Després d’un temps sentint-se “incòmodes amb la direcció de l’empresa” els treballadors i les treballadores d’Amics de la Gent Gran a la província de Barcelona van designar dues persones que, voluntàriament, feien de representants a l’hora de seure a parlar amb els responsables de l’entitat. Van establir que seria una tasca rotativa, amb unes representants diferents cada any. Una decisió que ajudava l’equip, però que no garantia la protecció legal a qui exercia aquesta interlocució. Per aquest motiu, dos anys més tard, van decidir convocar eleccions sindicals.

“A partir d’aquí vam començar a rebre represàlies per haver-nos organitzat”, explica Cristina Curto, representant de les treballadores d’AGG a Barcelona província. El document intern que millorava el conveni d’oficines i despatxos, al qual estan adscrits, va “deixar de tenir validesa”. Curto recorda que en aquest moment van perdre la possibilitat de fer teletreball -vigent des de l’any 2019- i com aquesta decisió va repercutir en les seves condicions laborals a nivell salarial, de recuperació d’hores extres o en la formació, entre altres aspectes.

Segons les treballadores, en menys de dos anys 26 persones, d’una plantilla de poc més de trenta persones, han deixat l’entitat i s’han comptat nombroses baixes mèdiques. Per aquest motiu, explica la representant de les treballadores, a principis de març d’aquest any van decidir “fer aturades setmanals” que donessin visibilitat a la situació que denuncien.

L’avís de vaga com a eina sindical

Una situació diferent és la que va viure la plantilla del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) de Barcelona, un recurs municipal que atén a persones víctimes de violència masclista. Les professionals d’aquest servei públic feien públic al gener, en un comunicat, que el servei portava “més de 5 anys saturat”, un fet que repercutia en la impossibilitat d’atendre a les víctimes de violència degudament.

També apuntaven a “incompliments dels acords” als quals s’havia compromès l’ajuntament, amb conseqüències com l’espera de fins a dos mesos per tenir una primera visita amb la psicòloga del servei, la manca de places d’acollida o una alta contractació temporal que “comporta una rotació de professionals que perjudica les persones ateses”.

Després de manifestar-se davant la Comissió de Drets Socials de Barcelona, l’Assemblea de Treballadores del servei, amb el suport dels sindicats CGT, UGT, Intersindical i CCOO, va decidir incrementar la pressió i convocar una vaga, prevista pel 23 de febrer. Aquesta aturada mai es va arribar a produir, ja que el govern municipal va posar sobre la taula -al llarg de les negociacions- una proposta en ferm que recollia les demandes i permetia una millora substancial del servei.

La llista d’entitats i serveis que es troben en situacions de conflicte laboral pot ser ben llarga: els treballadors d’una residència per a persones amb discapacitat d’AMPANS fa més de 30 dies que estan en vaga, les intèrprets de llengua de signes han denunciat la precarietat i l’intrusisme laboral permès per les administracions i el podcast d’humor Oye Polo ha omplert hores de programa exposant les males condicions laborals al món del lleure, concretament explicant experiències a Rosa dels Vents.

El paper de la vocació laboral

“Treballar al sector social és una feina molt vocacional, sentim que és la nostra feina i la nostra militància”, diu Curto. I afegeix: “jo a la meva feina hi poso el cor, però he de pagar factures a final de mes”.

“El cas de les vetlladores és flagrant, l’alumnat té necessitats educatives cada hora, però les vetlladores no les poden acompanyar tota la jornada o en sortides perquè no hi ha recursos”. Qui parla és Laura Gené, delegada de personal de CGT Lleure, i assenyala que en moltes ocasions s’acaba produint un “xantatge emocional: si la vetlladora no hi va de forma voluntària l’alumne es queda sense colònies”.

El conveni -denuncia- no s’aplica en moltes ocasions: “ni taules salarials, ni jornades indirectes, per no parlar de respectar els descansos durant les colònies o estades llargues en residències”. Segons dades de l’Observatori del Treball, del total de les 271 vagues amb incidència a Catalunya que s’han produït els darrers 3 anys, només 9 corresponen a “serveis socials”, sent aquest l’únic sector inclòs en les estadístiques que s’agrupa en el sector social.

Cristina Broto, responsable de lleure de CCOO i delegada de personal a la Fundació Pere Tarrés descriu que es tracta d’un sector “de pas”, amb una alta rotació. Una anàlisi amb el que coincideix Gené: “parlem de plantilles molt feminitzades i molt joves. En ser una feina tan precària hi ha una alta rotació, sense temps per organitzar-se i reclamar drets”.

Ambdues coneixen al detall el món del lleure, tot un submón que pateix del mateix que moltes de les especialitats que conformen l’àmbit social. “Moltes categories laborals recollides al conveni han quedat obsoletes”, afirma Broto. Un conveni pendent de renovació i en unes negociacions -explica la representant de CCOO que ho ha viscut des de dins- amb “una patronal que no posa les coses fàcils”.

El paper de les administracions

Gené no dubta a assenyalar les bases d’algunes licitacions a l’origen del conflicte. “Ens trobem amb concursos públics per 2, 3 o 4 anys de servei que no contemplen cap mena de pujada salarial amb el pas dels anys”, explica. Un factor que s’afegeix a la contradicció que suposa marcar uns mínims salarials a les bases de licitacions a la vegada que es valora favorablement aquelles propostes que tenen un cost més baix “deixant la càrrega del projecte o servei en les treballadores”.