Beatríz Mena: “Entre un 3 i un 7% de la població infantil a Espanya pateix TDAH”

Beatríz Mena Pujol és la directora general de la Fundació Adana, una organització que va néixer l’any 1997 sota el convenciment que totes les persones tenen potencial, amb diferents aptituds, habilitats, capacitats i sensibilitats.

Què és el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat?

És un trastorn del neurodesenvolupament de caràcter neurobiològic originat en la infància i que afecta al llarg de la vida. Es caracteritza per la presència de tres símptomes típics: dèficit d’atenció, impulsivitat i hiperactivitat motora i/o vocal. Entre un 3 i un 7% de la població infantil a Espanya pateix aquest trastorn.

S’identificarà com un trastorn quan aquests símptomes o els comportaments que se’n derivin s’observin amb molta més freqüència i intensitat que en els nens, nenes i adolescents d’igual edat i que interfereixin en la vida quotidiana.  S’ha de tenir en compte que no tots els nens amb aquest trastorn manifesten els mateixos símptomes i amb la mateixa intensitat, hi ha una gran variabilitat en la forma en què es presenta el trastorn.

Què suposa per a una família tenir un infant amb aquest trastorn?

La variabilitat dels símptomes del TDAH, la seva presentació i el moment de la seva aparició determinarà en gran manera l’accés al diagnòstic i l’ajuda requerida per part dels pares i mares. Així, per exemple, un nen o una nena amb presentació del tipus hiperactiu impulsiu o combinat, probablement farà saltar la veu d'alarma. A casa mostrarà una conducta inquieta, li costarà obeir o es barallarà amb els seus germans. A l'escola, interromprà les classes, s'aixecarà molt sovint del seient o parlarà en excés. Tot això porta les famílies a venir abans a la fundació.

En canvi, en el cas del nen amb carències d’atenció, això es pot demorar més, ja que no és freqüent que les dificultats es facin evidents fins a ja entrada l'edat escolar, on les exigències acadèmiques augmenten i apareixen dificultats per seguir les classes, mantenir els materials ordenats, planificar les seves tasques o lliurar els seus deures a temps.

Quins suggeriments podeu donar a les famílies?

Crec que és molt important que busquin ajuda amb professionals o a les associacions de pares i mares especialitzades. N'hi ha per tot el territori espanyol, que els poden orientar en aquest aspecte. Després de vint-i-cinc anys d'experiència a la fundació hem comprovat que és crucial  intervenir com abans millor, ja que a la majoria dels casos no millora, sinó que empitjora. Detectar i posteriorment diagnosticar és un pas fonamental per començar a posar solucions.

En el cas del TDAH, el tractament és principalment multimodal: inclourà intervencions educatives, es treballaran les estratègies que hauran d'aprendre pares i mestres i les intervencions psicològiques o psicopedagògiques necessàries per ajudar al nen o jove amb les dificultats socioemocionals i acadèmiques. És molt rellevant que els pares i mestres comprenguin que formen part d'aquest tractament i que després de rebre una formació de la mà d'un professional es converteixin en els millors coterapeutes per als seus fills o alumnes.

I a l’equip docent d’aquests infants?

Són molts els estudis que indiquen que els nens i les nenes amb TDAH presenten pitjor rendiment acadèmic, més repeticions de curs i presenten major taxa d'abandonament dels estudis que els que no tenen el trastorn. Els professionals de l'educació constitueixen una de les figures clau en la detecció del trastorn. A les aules, el professorat disposa d'un marc privilegiat per detectar i identificar aquells alumnes que podrien presentar un TDAH.

Un cop els i les docents coneixen l’existència del TDAH del seu alumnat cal que posin en pràctica estratègies i propostes d'intervenció per a les dificultats d'aprenentatge i els problemes de comportament que presenten. Els programes de formació per als docents haurien d'incloure informació general sobre el trastorn, tècniques de modificació de conducta, tècniques cognitives i estratègies educatives.

La detección e intervención temprana es fundamental en el TDAH, TEA y otros Trastornos del Neurodesarrollo por eso en Fundación Adana ofrecemos:https://t.co/ClW6hcb5H5#Adana #Psicologia #Pedagogia #Educación #TDAH #Autismo #Neurodiversidad pic.twitter.com/HGol5qg6Il

— Fundación Adana (@fundacionadana) April 13, 2022

Com es veu afectada la vida laboral de les persones adultes amb TDAH? I la seva vida familiar i social?

Durant molts anys s’ha considerat que el TDAH és un trastorn exclusivament de la infància i de l’adolescència, encara que la realitat no és aquesta. Els símptomes i l’impacte del TDAH en la majoria dels casos es mantenen en l’edat adulta, i en el cas de les dones, el diagnòstic de moltes d’elles sol establir-se en aquesta edat. Els símptomes de les persones adultes amb TDAH solen ser diferents dels infants.

La hiperactivitat es fa menys visible i es transforma en una inquietud més interna i en una recerca d’activitat o emoció constant. Els problemes d’atenció són probablement els que més persisteixen; comporta dificultats per gestionar el seu temps o ser organitzats i consistents. Els símptomes impulsius es mantenen en la majoria dels casos, el que suposa problemes en la vida familiar, social o laboral. S’observa una major freqüència de canvis laborals precipitats i constants, ruptures sentimentals o conductes de risc, entre altres situacions.

Què ha suposat la pandèmia per a les persones amb TDAH?

Actualment, ja disposem de força estudis que demostren com el tancament de les escoles i instituts, i la suspensió de l'activitat presencial, ha tingut repercussions molt negatives sobre el benestar i la salut mental dels estudiants i de les famílies, augmentant les emocions negatives i els símptomes d'aïllament, ansietat i depressió.

Les classes en línia, els va portar a un rendiment acadèmic pitjor i a un augment de l'abandonament escolar, ja que per a aquests estudiants és un format poc adequat perquè els exigeix més disciplina, concentració i motivació, cosa que per a ells és difícil. També es va produir un major aïllament social, que pot ser especialment greu per a aquests nens o joves amb TDAH que sovint tenen pocs amics íntims.

De quina manera ajuda la fundació?

A la Fundació Adana tenim una visió holística dels trastorns del neurodesenvolupament i de la conducta que permet oferir un acompanyament integral de la persona afectada i de tot el seu entorn. A la fundació atenem nens i nenes, adolescents i adults perquè millorin la seva adaptació i qualitat de vida.

La nostra fundació garanteix l’atenció a totes les persones amb TDAH, TEA (Trastorns de l’Espectre Autista) o altres trastorns del neurodesenvolupament, de l’aprenentatge o de la conducta. No obstant això, no totes les famílies poden assumir-ho econòmicament. És per aquest motiu pel qual l’obra social de la fundació es converteix en un mecanisme d’atenció a les persones que es troben en una situació econòmica precària i que requereixen els serveis de la fundació.

Quins reptes teniu com a organització?

Amb la pandèmia i l'enorme crisi econòmica, social i psicològica hem decidit reforçar la nostra obra social aconseguint augmentar el nombre de beneficiaris, oferint un major nombre de tractaments a infants, joves o adults que per la seva situació socioeconòmica particular no poden finançar-ho, impulsant el projecte d'emergència psicològica.

És per aquest motiu que organitzem diversos actes benèfics sota el lema 'Cap infant sense tractament' per tal de recaptar fons per oferir beques, subvencionar alguns dels nostres projectes i activitats o per poder oferir sense cap cost el projecte de l'educador itinerant a les escoles que sol·liciten ajuda. El programa de l'educador itinerant és un programa gratuït de suport i orientació al professorat d'educació infantil, primària i secundària, que té com a objectiu brindar estratègies útils per al maneig de l'alumne amb comportament difícil a l'escola.