Nuria Vega: "Es calcula que un català malbarata cada any 35 kg de menjar"

1. Com sorgeix el projecte (Des)vestint aliments?

El projecte surt de la investigació ¨Consum autogestionat en l'era de la Societat Xarxa. El paper de les TIC en el consum cooperatiu de productes agroecològics¨ que s'ha realitzat en el marc del programa de Doctorat Industrial de la Universitat Oberta de Catalunya i Ideograma. En el camí fins a arribar a constituir-nos com a associació han estat claus les reflexions d'aquells que dia a dia treballen per la consolidació d'alternatives de consum o l'exploració del vessant artístic i pedagògic del projecte amb la realització de les primeres accions artístiques i tallers a les escoles. 

2. L’Associació (Des)vestint aliments té l'objectiu de donar a conèixer la traçabilitat dels aliments. Quin impacte tindrà en la societat ser coneixedors dels recorreguts dels productes que tenim a la nevera?

Relacionem l’impacte de la traçabilitat dels aliments amb la capacitat que tenim de prendre consciència sobre el poder que el simple fet de consumir implica. Per tant, si som crítics amb els nostres hàbits de consum i es consoliden polítiques que afavoreixin l’agroecologia, es construirà una alternativa al model de consum predominant que, precisament, no sempre té present tots els aspectes que incideixen en la traçabilitat dels aliments.

3. En què es basa el model de consum que busqueu transmetre amb la vostra iniciativa?

Es fonamenta en un model de consum basat en principis de sostenibilitat ecològica i econòmica, i de justícia social. Aquest model parteix d'empoderar, a través de l’acció artística, a la ciutadania des de la reflexió i la conscienciació amb la finalitat d'abordar qüestions tan rellevants com els valors dels aliments o el model agroalimentari existent.

4. Què us ha fet engegar una recaptació de fons per poder crear un joc?

Per una banda, la creença que creant nous recursos participem de la difusió de la pedagogia entorn del consum i, per altra, la iniciativa Fem Educació, micromecenatge per la innovació, de la Fundació Jaume Bofill i la Fundació Goteo, que seleccionant-nos en aquests mesos ha impulsat el naixement de la campanya "Juguem a (des)vestir aliments?". Esperem fer realitat dos nous instruments per donar a conèixer els valors que la nostra associació vol fomentar.

5. Quin paper hauria de tenir la conscienciació sobre allò que mengem a les escoles?

Creiem que cada cop hi ha més escoles conscienciades sobre la necessitat de reflexionar sobre els aliments, el malbaratament i la necessitat d'uns bons hàbits alimentaris, però cal que aquesta consciència repercuteixi en un consum crític més ampli. Perquè això sigui possible, cal una visió integral sobre aquest tema que permeti als més petits, però també als pares i mares, entendre la repercussió del seu consum en la salut, en la societat o en el medi ambient.

6. Els nous models de consum que estan sorgint darrerament ajuden a reconstruir el nostre sistema alimentari?

Abordar qüestions com la sobirania alimentària, promoure circuits curts de comercialització o plataformes tecnològiques, com per exemple, Katuma, que facilita el consum de proximitat a través d’Internet, són aspectes que ajudaran a redefinir el nostre sistema alimentari.

7. Quines mesures podem aplicar en la nostra vida diària per tal d'evitar l'excedent d'alimentació?

Planificar el nostre consum és el millor consell que podem fer contra el malbaratament alimentari i afavorir una vida saludable. Planificar els àpats segons les dates de caducitat dels aliments i, en el cas dels productes frescos, ser conscients de la vida natural i el seu origen. També cal fomentar la creativitat per aprofitar la vida dels aliments, per donar-los una segona oportunitat i no deixar-nos endur per la seva aparença.

8. La societat és conscient de les quantitats d'aliments que s'acaben malbaratant?

És difícil fer-nos una idea. Som conscients de la gran quantitat d’aliments que tirem a la brossa però és difícil fer-se una idea de la repercussió que aquesta petita acció té en el model dominant de producció d’aliments. Es calcula que un català malbarata cada any 35 kg de menjar. Hauríem de reduir aquesta xifra i, al mateix temps, promoure un consum basat en el producte local i l’agroecologia.

9. Una part de la societat està instal·lada en la idea que tenir un consum responsable dels aliments i un model alimentari saludable és car. Hi estàs d'acord?

Aquí es plantegen diferents temes. Per una banda, una dieta saludable implica un canvi dels hàbits de consum i segurament una major inversió en productes que no estem habituats a comprar, sí, però també del potencial estalvi de productes que no afavoreixen una dieta sana. Per l’altra, un consum responsable passa per ser conscients que allò que consumim té una repercussió tangible en el model de consum que volem promoure. També hem d’entendre que la cooperació és una oportunitat. Consumir al mercat o a una tenda km 0 no és igual que participar en un grup o una cooperativa de consum. En aquest darrer cas, les famílies tenen més opcions per reduir les diferències de preu, per exemple.

10. A Espanya és necessari que s'implantin normatives més restrictives contra els supermercats i restaurants que llancen menjar?

Calen impulsar més garanties, entre elles legislatives, en totes les etapes del procés de la producció i consum d’aliments. És aquí que entre totes podem reflexionar sobre com fomentar un consum responsable i saludable, així com podem empoderar a la ciutadania en la importància de les seves decisions.