Barcelona posa sostre als sense llar

El 2010 es va celebrar l’Any Europeu de la lluita contra la pobresa i exclusió social, amb el compromís que la UE treballi fort perquè abans del 2015 deixi d’haver-hi persones sense llar. I a Barcelona s’hi està treballant. Arrels Fundació i l’Ajuntament de Barcelona han signat un acord per oferir més places d’allotjament a les persones que viuen al carrer. Amb aquest acord, l’ajuntament contracte 25 de les places de la nova Llar Pere Barnés, dins del programa impulsat per la Xarxa d’Atenció a les Persones sense Llar.

La Llar Pere Barnés, que té un total de 34 places, s’adreça principalment a persones d’edat avançada i les que porten més temps al carrer, cosa que sovint comporta malalties orgàniques, o noeurològiques, com trastorns mentals.  A la llar se les ajuda a millorar l’autoestima, tot i treballant en la incorporació d’hàbits saludables d’higiene, d’alimentació, de convivència i de relacions per tal d’assolir una rehabilitació personal i social el més plena possible.

Des que l’any 1987 va néixer l’entitat  Arrels Fundació ha atès més de 7.500 persones de Barcelona que es trobaven al carrer en situacions extremes.

Actualment un equip de 53 professionals, 250 voluntaris i més de 3.800 socis treballen en diferents programes per evitar l’exclusió social de les persones sense llar.

Ramon Noró, portaveu de la Fundació Arrels, prefereix parlar de persones sense llar, que de sense sostre, perquè una persona sense sostre potser algú amb afectes, i emocionalment i anímica forta; en canvi un sense llar significa una manca d’entorn social, de família, i encara preferim parla de “persones en una situació difícil”

Al web d’Arrels, es pot entrar a la Llar Pere Barnés i accedir a diversos blogs d’alguns usuaris de la llar. Gracies a Arrels alguns d’ells han pogut sortir-se’n. Com diu Miquel: “No puedes huir de la calle aunque no estén clavados y fijos ni tus manos ni tus pies. No se puede salir” És fàcil arribar al carrer, perdre la feina, la família i caure en un espiral que finalment et porta a una situació marginal, d’exclusió, al carrer, sense sostre. Per remuntar, per sortir-se'n,  molts cops un de sol no pot.