El nivell d'estudis, l'ocupació laboral i la renda contribueixen a la transmissió intergeneracional de la pobresa

La transmissió intergeneracional de la pobresa (TIP) es refereix a les dificultats que té una generació que ha viscut els seus primers anys en una llar en situació de pobresa per generar un canvi ascendent en l’estatus socioeconòmic amb relació a la generació anterior. Segons les dades de la investigació de FOESSA, al nostre país tenim una estructura social que permet que les realitats de pobresa es puguin heretar. 

A l’estudi s’identifiquen diversos factors de caràcter estructural que intervenen i actuen en aquesta transmissió de la pobresa com el nivell d’estudis, la situació laboral, l’ocupació i la renda. 

Educació 

L’estudi indica que, tot i que s’ha produït una mobilitat educativa ascendent generalitzada com a fruit de la universalització de l’educació, 8 de cada 10 persones amb pares que no van acabar els estudis de primària no han aconseguit completar els estudis secundaris. A més, s’ha constatat una alta correlació entre les dificultats econòmiques en les llars d’origen i el nivell de formació assolit pels seus membres, ja que 4 de cada 10 adults que va viure l’adolescència amb problemes econòmics molt freqüents no va aconseguir assolir l’educació secundària. 

La situació laboral i l’ocupació

La situació laboral i l’ocupació dels progenitors són factors que, a més d’estar relacionats amb el nivell educatiu que permet desenvolupar unes o altres tasques, també estan estretament lligades a l’existència o no d’una font d’ingressos i a la quantia de la mateixa. Aquest estatus laborals representen un clar factor de transmissió intergeneracional entre pares o mares i fills o filles. 

La pobresa de les famílies amb fills

La investigació posa especial atenció a la transmissió de la pobresa en el nucli familiar i a la importància dels menors en la intensitat d’aquesta pobresa a les llars. El major risc de pobresa i exclusió social té lloc a les famílies amb fills a càrrec. La taxa de pobresa a les llars sense menors és del 16 %, mentre que ascendeix al 28 % a les llars on hi ha menors.

La debilitat de les inversions públiques

Abans els grups amb major risc de pobresa eren les persones grans però això ha canviat passant a concentrar-se el risc en les famílies amb menors. Això respon al fet que la inversió en tercera edat no està qüestionada mentre que la inversió en infància s’observa com una responsabilitat dels progenitors. Comparat amb la mitjana de la UE, Espanya inverteix molt poc en família i infància. La part del PIB destinat a la infància i la família és del 1,3 % davant el 2,2% de la meitat de la UE. Pel que fa a la despesa representa el 5,3 % del total en protecció social, mentre que a la UE suposa el 7,5 %.

Impuls de polítiques públiques per frenar la TIP

Per lluitar contra la TIP l'informe proposa algunes mesures com: invertir i fomentar l’educació dels infants, aportar suport psicològic i social a les famílies, garantir un sistema de salut pública universal, promoure la inversió en polítiques socials, desenvolupar una política d’habitatge contra la reproducció de les situacions de vulnerabilitat i donar un suport directe a les famílies en la seva tasca parental, entre d’altres.

Ja pots consultar l'informe aquí