L'extrema dreta a Catalunya és un fenomen polític i social que ha guanyat atenció i influència en els últims anys. Hi ha diversos fenòmens que poden explicar el seu ressorgiment arreu de l’Estat, des de l’embranzida del moviment independentista català o l’augment de persones desplaçades i refugiades forçosament a Europa. La seva influència continua sent un tema d'interès i preocupació en el context polític català i espanyol.

Sota aquest pretext, naixia l’any 2021 l’Escola de Formació Guillem Agulló. Impulsada per Òmnium Cultural, es constitueix amb la voluntat cohesionar i formar la societat per a fer front al creixement de l’extrema dreta i els discursos d’odi. A més de formació, també fan recerca i divulgació per a la innovació social, amb la voluntat de generar pensament analític i propositiu entre la ciutadania. En parlem amb el seu referent polític, Dídac Amat.

Hi està havent un ressorgiment de l’extrema dreta?

El ressorgiment de l'extrema dreta s'explica per la suma de molts factors diversos. Alguns d'ells són de caràcter global i altres responen a dinàmiques més locals. Tot i això, un dels elements on l'extrema dreta ha tingut més èxit ha estat en la capacitat de destruir un cert ‘sentit comú antifeixista’. Durant dècades, el bloc democràtic havia estat capaç de reconèixer, consolidar i ampliar un conjunt de consensos basats en la idea que formem part d'una comunitat, i que aquesta comunitat ha de reconèixer la seva diversitat interna i l'autonomia dels ciutadans.

Aquest és el marc en què operen els drets civils i polítics, els drets econòmics i socials i els drets culturals. Tot i això, els últims anys veiem com, fruit d'una estratègia molt treballada, l'extrema dreta ha estat capaç de contestar aquest marc. Ha fet que ja no sigui l'única ‘centralitat’ possible. Òbviament, no ho fa sorgint del no-res. Les desigualtats derivades de la revolució conservadora dels anys vuitanta i de la crisi de 2008 l'hi adoben el terreny.

"Aquells que estan més descontents i abandonats pel sistema democràtic tenen més incentius per abraçar altres propostes".

Ha guanyat força sobretot entre el jovent, com s’està dient ara?

Com que la democràcia és un joc de càstig, aquells que estan més descontents — i més abandonats — pel sistema democràtic, tenen més incentius per abraçar altres propostes. En algun cas són els joves? És una hipòtesi, però ho haurem de veure en sèries històriques més llargues i tenir en compte altres variables. Si ens fixem en l'edat i el gènere, per exemple, veurem que les noies de la generació Z són la franja d'edat que es declara més d'esquerres. Per tant, caldrà estudiar-ho a fons i adoptar estratègies per fer-hi front.

Quin perfil és el que més contacta amb vosaltres?

En aquest sentit, heu de pensar que l’escola neix d’Òmnium Cultural, però que hi ha divuit entitats juvenils que l’hi donen suport. Per tant, el perfil amb qui més treballem són aquestes entitats. Alhora, comptem amb un catàleg de formacions que despleguem de la mà de les seus territorials d’Òmnium, sempre amb la col·laboració del teixit associatiu del territori.

A qui van dirigides les formacions de l’escola?

Principalment, l’escola busca l’enfortiment democràtic. Per això ens dirigim a qualsevol ciutadà dels Països Catalans en general, i a les organitzacions juvenils en particular. Treballem colze a colze amb les diferents entitats arrelades a cada territori per tal d’adaptar el contingut que oferim a les seves necessitats.

Quines són les principals àrees temàtiques que abordeu en les formacions i com es relacionen amb l'objectiu antifeixista?

L'objectiu de l’escola és abordar la lluita contra l’extrema dreta de forma sistèmica. És evident que tenir una ciutadania més cohesionada i formada és un dels murs més eficaços contra l’extrema dreta. Però també ho és la defensa de la diversitat —cultural, racial, de gènere…— o dels drets democràtics.

És per això que l’escola, que s’ha especialitzat en antifeixisme, no pot deixar de banda altres temàtiques imprescindibles per avançar com a país: la defensa de la llengua i la cultura catalana, el respecte a la sobirania popular i el dret a l’autodeterminació o l'acció col·lectiva i no-violenta com a eina de transformació social.

Seguim amb els itineraris formatius sobre extrema dreta! Aquest cop amb @OPriorat i @omniumbaixcamp, amb 3 formadors d'alt nivell

Ivan Bordetas, @dvdbou i @eballeste12
Dissabtes 4, 11 i 18 de novembre

Inscripcions obertes! https://t.co/7fOei9kpEy pic.twitter.com/trXrj5iRzZ

— Escola de Formació Guillem Agulló (@EFGuillemAgullo) October 25, 2023

Qui imparteix les formacions?

La referència de l’escola són els models d’universitats populars: oferir al conjunt de la ciutadania formacions d’altíssim nivell. Per això, les formadores de l’escola tenen llarga trajectòria i expertesa provinent tant de l'acadèmia com de l’activisme i els moviments socials. Ara fa dos anys que hem començat a caminar, i ja comptem amb una xarxa de més de 80 docents amb trajectòries molt diverses, com Pol Andiñach, Mònica Clua, Anna López, Nora Miralles o Miquel Ramos.

Com fomenta l'Escola de Formació Guillem Agulló la relació entre l'aprenentatge i l’acció a través de les activitats i programes?

Oferim una metodologia dirigida a generar espais de reflexió, però també a aportar eines pràctiques i competències que permetin incidir en les nostres realitats. També ens emmirallem en la tradició de l’educació popular, que parteix d’una vocació de transformació social i de desenvolupament del pensament crític.

Com assegureu que les formacions i eines que oferiu siguin accessibles i rellevants per als joves d’arreu del territori i la societat civil organitzada?

Com a país tenim el repte de fer xarxa amb centenars d’entitats, i d’organitzar, enfortir i empoderar la societat per fer-nos lliures. Les formacions són eines a disposició del teixit social de cada territori, i oferim formats diversos —tallers, converses, debats, sessions en línia— perquè puguin escollir el que més s’adapti als seus interessos.

"La desobediència civil és al mateix temps pensament i acció".

La desobediència civil pot promoure el canvi social i polític?

La desobediència civil és al mateix temps pensament i acció. És a dir, és una filosofia que proposa rebutjar activament la injustícia i, alhora, una estratègia d’acció col·lectiva per confrontar-la. Els mecanismes poden passar per desobeir directament la llei que s’impugna, o poden consistir en accions de protesta il·legals i no-violentes que manifestin aquest rebuig indirectament.

Per nosaltres, la desobediència civil és una eina valuosíssima perquè no només assenyala la injustícia i la manca de respostes institucionals, sinó que emana de la sobirania popular i posa de relleu la necessitat d’organitzar-nos i actuar de manera diferent.

Com integreu la investigació i l'anàlisi en la vostra tasca?

A banda de la formació, l’escola compta amb una branca específica vinculada a la recerca i la investigació. Fins ara, hem impulsat quatre publicacions que busquen reforçar el vincle entre acció i reflexió, combinant una part més teòrica i una de més pràctica. Les podeu consultar a la web de l’escola.

Destaco dues guies: ‘Internet i el negoci de l’odi, guia pràctica’ i ‘Fem front a l’extrema dreta, guia pràctica’. També dues recerques: ‘Fer front a l’extrema dreta. Estratègies d’acció de la societat civil’ i ‘La desobediència civil com a eina de canvi social. Radiografia en el marc dels Països Catalans’.

Quins són els reptes més grans que afronta actualment l'activisme juvenil i l'enfortiment democràtic als Països Catalans, i com abordeu aquests reptes?

Un dels principals reptes que afronta l’activisme juvenil, com molts altres moviments socials, és la necessitat d’imaginar noves solucions davant d’un context local i global marcat per la incertesa. En un moment d’onada reaccionària i d’una batalla constant en el món de les idees, és fonamental mantenir una agenda pròpia i no rebaixar les expectatives.

Ens fem nostres les idees de Fuster: en aquest context de crisi climàtica, social i política, tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. I també les paraules de Judith Butler: “ningú salvarà el món tot sol”. I és d’aquí que neix l’escola. Posar el nostre granet de sorra ajudant a aquells que ja piquen pedra cada dia. Dotant d’eines i recursos a les entitats que ho necessiten i fomentant espais de trobada que ajudin a reforçar les comunitats i iniciatives que ja fan feina als Països Catalans.

“Allà on hi ha monitors i monitores, hi ha capital social i l’extrema dreta té menys capacitat de penetració”.

Alguna cosa que vulguis afegir i que no hàgim preguntat?

Abans dèiem que la lluita contra l’extrema dreta té molts fronts. Que és una lluita sistèmica. Probablement, un dels fronts on els Països Catalans tenen més múscul és la cultura popular i l’educació en el lleure. Des d’Òmnium sempre diem que un dels nostres projectes més estratègics és la flama de Sant Joan. Aquella nit, ciutadans d’origen divers s’agrupen i, al costat del foc, comparteixen la nit.

Comunitats que durant la resta de l’any tenen poca interacció, sopen junts, es coneixen, gaudeixen plegades… Una mica, a les organitzacions d’educació en el lleure passa el mateix. Infants d’origen divers comparteixen espai. Per això tenen un paper clau per enfortir la cohesió del país. Allà on hi ha monitors i monitores, hi ha capital social i l’extrema dreta té menys capacitat de penetració.