Carol Roura: “Si seguim repartint menjar ens enfrontem a una multa de 6.000 €”

Suport Associatiu
Autor/a: 
Dani Gallart
Carol Roura és la coordinadora del grup de divendres. Font: Carol Roura. Font: Font: Carol Roura.
Carol Roura és la coordinadora del grup de divendres pel repartiment d'àpats. Font: Carol Roura.
En total són 5 entitats i un equip de 200 voluntaris que s'encarregan de repartir els àpats. Font: Amásdes. Font: Font: Amásdes.
En total són 5 entitats i un equip de 200 persones voluntàries que s'encarreguen de repartir els àpats. Font: Amásdes.
Actualment hi ha 956 persones dormint al carrer i 2.099 s’allotgen en equipaments. Font: Am Font: Font: Amásdes.
Actualment hi ha 956 persones dormint al carrer i 2.099 s’allotgen en equipaments. Font: Amásdes.

Carol Roura: “Si seguim repartint menjar ens enfrontem a una multa de 6.000 €”

Autor/a: 
Dani Gallart
Suport Associatiu

Resum: 

El passat 13 d’abril, la Guàrdia Urbana va suspendre el repartiment d’àpats al carrer per a persones en situació de vulnerabilitat al barri de Fort Pienc, a Barcelona.

Amásdes és una associació sense ànim de lucre que treballa perquè les persones que viuen al carrer no es trobin en risc d’exclusió social.

“Portem 6 anys donant de menjar a més de 100 persones cada nit i ara aquesta gent es quedarà sense sopar”, explica Carol Roura, secretaria de la junta directiva d’Amásdes i coordinadora del grup dels divendres.

De dilluns a diumenge les entitats Amásdes, Terike, Sai Amor, Silo i Casa Solidària s’alternen per repartir sopars al carrer. Amásdes ofereix el servei de dimecres i divendres a la parròquia de Sant Fèlix l’Africà, mentre que dissabte i diumenge ho feia prop de l’Estació del Nord, al carrer Alí Bei.

“Entre les 5 entitats comptem amb 200 voluntaris que donen àpats 365 dies l’any, plogui o nevi, sigui festa o cap de setmana. La majoria de gent que atenem són persones sense sostre, estrangers sense documentar i exmenes. Ens fem càrrec d’un servei que hauria de cobrir l’Ajuntament i enlloc de donar-nos suport ens prohibeixen l’activitat”, assegura Roura.

Des del 13 d’abril, les entitats s’enfronten a una multa de 6.000 € per cada dia que els trobin al carrer repartint àpats. “Hem hagut de cessar l’activitat, ja que cap de les entitats podria assumir una multa d’aquestes característiques”, afegeix Roura.

Des d’un inici, la prohibició només afectava a les reparticions al carrer, però per les queixes del veïnat, a partir del 31 de maig tampoc es podran fer a la parròquia. Així, es cessarà totalment el repartiment d’àpats.

Segons dades municipals, l’any passat l’Ajuntament va repartir 1.913.706 àpats, atenent 132.176 persones, amb una despesa de 43.024.800’25 euros. Tot i així, les entitats asseguren que hi ha barris on no es cobreixen aquestes necessitats.

“L’Ajuntament diu que hi ha menjadors socials perquè sopi la gent en situació de vulnerabilitat, però no cobreix tothom, ja que al districte de Sant Martí no existeix cap menjador d’aquestes característiques”, assegura Roura.

Segons l’últim recompte de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, actualment hi ha 956 persones dormint al carrer i 2.099 s’allotgen en equipaments.

Una decisió marcada per les eleccions

Des del passat 13 d’abril, els repartiments d’àpats al carrer han cessat, arran de les queixes de la comunitat veïnal al barri de Fort Pienc, ja que afirmen que des que es dona aquest servei ha augmentat la brutícia, la delinqüència i els robatoris al barri.

Roura assegura que tots els veïns que han parlat amb les entitats sempre "han donat l’enhorabona" per la tasca que fan. "Mai hem rebut cap queixa directament”.

Tot i que el motiu que s’ha donat de l’aturada del servei, tant al carrer com a la parròquia, han estat les queixes del veïnat, des de les entitats creuen que darrere hi ha un motiu electoral. “Ara que s’apropen les eleccions volen ‘netejar’ els carrers, però no han d’oblidar que el vot de les persones que viuen al carrer també compta”, remarca Roura.

Després de l’obligació d'aturar el repartiment, les entitats s’han reunit amb l’Ajuntament, que els ha ofert fer una proposta de projecte, amb l’objectiu de tornar a engegar la iniciativa. Des de les entitats es demana un espai on es pugui cobrir un servei que porten fent anys, dia rere dia.

Roura recorda que “l’Ajuntament és qui ha de dedicar-hi més recursos i ha d'adaptar els equipaments als usuaris i no al revés. Si cobrim una necessitat a la qual no arriben, com a mínim hauríem de rebre el seu suport enlloc de fer-nos sentir que els hi fem nosa”.

Afegeix un comentari nou