Un mínor és un itinerari formatiu format per assignatures de diversos plans d'estudis (i per tant de diferents facultats) que giren al voltant d'una temàtica concreta que permet que l'alumnat s'especialitzi en un àmbit específic diferent al del nucli principal del grau.

La Universitat de Lleida (UdL) ha engegat aquest curs el Mínor de Gènere i Dret, amb l'objectiu de "lluitar contra la invisibilitat i crear una cultura de sensibilització envers tota situació discriminatòria, d'assetjament i violència". La Directora del Centre Dolors Piera i la Coordinadora del Mínor, Ana M. Romero, explica quina és la realitat de nombroses dones al seu lloc de treball i la rellevància de la formació en gènere en el nou mercat laboral.

Quines actituds discriminatòries pot haver d'afrontar avui una dona en l'àmbit del treball?

Les dones tenen taxes de desocupació més altes que els homes i la qualitat de la contractació és més precària. Segons les últimes dades de l'Eurostat, la bretxa salarial entre homes i dones a la UE es situa entorn del 16,9% i, a l'Estat espanyol, arriba el 17,8%. El 2014, per exemple, perquè una dona rebés la mateixa retribució que un home havia de treballar de mitjana 60 dies més. A més, encara persisteixen prejudicis sobre la capacitat de treball de la dona i els inconvenients que acompanyen la contractació femenina. Fins i tot la Sra. Mónica Oriol (presidenta del Círculo de Empresarios), va dir públicament el 2014 que la contractació d'una dona a partir dels 25 anys era un inconvenient pels drets lligats a la maternitat i cura de fills o filles.

També hi ha presents conductes discriminatòries a l'hora de fixar la indumentària de treball. L'any 2011, el Tribunal Suprem va declarar que l'exigència a les infermeres d'un hospital de portar faldilla, mitges, còfia al cap i davantal suposava una vulneració del principi d'igualtat per raó de sexe. Malauradament, les conductes les conductes d'assetjament sexual i assetjament per raó de sexe al treball no són extranyes...

Paral·lelament, en l'àmbit familiar, existeix encara l'assignació "natural" de les responsabilitats domèstiques, cosa que perjudica la carrera professional professional de les dones. Tot i que les polítiques europees sobre igualtat es guien per la idea de la coresponsabilitat i que els drets sobre conciliació de la vida personal, familiar i laboral tendeixen a ser neutres, les dones segueixen tenint dobles i triples jornades de treball. Per tant, tot i els avanços, encara existeixen molts aspectes on la lluita contra la discriminació laboral entre homes i dones es fa imprescindible.

Quina repercussió pot tenir la formació en gènere d'estudiants universitaris i universitàries en els futurs llocs de treball?

La formació en gènere i l'àmbit laboral es retroalimenten. És una relació bidireccional. Cada vegada hi ha més demanda de professionals especialistes en gènere perquè la promoció de la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes és cada vegada més un objectiu prioritari d'organismes internacionals. La necessitat de tenir professionals en el tractament de les desigualtats obliga a tenir una formació especialitzada en estudis feministes i de gènere que cobreixi àmbits diversos com l'educatiu, el sanitari, el jurídic, l'econòmic, el científic, l'artístic o el social. Aquesta relació formació-àmbit laboral reverteix en la sensibilització de la societat, ja que es fomenta una cultura pro-igualtat que provoca que sigui la pròpia societat qui demani l'existència d'eines per pal·liar les desigualtats i discriminacions per raó de sexe.

Anna M. Romero: "Que els nois i els homes se sentin convidats a participar de la formació en gènere és una assignatura pendent"

En quines altres direccions caldria intervenir per avançar en una societat més igualitària en termes de gènere?

La desigualtat, desgraciadament, és present en tots els àmbits de la societat... Per això és fonamental treballar d'una manera transversal, tal com l'any 1995 la Plataforma de Beijing exigia als governs i altres actors quan deia que havien de "promocionar una política activa i visible del mainstreaming (transversalitat) de gènere, en totes les polítiques i programes, perquè, abans que es prenguin les decisions, es realitzi una anàlisi dels efectes produïts en dones i homes, respectivament". Suposa situar el gènere en el centre de totes les esferes de la societat i que impregnin totes les polítiques que es dissenyin i s'implementin. Evidentment, l'escola i la universitat, amb els mitjans de comunicació, juguen un paper cabdal per superar les desigualtats i tenir una societat igualitària. Des de l'àmbit educatiu hem de treballar sense limitar les expectatives i el desenvolupament dels nens i nenes, i des dels mitjans s'han d'afavorir discursos i representacions que sigui respectuoses i trenquin els estereotips.

S'està produint un canvi? Avancem cap a la igualtat d'oportunitats i tracte?

S'han produït canvis que ens han permès avançar, sobretot en matèria legislativa. Ara bé, en la situació de crisi econòmica i social que vivim, la igualtat de gènere no es troba entre les prioritats. I malgrat que el marc normatiu legal, els àmbits àmbit europeu, estatal i autonòmic han donat una empenta cap a un canvi legislatiu, encara s'ha de traduir, en la pràctica quotidiana, en una igualtat efectiva i real. Es parla del "miratge de la igualtat". Homes i dones, especialment joves, tenen la creença que ambdós sexes viuen en igualtat, que la situació actual és justa i igualitària, però és fals.

Quants homes s'han inscrit al Mínor de Gènere i Dret?

Al Mínor s'hi han matriculat 42 noies i 17 nois. Les dades posen de manifest que s'entén que estudiar o participar en activitats en matèria d'igualtat de gènere és una "cosa de dones". Que els nois i els homes se sentin convidats a participar de la formació en gènere és una assignatura pendent. Hem de desmuntar la creença que treballar o estudiar en l'àmbit de la igualtat de gènere és només una qüestió que afecta les dones i difondre que és un àmbit que afecta tant homes com dones, perquè beneficia a tothom, homes i dones.