Beatriu Guarro: "Dir que una persona és il·legal no és correcte, les persones no som mercaderies"

FCVS
Beatriu Guarro en una manifestació a favor de l'acollida de persones refugiades.
Beatriu Guarro en una manifestació a favor de l'acollida de persones refugiades.
Portada de la 'Guia de llenguatge inclusiu'.
Portada de la 'Guia de llenguatge inclusiu'.
Beatriu Guarro, presidenta de SOS Racisme.
Beatriu Guarro, presidenta de SOS Racisme.
Els mitjans sovint destaquen la nacionalitat d'una persona quan es troba en una situació de conflicte.
Els mitjans sovint destaquen la nacionalitat d'una persona quan es troba en una situació de conflicte.
Un dels consells és fer servir l'expressió 'poble gitano' en comptes de 'clan gitano'.
Un dels consells és fer servir l'expressió 'poble gitano' en comptes de 'clan gitano'.
Logo de SOS Racisme.
Logo de SOS Racisme.

Beatriu Guarro: "Dir que una persona és il·legal no és correcte, les persones no som mercaderies"

FCVS

Resum: 

La presidenta de SOS Racisme explica com evitar fer un ús discriminatori i xenòfob del llenguatge i dóna consells i exemples per aconseguir que sigui inclusiu.

"Detenen dos senegalesos i un gambià sospitosos de saquejar cases a Llançà". Així titulava un mitjà català de referència per referir-se a un robatori domèstic. El fet de destacar la nacionalitat d’una persona en casos de conflicte és un dels aspectes que ha criticat Beatriu Guarro. La presidenta de SOS Racisme, experta en llenguatge inclusiu, assenyala la responsabilitat dels mitjans per transmetre valors en la manera com expliquen la realitat i es refereixen a determinats col·lectius.

Guarro, que va participar conjuntament amb altres personalitats a la ‘Guia del llenguatge inclusiu’ elaborada per la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual, ha compartit en una entrevista alguns consells per aconseguir un llenguatge integrador i evitar el racisme i la xenofòbia en les expressions del dia a dia. Així doncs, en aquesta entrevista comparteix recursos i mecanismes lingüístics per construir una societat més inclusiva.

La vostra entitat té una llarga trajectòria en combatre la discriminació i la xenofòbia en el llenguatge.

Nosaltres hem treballat molt aquest tema internament perquè considerem que el llenguatge conforma la realitat. En general hem de vigilar molt quan ens referim a determinats col·lectius. La forma en com ens referim fa que el que diem s’interpreti d’una manera o d’una altra. Si volem una societat que sigui inclusiva, hem d’utilitzar un llenguatge inclusiu.

Com es manifesta la discriminació en el llenguatge envers les persones migrades o de procedència diversa?

Tenim diferents recursos o mecanismes lingüístics on podem veure discriminació amb el llenguatge. En primer lloc existeix la generalització, és a dir, quan parlem de col·lectius determinats. Per exemple, acostumem a dir que un col·lectiu com els paquistanesos tenen unes característiques determinades. El que estem fent aquí és anul·lar les individualitats i per tant això ens impedeix analitzar realment com són les persones que formen part d’aquest col·lectiu.

Quins exemples més tenim?

En els mitjans de comunicació és molt freqüent esmentar la nacionalitat d’una persona quan es tracta d’un fet delictiu si aquesta ha nascut fora del país. Me’n recordo d’una notícia que deia "Dos senegalesos i un gambià acusats d’un robatori...". Quan l’analitzo penso...: "No té sentit!". I si ho canviem per aragonesos i extremenys? O per terrassencs i sabadellencs? Això fa veure que els tractem de manera diferent.

És com crear una barrera en certa manera.

Sí, existeix la contraposició nosaltres/ells. Nosaltres seríem les persones nascudes aquí i ells són els que han nascut fora, incloent-hi els fills i els néts. Aquest ús del llenguatge dificulta la construcció d’una societat inclusiva amb els mateixos drets.

Com s’ha de combatre la discriminació i el racisme en el llenguatge?

Primer de tot s’ha d’escoltar les diferents veus, i això no s’està fent. Quan hi ha una situació conflictiva que té a veure amb persones d’orígens diversos, es parla molt de la situació però es compta poc amb l’opinió de la persona que forma part del conflicte. A l’atemptat de les Rambles, per exemple, es va convidar a col·lectius de tradició musulmana a mitjans, però després els mitjans se n’obliden.

I això afecta els diferents col·lectius.

Sempre els consultem per saber com volen que ens referim a ells. Per què diem que una persona és "de color"? De vegades hem de dir que la persona és negra. Sovint en algunes notícies no cal indicar el color de la persona, però si aquesta ha sigut víctima de racisme, ho hem d’identificar dient que és negra. No és pejoratiu parlar del color de la pell d’una persona, i sembla que l’expressió ‘una persona de color’ sigui un eufemisme pejoratiu.

Amb quins col·lectius heu parlat?

Vam comptar en un estudi amb la col·laboració del col·lectiu gitano. Ens van dir que no els hi agrada que diguem "clans gitanos" i ens van recomanar que ens referíssim a ells com "famílies gitanes" o "poble gitano" per destacar la idea de la germanor que els hi és característica. És important sempre adreçar-se als col·lectius per saber la seva opinió.

A la ‘Guia de llenguatge inclusiu’ de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual, en la qual vas participar, recomaneu fer servir una sèrie d’expressions per canviar el discurs dels mitjans. Com es pot aconseguir que aquest nou vocabulari aparegui a la premsa, les ràdios, les TVs...?

A la guia vam fer un seguit de recomanacions i algunes coses ja han canviat. Fa anys es parlava de persones il·legals, i hem insistit molt amb què les persones no són il·legals, perquè no són mercaderies, són éssers humans. Ara s’ha canviat l’expressió "il·legal" per "irregular", però tot i això, les persones no són irregulars, sinó la situació amb què es troben. Entenc que els periodistes tenen un ritme de treball ràpid i de vegades no s’hi fixen, i tot i que hi ha hagut una petita millora, encara queda molta feina per fer.

Hi ha un ús racista també del llenguatge en àmbits com el comerç, les Administracions públiques...?

Sí, perquè els mitjans tenen una gran influència i aprenem moltes coses d’ells. La realitat tal com ens arriba des dels mitjans, la interpretem i l’assumim com a nostra, reproduint-la a la resta d’àmbits. Pel que fa a l’Administració, són una mica més curosos en general, però també cometen errors, tot i que no de manera tan generalitzada com a la vida quotidiana.

I des del Tercer Sector, què n’hem d’aprendre?

El Tercer Sector acostuma a tenir un major interès a evitar aquest tipus de discriminació en general, però aquesta arriba a tots els àmbits. Fins i tot a SOS Racisme hem d’estar sempre alerta en com diem les coses, de vegades per ignorància ens trobem utilitzant expressions i després ens adonem que no les hauríem d’utilitzar.

Per últim, consells per evitar fer servir expressions com ‘treballar com un negre’ o ‘treball de xinos’?

Si jo dic que "ho veig negre", no passa res, perquè aquest negre el relaciono amb la foscor, i no amb el color de la pell de cadascú. Quan parlem de treballar com un negre, ens referim a un col·lectiu que durant molts anys ha estat esclau i això recorda el seu passat esclavista. Si no tens la intenció de discriminar a ningú, pregunta’t si és la forma que has de fer servir. De mica en mica aniràs trobant el llenguatge inclusiu. I pel que fa als mitjans, cal no només referir-nos als col·lectius d’altres països per qüestions folklòriques, com per exemple quan arriba el Ramadà, sinó també la resta de l’any per explicar coses positives i constructives.

Afegeix un comentari nou
0