Cinema inclusiu: del guió a les sales de projecció

Suport Associatiu
Autor/a: 
Dani Gallart
Amb l'arribada de plataformes VOD com Netflix o HBO el panorama audiovisual ha canviat radicalment. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Amb l'arribada de plataformes VOD com Netflix o HBO el panorama audiovisual ha canviat radicalment. Font: Unsplash.
Tot i que sigui més cara, actualment és més fàcil produir una peli comercial que una més petita amb temàtica social. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Tot i que sigui més cara, actualment és més fàcil produir una peli comercial que una pel·lícula amb temàtica social. Font: Unsplash.
Poc a poc, el cinema inclusiu i de transformació s'està normalitzant. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Poc a poc, el cinema inclusiu i de transformació s'està normalitzant. Font: Unsplash.
Els cineclubs donen a conèixer un cinema més compromés i reivindicatiu. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Els cineclubs donen a conèixer un cinema més compromés i reivindicatiu. Font: Unsplash.

Cinema inclusiu: del guió a les sales de projecció

Autor/a: 
Dani Gallart
Suport Associatiu

Resum: 

Associacions de guionistes, productors i sales de cinema expliquen quin lloc ocupa el cinema transformador actualment i quines són les claus per donar visibilitat al cinema inclusiu.

El cinema social i transformador té el seu espai en el món audiovisual, i no té perquè ser minoritari, independent o d’autor. Aquest any, Isabel Coixet estrenarà a Netflix ‘Elisa y Marcela’ una pel·lícula sobre les primeres noies que es van casar a principis dels segle XX a Galícia.

A la darrera edició dels Goya, ‘Carmen y Lola’ mostrava l’amor que senten dues noies entre elles en un món gitano que no les comprèn i ‘Entre dos aguas’ feia un retrat de la societat gitana de San Fernando, Cadis, a través de la història de dos germans que es retroben després de molt temps sense veure’s. Però sens dubte, hi ha una història que ha superat totes les expectatives.

Campeones’ ha estat la gran sorpresa d’aquest any. Des de ser la comèdia més taquillera, fins guanyar el Goya a millor pel·lícula, sense oblidar-nos del discurs que va pronunciar Jesús Vidal després de guanyar el premi a millor actor revelació, recordant la importància de la inclusió al cinema.

Però abans d’arribar a rebre el caliu del públic i els innumerables premis, com moltes altres produccions, es va enfrontar a l’odissea de convertir una idea transformadora o inclusiva en realitat. ‘Intocable’, ‘Wonder’ o ‘El truco del manco’ ja ho havien aconseguit abans, però hi ha moltes pel·lícules que s'han quedat pel camí, o simplement no han tingut la visibilitat necessària per aconseguir la veritable transformació social.

Associacions de guionistes, productors i sales de cinema repassen l’actualitat del cinema transformador actual i les claus per visibilitzar el cinema inclusiu.

La llavor del cinema: el guió

Qualsevol pel·lícula neix d’una idea o una història, i aquesta es plasma en el guió. Segons Marçal Cebrián, vocal de Guionistes Associats de Catalunya (GAC), hi ha dos tipus de guions: “els que no tenen res a veure amb el que passa a la societat i estan vinculats a un cinema més comercial i després hi ha una part més minoritària que busca abordar temes més socials o donar visibilitat a diferents col·lectius”.

En el món del guió, en temps de censura i una llibertat d’expressió limitada, s’ha utilitzat el subtext com a eina per reivindicar injustícies i provocar un canvi social, l’enginy contra l’opressió. Però a dia d’avui, aquesta llibertat ja no està tan condicionada com abans, les històries han evolucionat i els guions també.

Segons Cebrián “abans era més evident la necessitat d’una transformació social. A l’època de la censura, els creadors tenien més present aquesta necessitat. Ara els guionistes aborden temes més universals i que puguin tenir una acceptació més generalista, no són projectes tan concrets ubicats en una situació de problemàtica social”.

Però el cinema no només ajuda a la reflexió i crítica d’una societat que necessita un gran canvi, sinó que pot fer realitat aquest canvi.

El vocal del GAC exposa el cas de ‘Rosetta’ una pel·lícula belga del 1999 que mostra la història d’una jove de 17 anys que viu en una caravana amb la seva mare alcohòlica i l’únic que desitja és trobar una feina digne. Gràcies a aquesta pel·lícula, el govern belga va crear la llei ‘Rosetta’ que ajuda als adolescents que es troben en situacions precàries com la protagonista del llargmetratge.

Com diu Cebrián, “actualment no és fàcil que et produeixin un guió inclusiu o transformador, com tampoc ho és que et produeixin qualsevol altre tipus de guió”.

Com convertir el guió en pel·lícula: producció i finançament

El cinema català i espanyol està patint una crisi. La principal causa és una falta de subvencions econòmiques i recursos destinats al setè art. Moltes productores han de tancar i el volum de pel·lícules produïdes es veu reduït substancialment.

El cinema transformador i inclusiu es troba en la mateixa situació. Norbert Llaras, membre de la junta directiva de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), assegura que “la dificultat de produir sempre hi és, a vegades no per ser una pel·lícula més petita vol dir que sigui més fàcil. Des de productores independents és dificultós, tenen menys accés als finançaments”.

Llaras exposa que “aquestes pel·lícules s’han de finançar mitjançant fundacions privades o per ajudes al desenvolupament com la de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) o el programa MEDIA. Tot i així, ara per ara, no existeix cap subvenció concreta pel cinema transformador o inclusiu”.

Existeixen ajudes que fomenten un cinema d’autor o la figura de la dona en el guió i la direcció. Però quant a persones amb discapacitats encara no s’ha estipulat res. Llaras assegura que “tot es plantejar-ho. Potser en un futur, es podrien arribar a definir uns nous ítems que fomentin la inclusió als equips artístics i de producció d’una pel·lícula”.

Llaras remarca que per fomentar aquest tipus de cinema “fa falta més cultura i que l’educació i l’ensenyament siguin la base. Educar a través de l’empatia i la diversitat, acceptant les diferències”.

Cineclubs per a la transformació social

Les multisales i els grans cinemes també exhibeixen temàtiques inclusives i que promouen un canvi social, però no sempre és així. En canvi, hi ha una via d’exhibició molt més propera al públic que dona a conèixer un cinema més compromès i reivindicatiu, com és el cas dels cineclubs.

Un cineclub, com associació, té la tendència natural a treballar en col·laboració amb altres associacions i és probable que aquest treball conjunt porti a obrir un debat al voltant de diversos temes socials.

A Manresa, associacions, institucions i el mateix Ajuntament col·laboren amb el cineclub per oferir un cinema de transformació. El Cineclub de Manresa té cicles com ‘sóc com sóc’ que inclou pel·lícules amb temàtica LGTBI o el dia de la dona i la Fira Ecoviure com a reivindicació mediambiental.

Altres cineclubs com els Amics del Cinema de la Vall de Ribes compta amb iniciatives per portar el cinema a les escoles. Com assegura Joaquim Roqué, president del Cineclub, “el jovent d’avui en dia consumeix molts continguts, però en unes condicions que no són les adequades. No és el mateix veure una pel·lícula a un mòbil que a una sala de cinema”.

El Cineclub Vic afirma que avui en dia és molt més fàcil exhibir pel·lícules comercials al més pur estil de Hollywood. Assegura que també es consumeixen pel·lícules més transformadores, però no són prioritàries.

Aquest cineclub té una ferma col·laboració amb altres entitats que lluiten per defensar les seves batalles per la inclusió, la igualtat i la crítica. Sergi Calle, membre de la junta, explica que "el cinema els ofereix una via per mostrar de forma atractiva i ràpida, una sèrie d’elements, que acompanyats d’una xerrada posterior, un cinefòrum o un debat, poden aprofundir realment en aquests temes".

Afegeix un comentari nou