"La Federació participem com a entitat promotora a www.xarxanet.org, en línia des del juliol de 2003, incorporant continguts a l'àrea social centrats en la societat civil de Catalunya". Així és com s'explica a la 'Memòria 2003' de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) la posada en marxa de Xarxanet. "És un espai promogut per l'INCAVOL i en bona part fet des de la societat civil. Però també té com a destinatari el públic en general, els mitjans de comunicació i la nova societat de la informació, la comunicació i el coneixement", s'hi afegeix.

La FCVS va estar entre les entitats que van posar en marxa el portal per a les associacions promogut per la Generalitat. Es va voler que des de l'inici el protagonisme fos en l'associacionisme. "És un model de col·laboració entre el món associatiu, tercer sector, i l'administració pública. Per això té força", subratlla Iolanda Maurici, una de les tècniques que en aquell moment treballava a l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) i que va formar part de l'equip que el va crear. Ara, Maurici és presidenta de Ger, una entitat cultural i esportiva de Sant Pere de Ribes (Garraf).

"Va ser bonic participar en un projecte que era d'una gran envergadura. Com diu el poema, tot estava per fer. Les entitats no estaven acostumades a comunicar ni a ensenyar tot el que feien, però amb Xarxanet de seguida van veure que els era útil per omplir aquella sala on organitzaven un acte". Aquesta és la resposta del periodista Rafa Martín, que el 2003 era responsable de Comunicació de la FCVS, a la pregunta de com recorda els inicis de Xarxanet.

Martín no ho recorda com una tasca fàcil, sobretot el primer any. I diu que va ser especialment gratificant treballar amb entitats petites que no tenien ni costum ni capacitat per comunicar i veure com s'hi anaven acostumant i agafant l'hàbit.

Martín, que havia passat per la premsa d'informació política, social, esportiva i fins i tot el cor, subratlla que Xarxanet va servir per fer visibles les entitats i que es van convèncer que els era útil quan la visibilitat va anar acompanyada d'aconseguir més recursos. Dels inicis, el periodista de la FCVS en recorda les trobades d'entitats de les Festes de la Mercè a Barcelona, les accions per denunciar l'existència de persones sense sostre d'Arrels Fundació i les entrevistes amb el Pare Manel i Arcadi Oliveres.

"Les entitats i les persones que en formaven part van anar assolint protagonisme i es va poder transmetre molta humanitat", resumeix. I destaca que sempre es va intentar donar-ne "una imatge moderna, més enllà del pur assistencialisme i de la caritat". "Si volíem que s'hi sumés més gent, s'havia de donar una informació moderna", insisteix.

"Destacaria d'aquell primer moment de Xarxanet, que el recordo perfectament, l'impuls, el coratge, les ganes, la il·lusió amb què s'iniciava", explica fent memòria la directora de la FCVS, Eulàlia Mas. En recorda la il·lusió i els interrogants: "Tothom ho observava amb una barreja de sensacions... Ens hi llancem i, al mateix temps, una certa por perquè era una novetat, era un canvi de paradigma en el qual, per primera vegada, participaven conjuntament en un projecte l'administració pública i el sector".

Mas assegura que el sector social ho veia tan rellevant com delicat, perquè es tractava de comunicar. "Tothom es preguntava si hi hauria o no hi hauria retallades, censures i control. Ara veiem que va sortir bé, perquè en tots aquests anys molt poca grinyolada s'ha produït", diu. I hi afegeix la importància del paper de la Fundació Pere Tarrés com a coordinadora. Vistos els vint anys, "el fet és que hem aconseguit conviure de manera molt cordial".