Àngels Cobo: "Volem facilitar les cures i fer-les accessibles"

Colectic
Autor/a: 
Alejandra Sanchez
El portal 'Aliura' també vol visibilitzar la importància de les cures i l’enorme repte demogràfic i social que suposen. Font: Aliura/Suara Cooperativa. Font: Aliura/Suara Cooperativa
El portal 'Aliura' també vol visibilitzar la importància de les cures i l’enorme repte demogràfic i social que suposen. Font: Aliura/Suara Cooperativa.

Àngels Cobo: "Volem facilitar les cures i fer-les accessibles"

Autor/a: 
Alejandra Sanchez
Colectic

Resum: 

Suara Cooperativa posa en marxa la plataforma ‘Aliura’, el primer portal sobre la dependència a Catalunya.

Acompanyar i ajudar les persones dependents i les seves famílies. Aquest és l'objectiu d''Aliura', el portal pioner sobre dependència, que concentra tota la informació fiable i actualitzada sobre ajudes, recursos i serveis al voltant de la dependència, a més d'eines per gestionar emocionalment el procés pel qual un familiar passa a ser dependent.

'Aliura' és una iniciativa de la cooperativa Suara, entitat amb més de quaranta anys d'experiència en l'atenció de persones grans i dependents. La plataforma, a més, està promoguda pel Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya a través del Projecte Singulars.

Per saber més sobre el portal, des de Xarxanet hem parlat amb la directora de transformació digital de la cooperativa Suara, Àngels Cobo.

Què és el portal ‘Aliura’?

'Aliura' és un portal que aporta informació sobre els processos d'envelliment i de dependència i que està orientat, sobretot, a les dones que cerquen informació perquè es troben que en la situació del seu entorn familiar s'estan produint o s'estan començant a produir-se els efectes de l'envelliment i de la dependència i estan preocupades. Per tant, el portal s'orienta molt a un perfil concret, que són les persones que cerquen informació per saber quin és el camí que han de transitar.

El principal públic objectiu, per tant, són les dones. Per què?

Doncs perquè, malauradament, encara són les persones que s'ocupen dels seus familiars quan entren en aquests espais de cura. Vuit de cada deu persones que busquen informació sobre dependència són dones, la majoria tenen més de cinquanta anys i són les que, al final, es fan càrrec d'aquestes situacions. Quan comencen a veure que el seu pare o la seva mare comença a descuidar-se coses, comença a patir caigudes o té alguna tema de salut, són les primeres que es mobilitzen.

El portal, a més de recollir recursos, té també un apartat dedicat a les eines de gestió emocional. Per què heu cregut important tenir en compte aquesta perspectiva?

Perquè està amagada. De fet, des de Suara Cooperativa, en el marc d'un dels nostres projectes més grans, el projecte de Transformació de les Cures, incorporem també aquesta perspectiva perquè tenim detectades tres soledats presents en les situacions de dependència.

Tenim detectada la soledat de la persona gran, que és prou coneguda, de fet, se'n parla molt dels efectes de la soledat no desitjada en persones grans. Després, tenim detectada una segona soledat, en la qual estem treballant, que és la soledat de les professionals de les cures a domicili. Aquelles professionals que treballen en un espai privat i, per tant, no queden enxarxades amb altres professionals que els hi puguin donar el suport que necessiten. I el tipus de soledat que encara no coneixíem, que no teníem posada en paraules, és la soledat d'aquesta persona, que té el càrrec de la situació familiar i que comença a buscar.

Com vau detectar aquest tercer tipus de soledat?

Doncs, a través de les nostres companyes professionals que han vist que, si aquestes persones es posen a internet, busquen informació sobre, per exemple, què li passa a la mare, què és la dependència, quins drets tenen les persones dependents, etc., la informació la troben, perquè hi és. Ara, que hi hagi tota la informació no vol dir que entenguem el que està dient aquesta informació.

Per tant, aquí va ser on les nostres companyes que atenen aquestes trucades amb dubtes van detectar que hi havia una gran preocupació, que les persones que truquen no saben a on adreçar-se. Per això, amb la detecció d'aquesta tercera soledat, va ser on vam crear el portal.

Com està configurat el portal i com ha estat el procés de crear-lo?

Doncs, com ja hem mencionat, es tracten dos grans temes. Un és què és la dependència, quins drets tinc, quins deures, què haig de fer, on haig d'anar, què són les ajudes tècniques, etc. que seria tota la part més de processos, d'instruments, de recursos, de serveis, que això està molt clar. I, després, hi ha la part emocional, de dol, de confusió, de pors, de renúncies, tota aquesta part que queda molt més invisibilitzada i sobre la que creiem que també és molt important parlar-ne.

Per tal de crear el portal, una part prèvia molt important va ser el llenguatge. Aquí vam tenir molt de debat perquè les professionals del sector, a vegades, tenim un llenguatge molt tècnic i molt difícil d’entendre per a les persones que no són del nostre sector. Per tant, aquí el que vam intentar, i penso que ho hem aconseguit, és explicar coses complexes amb un llenguatge senzill i entrenador. Al final, volem facilitar les cures i fer-les accessibles i tocar aquells punts clau i aquelles preguntes clau que ens fem les persones quan entrem en aquests processos d'envelliment i de dependència.

Quina resposta heu rebut per part de les usuàries del portal?

Hem tingut una resposta molt positiva. De fet, inclús hem rebut comentaris de persones grans, que potser no estan en processos de dependència, però que són persones grans i que s’han adonat de quantes coses han d’entendre encara per transitar cap a la pròpia bellesa. I ens han dit que, amb el portal, ho han pogut entendre. És a dir, al final el portal està servint també a persones grans que estan plenament en totes les seves capacitats. Aquesta és una part que m'ha agradat molt.

També ens han felicitat molt pel fet de tractar aspectes emocionals. Aquesta és una part molt important i és la part més oculta, perquè a vegades les famílies ho passen com poden. I llavors, poder-ne parlar i que no ens faci por dir que potser ens sentim culpables perquè hem portat la mare a la residència, per exemple, és fonamental.

Afegeix un comentari nou