Qui més tingui, que pagui més. Aquesta seria una de les conclusions de la jornada ‘Fiscalitat justa com a eina per la lluita contra la pobresa i l’exclusió social’, celebrada el passat dijous 4 de juliol i organitzada per la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i EAPN Espanya, on es va exigir una reforma de les polítiques fiscals per lluitar contra l’exclusió social. “No podem permetre que qui més té s’aprofiti dels forats del sistema per no contribuir a finançar unes polítiques públiques que en matèria social no han recuperat els nivells d’inversió d’abans de la crisi", ha afirmat Francina Alsina, presidenta de la Taula.

Segons el Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda, a Catalunya el frau, l’evasió fiscal i l’economia submergida comporten deixar d’ingressar 14.000 milions d’euros a la tresoreria pública. “El model fiscal que tenim fa més rics als rics i més pobres als pobres perquè no hi ha els diners suficients per cobrir les prestacions que ajuden les persones a poder sortir de la trampa de la pobresa”, ha exposat Ángel Mayo, tècnic d’hisenda i coordinador de GESTHA a Catalunya.

Precisament, la Taula ha afirmat que algunes de les polítiques que es deixen de finançar per la minva en la recaptació toquen directament a educació, salut o treball. “Durant molt temps la qüestió fiscal ha quedat fora del focus polític i això ha propiciat un escenari clarament injust en què ser ric, surt molt barat”, ha subratllat Alsina.

Per la seva banda, la professora d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, Cristina de Gispert, ha remarcat que la política fiscal no és només els impostos sinó també el control de la despesa. En aquest sentit, ha demanat revisar el pes de les diferents fonts impositives (IRPF, IVA, patrimoni, etc...) i que les rendes del capital tributin en una major proporció.

A més, el director de Cristianisme i Justícia, Xavier Casanovas, ha apuntat que s’ha d’eliminar el greuge entre la tributació del treball i la del capital i actuar sobre els trams de la renda o beneficis fiscals de l’IRPF que afavoreixen les rendes més altes, com les aportacions a mútues i plans de pensions. “La moral i la responsabilitat social de la ciutadania és baixa, però hi ha esperança perquè el 70% de la ciutadania està disposada a pagar més impostos“, ha afegit Casanovas, apuntant com a factor per millorar la recaptació la coresponsabilitat de la ciutadania.