Càritas reitera que les prestacions d'ingressos mínims no trenquen el cercle de la pobresa

Prestacions com l'Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), pensades perquè cap llar hagi de viure per sota del llindar de la pobresa, no aconsegueixen treure de la pobresa les famílies que les cobren. I en molts casos, famílies que tenen dret a cobrar-les, ni tan sols les coneixen. Aquestes són algunes de les conclusions d'un informe elaborat per Càritas Barcelona.

L'informe, que es titula 'Una ajuda que no arriba. Limitacions i reptes en el disseny i implementació de les prestacions de garantia d'ingressos mínims', té l'objectiu d'aplegar les limitacions del sistema de prestacions. "La majoria de persones que venen a Càritas desconeixen que tenen dret a accedir a l'IMV o la RGC i necessiten assessorament per tramitar-les", resumeix la responsable de l'Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona, Miriam Feu.

El fet que acostumin a ser persones que no estan familiaritzades amb la gestió telemàtica, la complexitat a l'hora de demanar-les i el llarg temps d'espera de resposta de l'administració arriben a generar situacions d'angoixa i frustració, reconeix Feu.

A més, en el moment que se superen els obstacles i s'arriba a cobrar, hi afegeix Feu, "la quantia és totalment insuficient". "Les prestacions tenen una capacitat molt limitada per treure de la pobresa i l'exclusió. Sovint, no permeten cobrir les necessitats bàsiques. En el cas de Barcelona, difícilment serveixen per pagar el lloguer", subratlla en la mateixa línia el director de Càritas Barcelona, Eduard Sala.

Vist tot plegat, Càritas demana harmonitzar l'IMV i la RGC, que es delegui la gestió a la Generalitat i que es pugui fer en una finestreta única. També sol·licita que les prestacions arribin a tothom que les necessita, que se n'augmenti la quantia, que hi hagi un incentiu al treball i el mecanisme de reincorporació automàtic, així com nous complements en funció del cost de vida d'on es viu.

Coincidint amb la presentació de l'informe, Càritas Barcelona ha explicat que ha augmentat un 21% el nombre de llars ateses en comparació amb el 2022. Set de cada deu famílies no tenen un habitatge digne. "Viuen en condicions que fan pràcticament impossible sortir de la situació de pobresa", alerta Sala. Càritas Barcelona va atendre el 2022 més de 35.000 persones, un 28% més que el 2021. Els eterns problemes de l’accés a un habitatge i a una feina digna s’agreugen. Just fa un any, va advertir que moltes famílies havien de retallar la compra d’aliments.

La quantia de la RGC està entre els 700 i els 1.300, i la de l'IMV, entre 560 i 1.400. Càritas Barcelona ha acompanyat més de cinc-centes persones, en tres anys, a optar a aquestes prestacions. Només el 20,8% de les peticions van ser acceptades.