La violència obstètrica es manifesta a través de diverses formes: el menyspreu, la infantilització, la negació de l'autonomia de les dones en la presa de decisions i les pràctiques mèdiques injustificades. Encara hi ha professionals sanitaris que en neguen l’existència, però cada cop hi ha més dones que alcen la veu per denunciar-la.

Dona Llum és una associació que neix de la unió d’un grup de dones convençudes que les mares i nadons han de rebre una atenció digna i respectuosa durant l’embaràs, el part i el puerperi a Catalunya. En parlem amb la secretària de l’associació, Aida Gallego.

Què vol dir ‘part respectat’?

Cal tenir clar que el part respectat no és un tipus de part. No és més respectat un part vaginal que una cesària, o una cesària que un part de casa. El part respectat és aquell on la dona que està parint està respectada durant tot el procés. És a dir, és una dona que és escoltada, és una dona que és ben tractada, és una dona que no està infantilitzada. Llavors, Dona Llum treballa aquí, treballa des de diferents àmbits: directament amb l'administració, intentant trobar-nos, intentant parlar de protocols, intentant tenir punts de trobada, en aquest punt de trobada reflexionar, etcètera.

L’associació treballa des de l'espai d'una visibilitat i eines a usuàries, és a dir, a dones i persones que busquen informació. I nosaltres aquí el que donem és evidència científica i els hi facilitem també si necessiten dades i si necessiten dades professionals afins amb aquesta mirada. Però nosaltres ni aconsellem ni podem dir quin és el millor hospital per parir o la millor professional.

La informació és important.

Sí, i per això també tenim una part més visibilitzadora, que seria a través de les xarxes socials, jornades, trobades... Per exemple, tenim un grup de trobada quinzenal a Barcelona, conduït per tres sòcies. En aquest grup de trobada venen dones embarassades, però també dones que ja tenen el seu nadó i venen a compartir la seva experiència.

"La dona o persona gestant no ha de sentir-se respectada: ha de ser respectada".

Abans parlaves que el part respectat no és només un tipus de part. Què ha de passar perquè una dona senti que el seu part ha estat respectat?

No hauria de ser ni una necessitat ni un sentiment. Hauria de ser una realitat. Estem parlant de drets humans. No pot ser que un hospital digui que fan cessaries respectades. I com es fan les altres? En tots els parts - un part vaginal fisiològic natural, un part vaginal medicalitzat o un part vaginal instrumentalitzat - la dona ha de ser respectada. La persona gestant no ha de sentir-se respectada: ha de ser respectada.

Quins són els principals drets que es vulneren?

No hi ha tres puntals de com una dona ha de ser respectada. Per mi, que hàgim d'explicar què vol dir que una dona sigui respectada al seu part és molt greu. Doncs ha de ser escoltada, informada, no se li ha de fer absolutament res sense un sentiment informat i sense haver-li d'explicar. I no oblidar mai que la dona que està de part és un subjecte actiu del procés.

La violència obstètrica pot ser dir-te ‘no cridis’ durant el part. Pot ser que entri algú a la sala i, sense dir-te res, i et faci intacte vaginal. Això és violència.

És complicat, sobretot pel desconeixement. Hi deu haver dones que han patit violència obstètrica i no en són conscients. Com podem identificar-la?

Per mi quan una dona no s'ha sentit respectada ja hi ha exercit violència envers ella. És a dir, quan jo he demanat que em deixin beure aigua i no m'han deixat de males maneres. Quan jo he demanat si em puc moure i no m'ho han permès. Quan jo no em vull posar l’epidural i el personal sanitari intenta convèncer-te de fer-ho perquè ‘el part fa molt de mal’. És a dir, quan les meves decisions no són respectades.

Coses més greus, maniobra Kristeller, quan una dona té a sobre un personal sanitari empenyent la panxa, tactes vaginals innecessaris, però sobretot sense presentar-se a la persona. Estudiants mirant sense haver-se presentat o sense haver-me demanat si poden haver-hi estudiants… Recordo que a l'última trobada que vam fer una dona ens va explicar que l'havien lligat en una cesària. I això és totalment il·legal.

Ara mateix, com a associació, en què esteu treballant?

Intentem apropar l'evidència científica i fem informes. És a dir, intentem que tota la informació que nosaltres recollim la traspassem a la societat. Moltes dones, a la nostra pàgina web, pengen el seu relat de part, hagi estat respectat o no. Malauradament, la gran majoria no són.

Durant la pandèmia vam estar molt actives, perquè fer parir les dones amb mascaretes és una violència obstètrica. Tancar paritoris és violència obstètrica. Traslladar dones en procés de part perquè ‘aquí no volem gent amb Covid’ és molt boig.

Quina és la posició ara sobre el part amb mascareta?

Això no només no està aconsellat per ningú, sinó que el CatSalut va escriure una carta als hospitals demanant que això no passi més. Les dones som tan obedients, perquè vivim en una societat tan patriarcal, que no se'ns ha pogut treure la mascareta fins al cap d’anys. No ho qüestionem. Que el teu bebè et vegi només néixer amb mascareta, això també és violència. O no permetre que una dona estigui acompanyada durant el part o el postpart.

Dones amb cesària que tenen han tingut nadons prematurs en pandèmia, agafen i li diuen a la parella ‘marxa amb el teu fill’. La parella se'n va i no permeten que ningú entri amb la dona. I la dona sola allà durant dues hores sense saber l'estat el seu fill, en un entorn absolutament vulnerable. I això afecta directament en el vincle mare-nadó. Tot això ha fet que hi hagi moltes més dones amb depressió postpart llarga.

I us trobeu resistències a l’hora de fer la vostra feina?

Ens trobem amb totes les resistències perquè el sistema sanitari no funciona. Els sanitaris i sanitàries sí, però estan en un sistema que té massa mancances. A nosaltres ens truquen llevadores explicant que han patit represàlies, per exemple, per informar les dones dels seus drets. Aquesta violència també s'exerceix en els personals sanitaris. Llavors la resistència és constant. Hem patologitzat l'embaràs i el part, quan és un procés absolutament normal i natural del cicle sexual i reproductiu de les dones d'arreu del món.

I com a societat, què podem fer?

Entendre que la violència obstètrica existeix i que s'exerceix moltíssim. Entendre que forma part de la violència contra les dones. Totes les dones. I no minimitzar-la. Quan una dona explica que ha patit violència obstètrica perquè ha demanat una segona opinió i no li han volgut donar, perquè ha demanat que no li facin més tactes vaginals i no li han fet cas… Que no algú vingui i digui: “ja, però el teu fill està bé”.

Tenim dones que estan parint que han patit abusos sexuals. I li posis dits a la vagina sense més ni més? Aquesta és un cas extrem. Però he de decidir si me’l fas o no, i vull que m’informis del perquè. És el meu cos.

Hi ha diferències significatives en l’atenció al part i el naixement entre l’àmbit públic i privat? Com es poden reduir aquestes disparitats?

Sí, sí, absolutament. Mira, no només amb això, també hi ha diferències amb les comunitats autònomes. Al nostre web hem penjat un informe que es diu ‘Néixer en horari laboral’, i a Catalunya per la diada de Sant Esteve no hi ha parts, i per la diada de Sant Joan n'hi ha molt pocs. En canvi, a Madrid n'hi ha com un dia normal, però la diada de Sant Isidro no. La taxa de cessaries i induccions a la sanitat privada és superior a la de la sanitat pública, això és així.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Dona Llum (@donallum)

I a què es deu això?

Hem oblidat que el professional o la professional que està formada per atendre un part és la llevadora. És quan hi ha alguna complicació o alguna cosa que se surt de la normalitat que és quan ha d'aparèixer el ginecòleg. Però a la sanitat privada qui atén sempre és un ginecòleg. En trobem amb proves innecessàries, visites i ecografies mensuals - quan això no té cap evidència científica -, tactes a la setmana 37 d’embaràs en una visita normal… Això no és només absurd sinó que realment és perillós.

Recordo un cas que ens va arribar d’una dona que va arribar de deu centímetres de dilatació a l'hospital. Com que no arribava el ginecòleg, una llavadora li va dir que li havien de posar una medicació per aturar les contraccions. Però aquest bebè està naixent, no? Un part que podria haver durat 40 minuts es va convertir en un part amb complicacions. Estem jugant amb la salut.

Creus que hi ha una falta d’actualització d’aquestes professionals?

Hi ha de tot. El que passa és que els protocols passen per sobre de les persones. I hem protocol·litzat i sistematitzat com una malaltia un procés natural. Cal tenir en compte que la gran majoria de parts són de baix risc.

Queda molta feina per fer?

Queda molta feina per fer perquè la Covid ens ha tornat enrere. Ens estem trobant de nou amb coses una mica greus que hem detectat com a associació. Sense anar més lluny, l'altre dia una dona va anar a un hospital i no van deixar passar el seu company mentre li feien una ecografia perquè semblava que hi havia hagut un cas de Covid. Tot això és ridícul. Tinc aquí davant una ecòloga i una estudiant sanitària i no pot venir el meu company o companya?

"Les persones gestants tenim el poder de decidir i tenim el dret de decidir i estar informades".

Alguna recomanació per a dones gestants o per les dones en general i protegir els drets?

Per mi el primer de tot és entendre que ningú ens empodera, que hem de ser nosaltres mateixes. Les persones gestants tenim el poder de decidir i tenim el dret de decidir i estar informades. Si alguna cosa no ens convenç, buscar una segona opinió. Llegia el llibre de la Marta Busquets, que és la nostra presidenta i una gran activista pel dret de les dones i les persones gestants de la salut, que es diu ‘Mi embarazo y mi parto son míos’ que recomana apropar-nos a altres dones, preguntar a l'hospital on anirem a parir i al professional que tenim davant quins són els nostres dubtes.

Quan el teu professional no és clar, busca’n un altre. El procés és nostre i hem de poder gaudir de l'embaràs, del part i del postpart. Això no vol dir que sigui dur, ni que no faci mal. Però hem de poder gaudir del procés.

"El procés és nostre i hem de poder gaudir de l'embaràs, del part i postpart".

Com ho aconseguirem?

Acostant posicions entre tots. Parlant associacions, usuaris i sistemes. I reconeixent arreu del món la violència obstètrica, perquè existeix. I només reconeixent-la i nomenant-la podrem erradicar-la.