Accessibilitat total al transport públic: encara queda camí per recórrer

Les persones que pateixen discapacitats de tipus físic o cognitiu i les associacions que els representen continuen reivindicant millores per tal d'aconseguir una total accessibilitat als transports públics.

En els últims anys s'han assolit grans avenços per facilitar l'accessibilitat de les persones amb dificultats especials als espais públics en general i al transport en particular. La presa de consciència per part de les administracions i de la població ha jugat molt a favor en aquest sentit.

Però les persones que pateixen limitacions de tipus físic o cognitiu i les associacions a partir dels quals moltes d'elles i dels seus familiars s'organitzen continuen denunciant casos d'inaccessibilitat o dificultats d'accés que encara persisteixen i reivindicant millores.

Quan parlem d'accessibilitat no hem de pensar només en problemes de mobilitat. Les discapacitats són molt variades i van des de dificultats per poder moure's, passant per situacions de ceguesa o molt poca visió, fins al que es coneix com a «accessibilitat cognitiva» quan es tracta de limitacions de tipus intel·lectual.

Accessibilitat als transports públics

Els transports públics com ara metro, autobús, tramvia, ferrocarril i taxi han estat experimentat un gran nombre d'adaptacions que ajuden a superar moltes barreres que presentaven al seus usuaris. Com a exemple, a la ciutat de Barcelona la xarxa de busos urbans i del Trambaix està totalment adaptada, mentre que la d'autobusos interurbans, la de metro i la de Ferrocarrils de la Generalitat ronda el 90%.

Malgrat totes les millores aconseguides, amb les adaptacions no s'ha aconseguit encara una accessibilitat total als serveis de transport públic que permeti a les persones amb discapacitats fer-ne ús sense problemes.

Encara que molts autobusos estan dotats de rampes i plataformes, sòl antirelliscant i polsadors de parada amb sistema de lectura braille, amb molta freqüència a les marquesines de les parades continua havent-hi molta distància entre l'esglaó i la rampa del bus.

Pel que fa al metro, les rampes de les andanes per accedir als vagons no sempre són adequades, ja que moltes vegades hi ha una gran diferència d'alçada o massa distància entre les dues superfícies. En el cas dels trens de Renfe les adaptacions de les estacions es situen al voltant del 70%, però en els vagons no arriben al 50%

Una iniciativa dirigida a les persones invidents

Les Fundació Vodafone Espanya, ONCE i TMB han engegat molt recentment un projecte per facilitar i millorar amb de les noves tecnologies l'accés de les persones invidents o amb moltes dificultats visuals al transport públic. El projecte consisteix a fer servir dispositius mòbils i balises de radiofreqüència en estacions de metro i parades d'autobús. De moment han de començar a fer-se les proves pilot.