Aura Roig: “No hi haurà futur feminista sense acabar amb la guerra contra les drogues”
Comparteix
Metzineres desplega un model feminista interseccional de reducció de danys amb més de 700 participants. Parlem amb la seva directora fundadora sobre drets, estigma, 8M i ODS.
Aura Roig Forteza és directora fundadora de Metzineres, un projecte comunitari que treballa amb dones i persones de gènere expansiu que usen drogues i que viuen situacions de violència i exclusió. L’entitat desplega un model d’abordatge feminista interseccional i de reducció de danys d’espectre complet, combinant evidència científica i coneixement situat de les participants.
En el marc del 8M, Roig reflexiona sobre la guerra contra les drogues, la criminalització, els reptes institucionals i la necessitat d’un feminisme interseccional i antiprohibicionista que no deixi ningú enrere.
Quin és el model d'intervenció de Metzineres i quins principis el sustenten?
Metzineres és un model d’abordatge feminista interseccional que desplega entorns d’aixopluc des de i per dones i persones de gènere expansiu que usen drogues i que sobreviuen a múltiples situacions de violència i vulnerabilitat. No intervenim “sobre” les dones, intervenim amb elles i des d’elles. El nostre model parteix del reconeixement de les participants com a subjectes polítiques, amb drets, sabers i capacitat d’agència. Actualment som més de 700 les que ens acompanyem des d’una reducció de danys d’espectre complet amb perspectiva de gènere.
Entenem la reducció de danys com una pràctica feminista i comunitària que no es limita al consum de substàncies, sinó que aborda les violències estructurals que travessen les nostres vides. El suport mutu i la comunitat són el motor real de canvi. L’antiprohibicionisme i la lluita contra l’estigma formen part del nostre ADN polític. Defensem l’autonomia i la sobirania sobre el propi cos i la pròpia vida. Tot això es fonamenta en l’evidència científica i en el coneixement situat de les participants.
Quines vulneracions de drets afecten especialment les dones amb qui treballeu?
Les dones amb qui treballem pateixen vulneracions sistemàtiques, acumulatives i interconnectades que operen de manera estructural. Les violències masclistes es manifesten en múltiples formes, des de les més visibles fins a les més invisibilitzades. A això s’hi suma la violència institucional i les barreres constants d’accés a serveis socials, sanitaris i jurídics. L’estigma sanitari i social impacta directament en la qualitat de l’atenció que reben i en les oportunitats vitals.
La criminalització de les drogues i del treball sexual genera dificultats en l’accés a la justícia i reforça circuits d’exclusió. La pobresa, el sensellarisme i la precarietat extrema travessen moltes de les trajectòries vitals. En el cas de dones migrades, el racisme estructural i la persecució administrativa agreugen la situació. La retirada de custòdies opera com a mecanisme de control i càstig. Tanmateix, parlem de supervivents amb amplis coneixements i experiències, que sostenen xarxes informals de suport i cura en les seves comunitats.
Com incorporeu la perspectiva feminista i de reducció de danys en els vostres programes?
La perspectiva feminista i de reducció de danys no és un marc teòric, és l’estructura mateixa del model. Les participants formen part del disseny, la implementació, el monitoratge i l’avaluació de totes les actuacions. També participen en els espais de presa de decisió vinculats als acompanyaments. Les reconeixem com a expertes en les seves pròpies realitats. Algunes s’incorporen a l’equip com a tècniques comunitàries, reforçant l’Engranatge d’Iguals, on coneixement tècnic i coneixement vivencial es complementen de manera no jeràrquica.
Entenem la reducció de danys des del seu espectre complet. No es limita a l’accés a material o informació sobre substàncies, sinó que amplia la mirada cap a causes estructurals com el sensellarisme, els malestars de salut mental, la criminalització o les violències masclistes. Generem espais exclusius per a dones i persones de gènere expansiu, desenvolupem intervencions centrades en drets i autonomia, garantim accés a material lliure d’estigma i consolidem l’Espai de Drets, amb defensa i acompanyament jurídic dins i fora de la presó.
Quins són els principals reptes socials i institucionals que detecteu?
Els reptes que detectem són profunds i estructurals. No són circumstancials, formen part d’un sistema que continua operant des de lògiques patriarcals, abstencionistes i punitives. Aquest marc impacta directament en la vida de les dones i persones de gènere expansiu que usen drogues, perquè les respostes institucionals continuen prioritzant el control i el càstig per sobre de l’acompanyament basat en drets, salut i evidència. Tot i que a Catalunya s’ha fet una forta aposta per la reducció de danys i els dispositius comunitaris, les polítiques de drogues continuen fonamentades en la penalització i la criminalització. Aquesta orientació reforça l’estigma i incrementa la vulnerabilitat.
Molts dispositius continuen sent androcèntrics i invisibilitzen les necessitats específiques de les dones i persones de gènere expansiu, generant desprotecció i revictimització. Un altre repte central és la inestabilitat dels finançaments dels projectes comunitaris innovadors com Metzineres, que sovint se sostenen en condicions econòmiques precàries. La persistència de l’estigma dins les xarxes sanitàries i socials continua sent una barrera d’accés a drets. Finalment, la gentrificació posa en risc el desplegament dels dispositius comunitaris i la continuïtat d’un model que genera comunitat i garanteix drets.
Per què és important posar el focus en aquestes realitats en el marc del 8M?
En el marc de la nostra campanya “There is no feminist future without ending the war on drugs”, el 8M és un espai clau per afirmar una idea contundent: “no hi haurà futur feminista si no acabem amb la guerra contra les drogues”. El feminisme no pot deixar fora les dones que sobreviuen múltiples situacions de violència i vulnerabilitat travessades per la guerra contra les drogues. El 8M també és per les dones criminalitzades, per les que viuen al carrer, per les que treballen en l’economia informal o en l’economia sexual i per les que han estat silenciades pels sistemes de protecció.
La guerra contra les drogues no és neutral. Té impacte de gènere, de classe i racial. És una maquinària que reforça la violència estructural, legitima la persecució i consolida l’exclusió. Quan diem “Sense acabar amb la guerra contra les drogues, no hi ha futur feminista” no és un eslògan. És una constatació política. Si el feminisme no és interseccional i antiprohibicionista, no és feminisme.
Com contribuïu a l'autonomia i l'empoderament de les dones participants?
Per Metzineres és pràctica quotidiana. És coherència entre discurs i estructura. És cedir poder real i generar condicions materials perquè les dones i les persones de gènere expansiu puguin decidir sobre les seves vides. Contribuïm a l’autonomia partint d’un principi bàsic: són elles qui dirigeixen els seus processos de recuperació o de millora del benestar. No imposem itineraris tancats ni objectius estandarditzats. Acompanyem decisions pròpies. Respectem ritmes. Sostenim processos.
Despleguem itineraris flexibles i adaptats, impulsem formació i oportunitats d’ocupabilitat en entorns protegits, i promovem la participació en activisme i incidència política. Oferim suport jurídic i acompanyament en tràmits administratius perquè l’exercici de drets no depengui de la capacitat individual de navegar sistemes hostils. La construcció de comunitat és un pilar central: l’autonomia no és individualisme, és interdependència conscient.
Quin missatge voldríeu traslladar aquest 8M des de Metzineres?
Volem recordar que la guerra contra les drogues és també una guerra contra determinats cossos. Contra les pobres. Contra les migrades. Contra les que treballen en l’economia informal o sexual. Contra les que viuen al carrer. Contra les que incomoden l’ordre establert. Reivindiquem que la reducció de danys és una pràctica feminista, que l’autonomia no es negocia i que la dignitat no depèn del consum.
Demanem polítiques basades en evidència i drets, no en càstig i moralismes. Demanem estabilitat per als projectes comunitaris que sostenen vides i que s’escolti el coneixement situat de les dones històricament silenciades. Aquest 8M no volem un feminisme còmode. Volem un feminisme valent, interseccional i comunitari.
En relació amb els ODS, amb quin o quins us sentiu més alineades i com es concreta aquesta mirada en la vostra tasca?
Ens sentim especialment alineades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible que posen la vida, la justícia i la reducció de desigualtats al centre. L’ODS 5 (Igualtat de gènere) és un eix clar en la creació d’espais exclusius i en la generació de lideratges comunitaris. L’ODS 3 (Salut i benestar) es concreta en una mirada integral de reducció de danys que garanteix accés a material, informació lliure d’estigma i acompanyament psicosocial i jurídic.
L’ODS 10 (Reducció de les desigualtats) travessa tota la pràctica en contextos de pobresa, racisme i criminalització. També ens alineem amb l’ODS 16 (Pau, justícia i institucions sòlides) en la defensa de drets i la incidència política, i amb l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles) davant l’impacte de la gentrificació. Concretem els ODS des del territori i la comunitat, com a pràctica quotidiana de garantia de drets i transformació social.
Afegeix un nou comentari