Sònia Núñez: “A El Caliu tinc la sensació que rebo molt més del que dono”

El Caliu d'Horta és un centre d'acollida i un menjador social que van posar en marxa quatre persones voluntàries de les parròquies de l'arxiprestat d'Horta de Barcelona l’any 2010. Cada dia el visiten més d’un centenar de persones que es troben en situacions de dificultat econòmica o no tenen llar. Sònia Núñez ens explica quina és la raó de ser del centre, la realitat de les persones usuàries i la tasca dels voluntaris i voluntàries que formen part del projecte.

1. En què consisteix el centre El Caliu?

És un servei d’acollida i menjador social que funciona de dilluns a diumenge, cada dia de l'any, des de l'octubre del 2010. L'objectiu inicial va ser donar esmorzars calents però actualment aquesta activitat ha passat a formar part d'un pla més ampli que pretén respondre, de manera més integral, a les necessitats que es deriven de les situacions crítiques o de risc d'exclusió social per les quals passen un nombre molt elevat de persones.  

2. Quin perfil tenen les vostres persones usuàries?

Les persones que acudeixen a El Caliu són persones sense sostre o en situació de pobresa alimentària o màxima vulnerabilitat. Tenim persones soles, parelles i fins i tot famílies. Els llocs d’origen són diversos, així com les edats, que recullen totes les franges. En una gran majoria són homes, tot i que en els darrers mesos hi ha hagut un lleuger augment de les dones.

3. Quina és la principal necessitat dels vostres usuaris/es?

L'alimentació és la més primària i la primera que cobrim des del nostre servei. Tot i així, en la majoria dels casos, l'atenció individualitzada, l'acompanyament, l'afecte manifest, la realització d'un treball totalment personalitzat o tot allò que permeti que se sentin reconeguts acaba sent el que més necessiten.

4. Quin tipus d’ajuda podem trobar al Caliu?

A El Caliu donen esmorzars calents, entrepans, dinars, tenim servei de rebost i rober per casos d’emergència. També disposem d'una treballadora social, assessorament jurídic, ajuda en tràmits administratius, suport econòmic en situacions crítiques, serveis a la salut, un pis d’acollida, atenció individualitzada i un lloc on poder romandre en un clima càlid i d’acompanyament.

5. I com a centre què necessiteu? 

Tot és molt necessari. Les demandes són grans i els recursos escassos. Qualsevol donació és important: ajudes econòmiques, donació d'aliments, roba en bon estat, sabates, flassades, sacs de dormir. 

6. En què us diferencieu de la resta de menjadors socials?

És difícil saber que ens fa diferents, ja que tots intentem respondre a una necessitat bàsica, l'aliment diari. Tot i així, podríem dir que en el nostre cas hi ha una voluntat manifesta d'anar més enllà i a poc a poc incorporar més continguts. Actualment aquesta voluntat es concreta en 14 programes que es treballen en paral·lel.

7. Quina és la tasca de les persones voluntàries al Caliu?

Les tasques són variades: recepció de les persones usuàries, servei de cuina, servei de sala, treball de rober, neteja, organització del magatzem, acompanyament, gestions administratives, coordinació del centre, entre d’altres.

8. Què ha de tenir una persona per poder ser voluntària del menjador?

Ganes, emoció, empenta, empatia, sensibilitat, alegria, temps i entusiasme.

9. Què et va animar a realitzar un voluntariat al centre Caliu?

Saber que una mica, a vegades, és molt. Compartir allò que un té la sort d'haver rebut, representa molt per a persones que tenen poc i no em refereixo només a béns materials. Una abraçada a algú que se sent sol, un somriure a qui està trist, acaronar al que es troba malament o senzillament una mirada al que sempre se sent invisible, són les petites coses que poden fer canviar un dia.

10. Què t’aporta personalment aquest voluntariat?

La sensació que rebo molt més del que dono.

11. Quin ha estat per a tu el moment de més emoció a l’entitat?

No hi ha només un moment, n'hi ha molts. Per exemple, quan les persones surten de situacions dures i t’ho expliquen il·lusionats o quan ve algú i et diu el que ha significat per a ell poder comptar amb gent com la de El Caliu. Aquesta confiança t’omple d’emoció.

12. I el més dur?

Sens dubte cada vegada que una de les persones que venen al menjador mor. Per desgràcia, la vida al carrer és molt dura i molta de la nostra gent està malalta. En tots els anys que portem ens han deixat uns quants dels nostres usuaris i voluntaris, persones amb les quals hem compartit molts moments de riures, de confidències i moltes vegades de plors.

13. Què li diries a una persona per animar-la a sumar-se al projecte de El Caliu?

Que vingui un dia, si pot un cap de setmana, i que es posi un dels nostres davantals. Que treballi frec a frec amb nosaltres i després d’una estona li costarà dir que no es queda.