Com abordar l’assetjament en l’educació en el lleure
Comparteix
És important que les entitats de lleure comptin amb protocols i amb equips formats per a encarar situacions d’assetjament.
L’assetjament o bullying pot tenir lloc en qualsevol àmbit de la vida de la infància i l’adolescència, més enllà d’estar limitat a l’escola. També en el lleure i en l’educació en el lleure es poden donar aquestes situacions, que tenen conseqüències tant per a la persona agredida com agressora, així com per al grup del qual formen part.
Per tot això, és essencial que les entitats de lleure coneguin com actuar en aquestes situacions, comptin amb protocols i tinguin un equip de monitoratge format en fer-ne un abordatge adequat.
En aquest recurs s’ofereixen algunes claus per a fer aquestes actuacions, extretes de l’article ‘Què puc fer com a monitor/a de lleure?’, de Carles Porroni a Estris; i la infografia ‘Protocol davant l’assetjament per a monitor/es i caps’, de l’Associació SEER.
Prevenció
Per tal de reduir les possibilitats que una situació d’assetjament es doni en un grup, cal treballar de manera continua en les seves dimensions socials i emocionals, desenvolupant competències que fomentin el benestar individual i grupal.
Per fer això, cal dur a terme accions que generin espais d’expressió, construeixin un clima de grup acollidor, cultivin el respecte a la diversitat, vetllin per la comunicació i sensibilitzin davant de possible situacions de risc. Algunes activitats per fer tot això són:
- Jocs cooperatius, de treball en equip entre tot el grup
- Espais de debat i reflexió al voltant de diversos valors
- Activitats manuals de construcció conjunta
Detecció
Les persones que porten el monitoratge del grup han d’estar atentes a les seves dinàmiques, parant atenció al llenguatge, als rols de lideratges i a l’estructura, amb l’ànim de detectar quin clima hi ha i si és propici a situacions d’assetjament. Això permetrà observar possibles canvis en les relacions que indicarien casos d’assetjament.
Si es té sospita que s’ha creat una dinàmica de violència o assetjament, es poden buscar els següents senyals:
- De la possible persona agressora, s’ha de mirar si s’enfada fàcilment i si té conductes violentes cap a una persona en concret o la seva manera de relacionar-s’hi és agressiva.
- De la potencial víctima, s’ha de considerar quin és el seu lloc el grup, mirant si està sovint callada o sola, si es mostra insegura o dubitativa, si expressa algun tipus de malestar -insomni, malsons, ansietat, depressió, pànic, por...-, i si aquest és continuat.
- Del grup s’han de buscar relacions de desigualtat, un clima de tensió o apatia entre les persones que l’integren, dinàmiques en què es busca l’aprovació d’una persona o persones concretes...
Anàlisi
Un cop s’ha detectat un cas d’assetjament, cal analitzar la situació al detall, ja que cada cas és diferent. Es tractarà d’emmarcar bé les accions posteriors, per això, prèviament, cal definir: qui ha agredit, qui ha estat agredit, de quin tipus d’agressions es tracta, des de quan estan tenint lloc, amb quina freqüència, quin és el rol del grup en aquestes situacions...
Amb aquesta informació es concretaran les intervencions necessàries per a restaurar el benestar del grup. Aquestes seran dirigides tant a les persones implicades en l’agressió com al grup.
Aturar i activar
De cara a la persona que ha comés l’agressió, el focus de les intervencions s’ha de posar, primerament, en aturar la situació. S’ha de donar una resposta ferma i proporcionada a l’agressió, i sempre transmetent que aquestes conductes tenen tolerància zero. A més, però, caldrà treballar per a ajudar a aquesta persona a desenvolupar habilitats personals i socials, mostrant la disposició a acompanyar-la en el procés. Es pot començar a activar l’abordatge fent-li preguntes com:
- Què sent quan agredeix
- Com creu que deu sentir-se l’altra persona
- Si hi ha alguna cosa que li preocupa o amoïna
- Si no pensa que hauria de poder aportar moltes altres coses al grup
- Si no pensa que una relació basada en la por no és una amistat
- Si necessita ajuda per a afrontar qualsevol tema
Per altra banda, a la persona que ha estat agredida cal ajudar-la a desenvolupar habilitats socials i personals per a millorar la seva assertivitat i, sobretot, treballar l’autoestima. L’activació d’aquest treball es pot arrencar amb converses i activitats que li transmetin que:
- No és culpa seva
- Tothom mereix ser feliç
- Té diferències, no defectes, com tothom, i moltes qualitats
- La persona que agredeix busca unes reaccions, però tu en pots tenir d’altres
Implicar
A banda d’aturar la situació i activar accions per a encarar-la amb les persones implicades directament, s’haurà de treballar igualment per a mobilitzar el grup en contra de les agressions i a favor de la cohesió. Això vol dir fer activitats pensades per a desenvolupar la consciència, reparar el clima, millorar la comunicació i treballar la responsabilitat individual i la gestió de conflictes. En aquestes actuacions es poden tractar les següents temàtiques:
- La por davant de situacions de violència
- La responsabilitat cap a tot el grup i les conseqüències del silenci
- Recordar que la situació no és una dinàmica tancada i que tothom en podria ser víctima alguna vegada
- Insistir en què la complicitat no li fa cap favor a la persona agressora
A banda d’implicar el grup, també s’ha de fer partícip a agents externs, com la resta de la comunitat educativa o de monitoratge, la família, i el centre educatiu de l’infant o adolescent. És un traspàs necessari que tanmateix ha d’evitar la culpa, posant la mirada en la restauració, i amb una visió de resposta global.
