Ada Raffalli: "El dol migratori s'exacerba quan la persona és gran"

L'augment de les migracions internacionals és un fenomen global que ha generat una àmplia gamma de qüestions socials i culturals. No obstant això, un aspecte menys explorat d'aquesta realitat és el que envolta les persones migrants de més de 65 anys. L'any 2021 l'associació CatNova va posar en marxa 'Inmigrandes en el Centro', un programa pionerque dona suport a les persones grans migrades a afrontar la nova situació i facilitar la seva adaptació a Catalunya. En parlem amb la seva coordinadora, Ada Raffalli.  

Envellir en una terra que no és on has nascut.

És molt complicat per a ells, es veuen afectats d'en gran manera. Són persones grans que han migrat en un moment de la seva vida que ja no tenen la mateixa capacitat laboral, que estan casats, tenen fills, nets… I intenten adaptar-se a una nova ciutat, nous costums, tradicions culturals, i fins i tot a un nou idioma, com és el català. La gent gran és, moltes vegades, la gent oblidada, i per això cal fer un treball de protecció.

Quins són els principals inconvenients amb els quals es troben?

En l’àmbit administratiu el principal inconvenient és l'obtenció del permís de residència. Han de fer tràmits davant la Policia Nacional i davant l'Estat per a poder legalitzar la seva situació aquí i obtenir el permís. Per més que el tu t'empadronis aquí no tens la possibilitat de posar-te a treballar si tu no tens un permís per a treballar.

Superat aquest primer problema, en tenen un altre: ningú vol contractar una persona de 60 anys. L’edatisme les castiga d'en gran manera perquè no tenen accés a poder, des del punt de vista laboral, produir. I això per descomptat que els afecta, els afecta molt.

"Per a una persona gran, la serenitat de comptar amb un sostre és essencial".

Trobar habitatge també es converteix en un problema?

Per descomptat. Si tu no tens un contracte laboral que et garanteixi que tens uns ingressos permanents, que tens un treball fix, o que estàs en una nòmina, no podràs aconseguir un habitatge. És un peix que es mossega la cua i és una de les coses que més els afecta. Per a una persona gran, la serenitat de comptar amb un sostre és essencial. Però el problema de l'habitatge va a l'alça i costa molt accedir-hi. I pateixen molt.

Moltes vegades han d'adequar-se a viure en una habitació després d'haver viscut en un habitatge sencer en el seu país d'origen. Tenen una sensació de pèrdua de llibertat total.

És molt dur.

Forma part del dol migratori que tenen totes les persones que migren. I aquest dol, al meu parer, s'exacerba quan la persona és gran. Ha deixat tota una vida, uns béns materials, una estabilitat relativa que va tenir al seu país, per a venir aquí a començar de zero.

Afortunadament aquí, i haig de dir-ho amb la mà al cor, hi ha moltes institucions públiques, com Barcelona Activa o la Generalitat, que han dissenyat una sèrie de programes i de projectes que li fan una mica més suportable la vida d'aquestes persones gran.

Per exemple?

Els ajuntaments i les entitats privades tenen una xarxa de casals i de centres cívics on s'atén les persones grans. És complicat, però a poc a poc la idea és donar-los totes les eines i els recursos perquè ells puguin estabilitzar-se emocionalment i començar a fer la seva activitat, no solament laboral sinó també social. I integrar-se a través dels casals és una molt bona via.

Les comunitats d'origen d'aquestes persones que són aquí a Catalunya han de ser importants també per a elles.

Clar. Les comunitats d'origen, el consolat i una gan quantitat d'entitats socials que s'han constituït. Fixa't en el cas el nostre cas: CatNova neix d'uns immigrants que van venir de Veneçuela i que es van situar a Barcelona, es van adaptar a aquesta comunitat autònoma i van constituir des de fa setze anys aquesta entitat amb l'objectiu de donar suport als veneçolans que arribaven aquí.

Actualment, estem ampliant l'espectre per a atendre no solament migrants veneçolans, sinó de qualsevol nacionalitat. La guerra i les migracions ambientals s'estan veient en totes les parts del món. Molta gent ha de migrar perquè ho perd tot.

"Cada vegada hi ha més persones majors de 60 o 65 anys: representen el 20% de la població actual".

En persones grans també hi ha casos de dependència. Com accedeixen a les ajudes necessàries les persones migrades?

Si ja per si mateix per a la població espanyola i catalana és difícil poder accedir a una residència on cuidin a les persones grans, per als migrats és molt més difícil. I els centres privats són caríssims. Cada vegada hi ha més persones majors de 60 o 65 anys. Representen el 20% de la població actual i la projecció és continuar augmentant el percentatge.

Cal afegir que la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, amb qui ens reunim constantment, tenen una quantitat de programes com a Radars o Vincle, perquè aquestes persones en situació de dependència pugui tenir algú que cuina, una infermera per a prendre la medicina… I la resposta no solament és des del sector públic. El sector privat també proporciona ajuda a través de fundacions, com la Fundació La Caixa.

En què consisteix el vostre programa ‘InmiGrandres en el centro’?

Va dirigit a atendre persones majors de 60 anys que siguin immigrants. Aquests són els destinataris i aquest és l'objectiu general. Després, tenim objectius específics: integrar-los amb la comunitat catalana amb assessorament immobiliari, d'ajudes, o qualsevol problema que ells tinguin per a inscriure's en qualsevol activitat.

També els ajudem des del punt de vista emocional. Tractem la solitud no desitjada, la melancolia d'estar lluny del seu país, el sentiment d'ignorància, etcètera. Fem moltes activitats i, pel que fa a l'inserció laboral, fem formació de talent sènior: classes de català, classes d'anglès, classes de pintura, asesorament laboral… Els donem totes les balances necessàries perquè ells per si mateixos es puguin valer i tenir ingressos.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Associació Catnova (@catnovabcn)

Alguna activitat interessant que tingueu actualment entre mans?

Aquest mes donem un taller de cooperativisme per donar eines per emprendre individualment i col·lectivament. Si diverses persones volen dedicar-se a atendre persones menors o es volen dedicar a fer servei d'àpats, a netejar… Poden associar-se en grups de dues o tres persones i prestar aquest servei conjuntament.

‘InmiGrandes en el centro’ conclou aquest mes de febrer i ara estem preparant un nou projecte que volem concursar amb La Caixa, en aliança amb una altra entitat social que es diu PEJUCAT, que són pensionats i jubilats de Veneçuela a Catalunya.

Amb quin equip humà compteu?

Cada projecte té un percentatge de voluntariat. En aquest projecte, per exemple, treballem amb 25 persones del voluntariat entre formadors, acompanyants, etcètera. Gràcies a aquest voluntariat els donem una sèrie d'eines que els facilitarà la seva adaptació i la seva integració en la societat d'acollida.