El govern de l’Estat espanyol es troba negociant l’aprovació de la primera llei d’habitatge de la democràcia des de la caiguda de la dictadura franquista. En paral·lel, acaba de treure a la llum tres mesures: un bo de lloguer pels i les joves, un Pla Estatal d’Accés a l’Habitatge i una Llei de Qualitat de l'Arquitectura. Per què aquestes mesures han arribat ara, abans de l’aprovació de la llei? Què opinen els col·lectius que treballen pel dret a l’habitatge sobre el bo jove?

Segons el Sindicat de Llogateres de Barcelona, només un 1,7% del jovent obtindrà el bo per al lloguer. Aquesta mesura es basa en el cobrament de 250 euros mensuals durant dos anys per part de la població d’entre 18 i 35 anys que tingui un contracte laboral, guanyi menys de 24.318,8 euros anuals i estigui pagant un lloguer per sota dels 600 o 900 euros, depenent de si l’habitatge es troba o no a una zona tensionada. Altres requisits per poder obtenir el bo són, per exemple, la nacionalitat espanyola o el permís de residència.

Requisits impossibles

“Les que coneixem els condicionants pel dret a l’habitatge sabem que aquesta mesura no atén a les diferències territorials que existeixen”, comenta Alfredo Palomera, urbanista i tècnic de l’àrea d’habitatge de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (ODESC). En aquest sentit, assenyala que el bo no podrà pal·liar una qüestió tan complexa com és la de l’accés a un lloguer assequible per part del jovent.

Alfredo Palomera: "El bo no podrà pal·liar una qüestió tan complexa".

Aquesta complexitat es relaciona, per exemple, amb el fet que un gran percentatge de la joventut es troba actualment a l’atur o ha de desplaçar-se a les grans ciutats per trobar feina, per la qual cosa han de pagar lloguers molt per sobre dels 600 i 900 euros.

D’altra banda, una de les portaveus de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Leticia Casero, recorda que algunes comunitats autònomes ja han anunciat que no compliran aquesta mesura: “Això és possible perquè aquesta no compta amb un règim de sancions com el que pot tenir, per exemple, la Llei de la dependència”, apunta.

Racisme institucional

José Téllez, membre de la cooperativa d’habitatge Sostre Cívic, opina que els requisits per obtenir-la exclouen encara més a un sector de la població que ja està exclòs pel mateix mercat d’habitatge, ja que moltes agències immobiliàries i persones propietàries exigeixen exactament el mateix avui dia a l’hora de negociar un contracte. “Fer-ho des de l’administració suposa, però, institucionalitzar encara més certes discriminacions”, apunta.

Les persones joves que no tenen permís de residència o no l’hagin pogut renovar, per exemple, no tenen la possibilitat d’obtenir el bo. Es tracta d’una part de la població, juntament amb les joves racialitzades, que actualment ja troba moltes dificultats per accedir a un habitatge. Per això, els col·lectius asseguren que aquests requisits es basen en les mateixes opressions estructurals que travessen el mercat, alhora que les alimenten.

Els veritables beneficiaris de bo

Els moviments pel dret a l’habitatge consideren unànimement que aquests diners públics, pagats amb els impostos de tota la societat, aniran a parar a les butxaques de les persones arrendadores. Paco Morote, portaveu de la PAH, assegura que “totes les ajudes al lloguer en general, sobretot les de caràcter massiu, acaben sent més una ajuda a les persones propietàries que a les inquilines”.

Es parla, també, d’una possible pujada dels preus del lloguer. Segons Palomera, es tracta d’un fenomen del mercat que, en aquest cas, es pot donar com a efecte colateral de la mesura: “Els propietaris volen treure el màxim benefici i s’adapten a les conjuntures socials. Si la persona inquilina rep una ajuda, l’arrendadora s’assabenta i puja el preu”. L’excepció es trobaria a Catalunya, on la regulació dels preus del lloguer ja és vigent a tota la comunitat.

Una mesura populista?

Sabent que els preus del lloguer han pujat vint vegades més que els sous de les persones treballadores durant els últims cinc anys i conscients que la tramitació de la llei d’habitatge serà un procés molt complex, el govern de l’Estat espanyol ha decidit actuar a través de mesures com aquesta, que segons el Sindicat de Llogateres “són populistes i intenten posposar un debat necessari al voltant d’una problemàtica real, la de que la població que viu de lloguer ha vist com la seva capacitat adquisitiva i d’estalvi s’ha reduït a cero els últims anys”.

Sindicat de Llogateres: "Aquestes mesures són populistes i intenten posposar un debat necessari".

A més, creuen que la futura llei d’habitatge serà ineficient, ja que segurament no es podrà aplicar a cap de les capitals de província de l’Estat espanyol i només permetrà congelar uns preus ja massa alts. Palomera, en canvi, és més positiu al respecte i pensa que la llei comportarà un canvi radical de paradigma que Europa i fins i tot alguns membres del seu propi partit podrien veure amb desaprovació. Considera que el govern ha adoptat mesures com aquesta precisament per amagar la qüestió.

L’arrel del problema

Per a Téllez, de Sostre Cívic, el problema de fons és l’especulació. És a dir, considerar l’habitatge com un bé amb el qual es pot comercialitzar: “Caldria que la política pública treies l’habitatge del mercat i que el protegís”, comenta. Una via per resoldre-ho, diuen, podria ser l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, ja que d’aquesta manera es paga per l’ús que se’n fa i no per lucrar propietaris/es.

Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística, al 2013 hi havia tres milions i mig de cases desocupades. Morote, de la PAH, considera que els 200 milions d’euros que volen invertir-se en el bo jove pel lloguer haurien de destinar-se l’adquisició d’habitatges pel parc públic: “El govern està fent noves construccions en aquesta direcció, però l’emergència d’habitatge és ara i les cases desocupades ho estan injustificadament, precisament mantenint els preus alts”.

Paco Morate: "L'emergència d'habitatge és ara".

Per la seva part, el Sindicat de Llogateres també està a favor d’incrementar el parc públic d’habitatge, però creuen que això hauria d’anar en paral·lel amb una regulació dels preus del lloguer. “Està molt bé que s’augmenti el parc públic, però qui assumirà això, la societat amb els seus impostos o qui porta vint anys especulant amb l’habitatge?”, es pregunten. A més, recorden que augmentar la oferta no suposa una baixada dels preus i que en moltes ocasions són els propis fons voltor els que es dediquen a especular amb el parc públic.

“En referència al bo jove, s’hauria d’haver pensat en la relació entre el cost de l’habitatge i els ingressos de cada persona”, opina Alfredo Palomera. Tot i així, reconeix que al Pla Estatal d’Habitatge s’inclouen mesures que poden arribar a ser més efectives. “No tot és terrible”, conclou. Ara caldrà esperar a l’aplicació d’aquestes mesures i a l’aprovació de la llei per veure si realment s’aconsegueixen satisfer les necessitats reals de la societat en l’àmbit de l’habitatge.