosperar en moments de conflictivitat laboral. El centre d’atenció s’ha traslladat de l’usuari i l’entitat cap a l’empresa. L’objectiu del voluntariat és la millora i transformació social i la millora del clima social de l’empresa en pot ser una conseqüència positiva, però un objectiu de per si. 

▲ Tornar a l'índex

2. Dedicació dels voluntaris

Concebem el voluntariat com una acció solidària perllongada en el temps i per tant hauríem de descartar aquelles intervencions, lloables per altre part, però puntuals que es solen limitar a un gran acte puntual anual amb gran projecció mediàtica però sense implicació posterior.

Un altre aspecte polèmic del voluntariat corporatiu és el de les hores del voluntari corporatiu. Si es fa en hores de treball retribuïdes per la pròpia empresa es podria considerar voluntariat? Com hem dit abans és un plantejament lloable per l’empresa però no tindria el caràcter altruista del voluntariat. Podríem dir que en aquest cas és la persona jurídica (l’empresa) i no la persona física la que és voluntària. Els voluntaris corporatius són voluntaris de l’empresa o de l’entitat? Si no es comparteixen la missió, visió i valors de l’entitat difícilment quallarà la relació. Un cop creuada la porta de l’entitat el voluntari contrau drets i deures amb aquesta entitat. Empresa i entitat han de vetllar perquè no en resulti una relació difícil.

▲ Tornar a l'índex

3. Enquadrament

Molts cops és la pròpia empresa la que cerca el soci adequat pel implicar el voluntariat corporatiu. Els valors dels treballadors, la seva experiència i possibilitats de col·laboració són ben diverses i es podria veure massa delimitada en un marc determinat. En tot cas, cal que l’empresa obri el ventall, estableixi diferents aliances i n’informi de les possibilitats als treballadors que puguin triar entre diferents opcions de col·laboració.

Pensem que en el voluntariat corporatiu la cultura d’empresa va més enllà de l’espai i el temps laboral i absorbeix el treballador unes hores més donant respostes ja elaborades a les inquietuds dels seus treballadors. En tot cas els voluntaris han de ser uns més dins l’equip de voluntariat de l’entitat, no una marca determinada i diferenciada.

▲ Tornar a l'índex

4. Impacte de la intervenció voluntària

Empresa i entitat parlen diferents llenguatges i provenen de diferents cultures i formes de treball. Això genera dificultats que s’han d’anar vencent i reticències o recels que s’han de vèncer.

En podem trobar un a l’hora de valorar la pròpia acció dels voluntaris. L’entitat pot valorar més la implicació que suposa el voluntariat, la participació, la dinàmica i els processos que s’engeguen amb una visió més a mig i llarg termini, cercant un treball amb els usuaris que els vagi apoderant, en un esquema de relació entre iguals. L’empresa pot estar acostumada a fer una valoració més centrada en grans xifres i en resultats més que en processos. Li pot interessar més un registre de milers d’hores de voluntariat corporatiu, de percentatge de treballadors de l’empresa implicats, de milers d’usuaris participants.

El voluntariat no pot ser com un compte de resultats subjecte a guanys creixents cada any. Són cultures diferents i s’ha de ser conscient de la diferència de la que ja parlàvem en l’origen de la mateixa intervenció. Per una entitat el projecte pot ser valorat positivament tot i que no es percebi un impacte immediat, per una empresa difícilment serà així. El treball amb persones i el seu desenvolupament exigeix el seu temps i el seu ritme i no pot estar subjecte a urgències de calendari com si fos la productivitat.

▲ Tornar a l'índex

5. Potencial de la relació empresa – entitat

L’empresa té una gran capacitat de mobilització de recursos humans i materials que poden ser de gran interès per a les entitats. Una d’elles és el voluntariat, però n’hi ha d’altres com  la recaptació de fons per a projectes concrets, la formació que poden oferir els treballadors en aspectes tècnics concrets, la informació que poden fer arribar a milers de clients, la publicitat, una capacitat logística potent. El repte a plantejar fóra i si enlloc de que l’empresa s’acosti al món associatiu és el món associatiu que s’acosta a l’empresa amb l’objectiu d’aprofitar aquests grans recursos i potencials que té i que poden suposar un important benefici social? L’empresa pot oferir una gran avantatge que es la organització, la capacitat de dirigir, prioritzar, focalitzar i destinar recursos adequats.

Aquests interrogants no són exclusius d’aquest camp, de fet qüestions semblants es poden plantejar en la relació empresa –universitat, empresa – formació professional, empresa – investigació, empresa – mecenatge social.  Cal treballar en el coneixement mutu, el respecte als àmbits propis d’intervenció, a les dinàmiques de cada sector i anar teixint aliances al voltant d’interessos comuns. Si la societat en surt beneficiada tots en trèiem profit. 

▲ Tornar a l'índex