Alberto Martín: “Malauradament, moltes persones encara pateixen LGBTI-fòbia en l’esport”

Ja fa tres dècades que l’entitat fomenta un espai segur per a totes aquelles persones del col·lectiu LGBTIQ+ que volen practicar esport. El seu actual president, l’Alberto Martín, va començar anys enrere com a usuari. Ens explica tot el seu recorregut amb motiu del Dia Internacional contra l'LGBTI-fòbia en l'esport.

Quin va ser el teu primer contacte amb l’entitat? 

Vaig entrar a Panteres Grogues amb trenta-tres anys a la secció de muntanya. Ja feia temps que coneixia l’entitat gràcies als grups d’amics en els quals em movia aleshores. Tot i això, no vaig entrar fins nou anys després d’haver arribat a Barcelona. Mai havia estat una persona molt esportista i vaig pensar que el senderisme podria encaixar amb els meus gustos i la meva personalitat.

Com et vas sentir després de la primera excursió? 

Recordo perfectament la primera sortida que vaig fer. La rebuda va ser molt bona. Tinc molt bon record perquè justament en aquesta primera sortida vaig coincidir amb un noi que és de Granada, igual que jo. Els dos vam començar el mateix dia. Això va enfortir molt la nostra relació la qual mantenim fins al dia d’avui.

Has practicat algun altre esport? 

La meva progressió al club va ser peculiar. Vaig coincidir en algunes excursions amb persones que venien del 'running' i jo mai n’havia fet. Em vaig animar a provar aquesta nova especialitat i la veritat que vaig millorar molt. També he fet pàdel i ‘cross training’.

Com vas passar d’usuari a president de Panteres Grogues?

Fent 'running', vaig conèixer el coordinador de la secció i em va proposar portar les xarxes socials de l’entitat, ja que jo soc periodista. Després, aquest mateix coordinador va decidir deixar-ho i, juntament amb un company, vam decidir agafar la coordinació del 'running'. La veritat que no vaig estar massa temps, ja que el president d’aleshores em va animar a entrar a la junta i portar la comunicació de Panteres Grogues. Més tard, ja vaig agafar la presidència i aquí estic.

Has patit alguna vegada LGBTI-fòbia en l’esport? 

En el món de l’esport, sí que havia tingut alguna situació LGBTI-fòbica. Per exemple, anys enrere en un gimnàs una persona em va increpar. Em va fins i tot amenaçar. Ho vaig comentar a la recepció però no va arribar a més.

“Molta gent em diu que Panteres Grogues l’ha salvat la vida quan tenien un moment de foscor personal”

Com lluita l’entitat per afrontar aquesta discriminació? 

Nosaltres els fem veure que hi ha moltes maneres de conèixer gent. L’ambient de l’esport ajuda a normalitzar les relacions socials. Molts usuaris de l’entitat van deixar de fer esport perquè no havien trobat un espai segur i còmode on practicar-lo. Amb el temps, han descobert que poden tornar a fer-ho sent qui són sense por als comentaris. 

Per això, és necessari que existeixin entitats com Panteres Grogues perquè actualment encara hi ha moltes persones que pateixen LGBTI-fòbia en l’esport.

Molta gent em diu que Panteres Grogues l’ha salvat la vida quan tenien un moment de foscor personal.

És un tema que us preocupa? 

Aquí a Catalunya, el govern ha fet moltes accions en aquest sentit. Pel que fa a polítiques LGBTI, podríem dir que anem per davant de molts territoris, fins i tot de dins de l’estat. Ens preocupa que aquests missatges d’odi, generats a fora, puguin arrelar aquí també. Per això, no podem fer cap pas enrere.

Quins nous reptes afronta l’entitat aquest 2025? 

Volem donar visibilitat a totes les identitats del col·lectiu. De fet, és en aquesta part on estem destinant gran part dels nostres recursos. Fa un parell de setmanes, vam formar més d’un centenar de persones contra l'LGBTI-fòbia en el món de l’esport.

També tenim un programa de formacions obligatori per a les persones treballadores del club amb l’objectiu de fer una societat més inclusiva. Aquestes formacions però també les obrim a la resta de socis que desitgin fer-les. 

Per altra banda, el nostre programa de beques ja ha becat una quinzena de persones trans amb l’objectiu d’obrir Panteres Grogues a noves identitats del col·lectiu i que aquestes se sentin segures i acompanyades en tot moment.